Monday, January 15, 2018
DISCRIMINACIÓ LABORAL, PER RAÓ DE SEXE- art. Nació Digital Solsona
DISCRIMINACIÓ
LABORAL, PER RAÓ DE SEXE.
No he entès mai, la tolerància, el conformisme, o més greu encara, l’oblit,
a l’hora d’exigir el compliment de la llei, en un tema tant lògic i fonamental
com que “ a igual treball, igual sou”. Avui, volia parlar d’un altre tema, però
dues notícies, acabades de llegir, m’han fet canviar de parer.
A Alemanya, s’ha aconseguit un dels grans objectius, en matèria d’igualtat
laboral, com és que les dones, puguin saber el sou dels seus companys de
treball, homes, com a garantia de que la igualtat salarial ,es compleix. Es un
primer pas, almenys per saber com estem, en aquest tema. Espero i desitjo, que
la iniciativa s’escampi per tota la UE, i per tant arribi aquí, tant aviat com
sigui possible. De fet, a Islàndia, han anat més lluny, exigint per llei
l’estricte compliment de l’equiparació salarial home – dona.
Una segona notícia, fa referència a la possible reglamentació laboral, per
evitar la subcontractació de les Kellys, en l’àmbit de l’hostaleria. Pels no
avesats, al vocabulari, s’entén per una “Kelly” a la dona de fer habitacions en
hotels, sense pertànyer a la plantilla, sinó com autònoma o treballant en
empreses que els hotels subcontracten. L’explotació en aquest camp, pot arribar
a extrems inimaginables, com cobrar 5 euros per cada habitació, en hotels que
poden arribar a facturar cent o cent cinquanta euros per nit...
En anteriors escrits, en aquestes mateixes pàgines, ja m’he fet ressò de
les diferències salarials existents, en la major part de llocs de treball del
país. Només les administracions públiques estan complint amb els termes
d’igualtat i no entenc la passivitat dels sindicats, ni d’altres entitats que
haurien d’organitzar mobilitzacions i plantades, com per acabar amb aquesta
situació.
Tampoc s’entén la poca efectivitat d’entitats públiques com l’Institut de
la Dona, davant aquests incompliments. Hauria de ser capdavantera en la
presentació de denúncies i modificacions legislatives, molt contundents per
trencar amb una mena de tradició que es va allargant, any rere any, sense un
límit temporal, proper per posar fi a una situació inacceptable.
En quan, al tema de les Kellys, s’hauria de demanar a tots els hotels,
explicacions sobre qui i com, es fan les habitacions. Tot hotel que fes servir
empreses explotadores, podria ser objecte de rebuig, per part dels clients. I
és que a banda de molt mal pagades, el ritme que se’ls hi exigeix, és pitjor
que el treball en cadena.
L’any passat, varem assistir a una revolució en contra de l’assetjament
sexual, fins arribar a cotes mai imaginades, en extensió i en noms de
personalitats públiques. El resultat és clarament positiu i han caigut noms ,
situats en grans pedestals. A veure, si aquest any 2018, s’aconsegueix
equiparar sous, per un mateix treball. Ja seria hora.
# posted by joan roma cunill @ 7:49 AM 
