Wednesday, January 17, 2018
EL CONSELL COMARCAL, COM ( MAL ) EXEMPLE - art. El 9 Nou
EL CONSELL
COMARCAL, COM ( MAL ) EXEMPLE.
Els ajuntaments democràtics, varen iniciar trajectòria ,a l’abril del 79,
després de la llarga nit franquista. Els primers quatre anys, els vàrem dedicar
a posar ordre i concert, en unes institucions totalment en runes, amb els ànims
posats a atrapar el temps perdut, i posar els fonaments per fer-los propers,
transparents i eficients. En el segon mandat ( 83 – 87) , vàrem comprovar que
molts serveis, no podien ser assumits per un sol municipi i calia compartir-los
amb altres, propers. Varen començar a néixer mancomunitats, arreu del país, de
la mà de les ciutats, majoritàriament governades pel PSC.
Aquesta situació va alarmar CiU, que veia en les mancomunitats un
contrapoder i va inventar els consells comarcals, com eina de control del
territori. Els CC, varen desmuntar la majoria de mancomunitats, i es varen
convertir en petits parlaments, amb una llei electoral que donava més poder als
petits pobles que no pas a les ciutats, de manera que CiU va aconseguir tres objectius:
controlar el territori, convertir-se en contrapoder a les capitals de comarca,
la majoria en mans del PSC, i alhora “col·locar” un gran nombre de militants, i
càrrecs institucionals, en els CC.
Per “alimentar” els CC, res millor que els pressupostos de la Generalitat,
perquè qui controla el finançament, controla la partida. I així, portem 25
anys, amb una vida molt variada, en funció dels qui governen cada consell. N’hi
ha d’irrellevants i que només vegeten, i altres, de més actius, si els qui estan
al capdavant ,tenen més ànsies de resoldre temes. Dit això, el futur és molt
precari. Qui vingui, ha de modificar-los de dalt a baix, perquè son
insostenibles i molt poc justificats. M’explico.
En els CC, hi falten molts ajuntaments, perquè els membres son elegits pels
partits, i no pels seus ajuntaments, de manera que pot haver-hi 2,3,4...
consellers d’un poble, i cap d’un altre. Primer greu problema. Segon, per
sobreviure, la Generalitat els hi ha de transferir cada any , un mínim d’un
milió d’euros, de manera que cada any, 42 milions, van destinats als 42 CC que
té Catalunya. Això, un país petit i superendeutat, no ho aguanta. Tercer, es
perd molt de temps, en discutir i poc en exercir, mostrant les febleses d’una
administració “artificial”.
Però bé, un altre dia, en parlarem més extensament. Avui, em vull referir,
a l’expulsió del govern, dels consellers socialistes. Aquesta mesura,
s’emmarca, en un dels punts del guió del procés independentista, consistent en
foragitar del govern a tots els “traïdors” a la causa, a tots els qui no
combreguessin , de paraula i fets, amb la independència. La decisió de l’equip
de govern del CC d’Osona, és igual a la presa, pel CC del Bages, on també es va
fer fora del govern, al grup socialista. Allà ,de manera, encara més greu ,
perquè el govern d’ERC, queda en minoria, i perden mans i cervells que
necessitaven ,indiscutiblement per la gestió diària. Es igual, qui mana, mana i
si qui mana, ordena expulsar els consellers discrepants, és fa. El cost, és el
de menys.
De fet, l’acció duta a terme en el CC, ja va tenir un pròleg amb la
presentació de la moció de censura, contra l’alcalde socialista de Sant
Hipòlit. Tot forma part d’una mateixa estratègia, per intentar controlar-ho
tot, i evitar discrepàncies que posessin en perill, el gran objectiu: la
independència.
Però, heus aquí que la gran estupidesa comesa, amb l’expulsió del govern,
dels consellers socialistes, com la moció de Sant Hipòlit, no ha servit per a
res. Pitjor, encara, perjudica al propi CC, per quan la independència, no
solament no ha avançat, sinó que ha retrocedit, com podem veure, de forma clara
i contundent, i en canvi, s’ha fet fora a gent preparada i eficient.
Més greu encara, aquesta falta d’intel·ligència, podria comportar greus
problemes de funcionament si ara, els alcaldes de Centelles i Masies de
Voltregà volguessin. Per poc que s’hi posessin, dos alcaldes de llarga
experiència, comencessin a buscar cinc peus al gat, a nivell de consell
d’alcaldes, o del propi CC, podrien impugnar, judicialitzar i paralitzar
multitud de decisions. Més encara, podrien tirar per terra un gran nombre
d’organimes i accions, si plantegessin marxar-ne, canviar de funcionament o no
aportar-hi recursos.
Es ben bé, que el procés havia d’acabar malament, i per aquest camí va,
quan s’ha volgut imposar expulsions, exclusions i accions , a tot el territori,
creient que quedant sols, les coses podrien anar per on ells volien. El
resultat és a la vista de tothom, i el fracàs ha estat estrepitós. Tanta
astúcia, tantes accions èpiques d’alcaldes, pujant i baixant de Barcelona, amb
vara o sense, signatures de documents, mocions a dojo, etc, han fet perdre
moltes hores i dedicacions, en comptes de pensar en les necessitats diàries
dels ciutadans. Des d’ara, ja podem veure com el ( mal) exemple del CC d’Osona,
no va a favor de millorar el seu funcionament, sinó en detriment. Temps al
temps.
# posted by joan roma cunill @ 8:39 AM 
