Tuesday, January 16, 2018
IMPRUDÈNCIES CREIXENTS - art. Diari de Terrassa
IMPRUDÈNCIES
CREIXENTS.
Aprofito uns quants drames ocorreguts fa pocs dies, per a reflexionar sobre
l’increment d’imprudències, en moltes de les activitats quotidianes. M’explico.
Segur que tots els lectors recordaran la mort d’un matrimoni a Tenerife, o
d’una altra persona a Cantàbria i una altra a la Costa Brava, com a
conseqüència, de les fortes tempestes, amb onades de 6 i 7 metres d’alçada que
s’estampien contra els espigons de les platges. Aquestes persones, malgrat els
avisos, les advertències i els senyals de prohibició, van voler obtenir vistes
directes i admirar de ben a prop, la força del mar. El resultat: han passat a
l’altra vida, per una estupidesa com aquesta, en la qual van perdre la vida,
però varen posar en perill la vida d’altres persones que les varen voler
socórrer, o simplement varen anar a rescatar els cadàvers.
Fets com aquests, els estem veient i patint, amb progressiva freqüència,
fruit del menyspreu cap els avisos i advertències, dels poders públics, sigui
policia, serveis de trànsit, meteorològic, o alcaldes. En els darrers anys,
l’increment d’actuacions contra reglaments, normatives o advertències, ha anat
en augment, fins arribar a cotes insostenibles. I d’aquí que en determinats
casos, els alcaldes haguem pres decisions contundents i poc grates ,per a
segons qui. M’explico.
A la comarca del Berguedà , els municipis de Saldes i Borredà, son els que
més campaments acullen, durant les vacances de Setmana Santa, i estiu. En el
meu cas, sempre he facilitat la vinguda de campaments, com a via lògica perque
els nens i nenes , i joves, en general, tinguin contacte amb la natura i vegin
paisatges i realitats , totalment diferents dels que tenen a la ciutat. També
ho considero una inversió de futur, perquè tots ells tornaran, de més grans,
per recordar els bons temps passats aquí, i potser s’hi establiran com a
primera o segona residència. Es una inversió de present i futur, segures.
Ara bé, com en tota activitat, hi ha gent seriosa i gent que no ho és tant.
La canalla que ve enquadrada en agrupaments escoltes, venen de la mà de gent
preparada i responsable, de manera que no porten cap problema. Aquest és el cas
d’un 90 % dels grups, però sempre hi ha un petit percentatge d’afeccionats a
l’aventura, i a la improvisació que ens porten pel camí de l’amargura. Joves, o
no tant joves, que han vist les pelis d’Indiana Jones, Tarzan o de Mowgli i el
llibre de la selva, i creuen poder imitar les aventures, a casa nostra.
Suposats “monitors” que no saben ben bé com plantar les tendes, ni han advertit
als pares de la canalla que les temperatures, en ple estiu poden baixar a 8 o
10 graus ,a la nit, o poden haver-hi tempestes amb llamps i trons de forta
intensitat, o que per fer caminades, cal portar calçat adequat, etc, etc.
Aleshores, és quan ens toca actuar, i suplir totes les deficiències que ells
han comès.
A Saldes, el problema de cada any, és l’entestament en voler pujar el
Pedraforca, amb sabatetes de primera comunió, després d’esmorzar, i amb
pantalons i samarretes, sense imaginar que la pujada i baixada son molt
complicades, i molt perilloses en determinats moments, en cas de tempesta. I
les temperatures allà dalt, poden ser de 10 o 15 graus més baixes que a peu de
muntanya. Resultat: cada any, cal rescatar grups d’inconscients aventurers.
A falta de muntanya tant emblemàtica, a Borredà tenim, rieres, boscos,
ermites, muntanyes i turons, per poder visitar, però sense voler fer
competència a esportistes d’elit. Per això avisem, advertim, i en algun cas,
prohibim caminades, impossibles, per segons quines edats. I sempre tenim les
escoles a punt, per acollir algun grup, procedent d’algun poble veí que arriba
amb la canalla esgotada, molla i necessitada d’ajuda immediata. I és que alguns
d’aquests grups, creuen que tots els pobles disposen de pavelló, sala
polivalent, vestidors, etc, etc, com per acollir d’un moment a altre, a qui ens
ho demani.
I, fa deu anys, vaig prohibir i així ho fem constar a tots els grups, les
proves de supervivència, consistents en que la canalla, durant un o dos dies,
nits incloses, es busquessin la vida, a canvi de “feina”. Va ser un any, en que
un grup amb nens / nenes ,de 8 i 9 anys, havien de recórrer les cases del poble
o de pagès, oferint-se per fer treballs domèstics, a canvi de menjar i llit o
lloc, per passar la nit. Aquí, vàrem dir prou, sota amenaça de presentar
denúncia davant Mossos d’Esquadra. Cada any, comprovem que a cap grup se li ocurreixi
, tornar al passat.
En resum, en molts casos s’ha perdut el respecte als perills de la natura,
i als advertiments dels encarregats de fer complir les normatives o l’aplicació
del sentit comú. Toca, aleshores, emprar l’autoritat i les amenaces d’accions
contundents. No s’hi hauria d’arribar, però , és obligat en casos molt
determinats. Ara bé, el primer que cal fer, és garantir el rigor dels
capdavanters, i mai posar en mans de segons qui , els vostres fills. Els
alcaldes de pobles petits podem suplir, en part, als pares, però mai,
substituir-los.
# posted by joan roma cunill @ 10:34 PM 
