Joan Roma

LLIÇONS REBUDES DE MORAL, ÈTICA, PATRIOTISME, ....

Arran la sentència del Cas Palau, les primeres imatges que m’han vingut al cap, han estat les lliçons impartides ,des de la tribuna del Parlament de Catalunya, per l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, a tots els diputats de l’hemicicle. Durant els meus 16 anys de diputat, vaig haver d’empassar-me, abrandats discursos de moral, ètica i patriotisme, per part de CiU, i retrets constants, plens de fúria i rebuig, a les crítiques procedents de les bancades socialistes. Ells eren els bons catalans, nosaltres, els dolents.

I delerosos de copiar al “jefe”, tots els Consellers i Diputats de la majoria, s’esmeraven en mostrar les virtuts de CiU, en comparació amb les maldats socialistes.

Durant anys, vaig jurar perseverar en la investigació dels tripijocs convergents, sabedor de multitud de casos de corrupció que coneixíem, però no podíem provar. Ja he explicat en anteriors ocasions, la formació d’un grup de treball, a la recerca de casos de corrupció, promoguts per destacades figures del govern. Ho varem saber, ho varem comprovar, però no es va poder documentar...

Un dels meus majors desitjos era aconseguir fer pagar tanta demagògia, tants atacs injustos, tant populisme barat...guanyant CiU, en unes eleccions. No ha pogut ser. De fet, ells mateixos s’han enfonsat, i han desaparegut del mapa polític, de la manera menys noble possible. Si Déu existeix, ha passat factura.

Vaig estar present, en la sessió en la que el president Maragall va parlar del problema de CiU, derivat del 3 %. El silenci fou sepulcral, a l’espera d’una reacció que va venir de la mà d’Artur Mas, cap de la oposició, amenaçant de trencar consensos i facilitats per a la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. L’amenaça va fer efecte, i Maragall va retirar l’acusació feta. Una vegada més, l’oasi català, continuava la seva trajectòria.

Però, no ha acabat aquí, la descoberta de tota una manera d’actuar i funcionar, en els llargs anys de governs convergents. Ni de bon tros, perquè continua oberta la investigació sobre el 3%, en els jutjats de Vilanova i la Geltrú, de manera que continuarem a l’espera de noves revelacions i noves proves, d’unes actuacions totalment al marge de la llei.

Els danys causats son enormes, perquè arriben molts anys després de la seva realització, però en uns moments en que la política travessa un dels seus pitjors períodes, en quan a desprestigi i controvèrsia. Aquí, es volia fer veure i creure, que la corrupció només afectava, als d’allà. Ara s’ha vist que el grau de males pràctiques era molt semblant, en quan a volum i extensió. Ho tindrem encara més clar, quan caiguin les sentències procedents de les causes obertes, a Vilanova i la Geltrú.

Son danys econòmics, per descomptat. Danys que caldria reparar, exigint el retorn de tot el obtingut, per vies il·legals. Sí, però cal buscar la reparació ètica, en forma de retirada de tots els qui varen participar directa o indirectament, en aquestes actuacions fraudulentes, i amb alguns dels seus hereus, que ara miren al cel, proclamant la seva innocència , en forma de desconeixement.

I tinguem-ho tots clar, hi ha hagut resultats electorals, fraudulentament obtinguts, mitjançant l’ús i abús de mitjans econòmics, totalment desproporcionats i , per descomptat, il·legals, procedents d’aquestes “mordidas” , a canvi d’obra pública, pagada per tots. El passat ha tornat, i ha rebut el càstig merescut. Queda més càstig per rebre, com veurem ben aviat, però el que no ens repara és el dany causat pels atacs, menyspreu i retrets, als diputats que complíem amb la nostra obligació de supervisar i controlar l’acció del govern.