Saturday, January 06, 2018
FUGAT I NO RETORNAT - art. Regió 7.
FUGAT, I NO
RETORNAT.
Després de les lectures obligades, dels Fets de Prats de Molló, l’any 26,
protagonitzats per Francesc Macià, i de les de l’any 34, per Lluís
Companys, ja podem afegir-hi, les de
Carles Puigdemont de l’any 17, d’aquest segle. D’aquests tres fets històrics,
que cadascú en tregui les conclusions que cregui adients, però , en una ens
podríem posar d’acord: la darrere ,ha tingut una covardia, no vista, en les
anteriors.
Tots som responsables dels nostres actes, i més, qui més responsabilitat té
en el càrrec que ostenta. Un president, com un capità d’un vaixell, no pot ser
el primer a fugir, i deixar abandonats a la majoria dels seus ex consellers, i
amb ells, al conjunt del poble català. Son molts, els independentistes que
justifiquen la fugida, i fins i tot la perdonen, com exemple d’astúcia per no
haver de retre comptes, davant la Justícia. Conseqüència, d’aquesta
justificació, és la xifra de vots recollits, per la llista que encapçalava, en
una mena de revenja contra el govern central, per les accions dutes a terme, en
pro de restablir l’estat de dret.
I és que en absència de víctimes, son molts els que consideren “pecat
venial” les accions dutes a terme per Carles Puigdemont, al front del Consell
Executiu, o de Carme Forcadell, al capdavant de la Mesa del Parlament. I el
mateix pensen ,dels grups parlamentaris que varen decidir dur a terme un cop
d’estat civil, en el Parlament de Catalunya, els dies 6 i 7 de setembre ,de
l’any passat. Res menys ,que imposar un canvi de regles de joc, del Parlament,
i la vulneració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I ja no diguem, les
vulneracions reiterades, i a consciència, de la Constitució espanyola.
Si política és pedagogia, quan algú vulnera la llei, ha d’estar disposat a
afrontar les conseqüències, i més si ostenta un càrrec de representació
pública. Es una manera clara i valenta de presentar-se davant els ciutadans que
l’han votat. Fugir a l’estranger, i buscar subterfugis per continuar-hi , per
temps indefinit, diu ben poc a favor dels qui han dut a terme aquesta acció. Es
més, considero que els desacrediten per a sempre més, per a exercir qualsevol
nou càrrec institucional.
Però, heus aquí, que Catalunya encara no ha donat prou imatges increïbles a
tot el món, quan se’n preparen algunes més, que poden superar, en despropòsit
,les vistes fins ara. Un ex president que diu haver proclamat la República, per
via verbal, i s’escapa pocs minuts després, reclama tornar accedir al càrrec de
president, des d’una privilegiada posició de turista a Bèlgica. I no content
amb una proposta com aquesta, no descarta, governar per via digital, el nou
govern de la Generalitat.
Bé, no és estrany que un país perdi el nord, quan els seus principals
dirigents han perdut l’oremus, en els darrers temps, però algú hauria de tenir
prou seny, o almenys prou vergonya aliena ,com per evitar més desprestigi del
que ja hem sofert, fins ara. Es pot entendre, la fòbia al govern central, i a
la majoria d’actuacions del PP. En molts casos, estaríem d’acord en que no ens
mereixem un govern central com el que tenim, i d’aquí que haguem de fer tots
els esforços possibles, per a canviar-lo, però no podem seguir el camí ple de
despropòsits, mentides i enganys que tenim per davant.
Els partits independentistes han assolit suficients escons com per elegir
la Mesa del Parlament, i posteriorment , al president / a del govern. Seria
molt demanar, no elegir en la presidència de la Mesa, una persona tant poc
preparada i tant sectària, com la que hem tingut fins ara ? I no seria oportú,
pensar en presentar al capdavant de la màxima institució del país, a algú que
no s’hagi fugat i no hagi retornat ? Es que estaria bé deixar l’astúcia i els
moments èpics, per algun altre moment de la nostra història col·lectiva. A ser
possible, per a dintre de vint o trenta anys, com a mínim.
# posted by joan roma cunill @ 2:43 AM 
