Joan Roma

DANYS COL.LATERALS.

Hem acabat la legislatura, amb una nova modalitat i demostració d’astúcia i èpica, similar a la que va iniciar el capità del creuer Costa Concordia, sent el primer a marxar del vaixell , en comptes de practicar el fins aleshores tradicional, “primer els nens i les dones”. També Puigdemont, fou el primer a fugir, amb uns poquets companys de viatge, deixant enrere la major part del seu antic Consell Executiu, no fos cas que el volguessin fer pagar pels greus fets, protagonitzats pel seu govern, en la recta final del procés.

Ara, els tenim a Bèlgica, impartint lliçons d’ètica i èpica, a l’espera de veure si poden tornar, en olor de multitud, o com a mínim, sense anar directament a la presó. Però, avui no vull parlar d’aquesta lamentable trajectòria, sinó dels efectes col·laterals que el mal anomenat procés independentista ,ha tingut sobre els ajuntaments, especialment, pels més petits.

Tenir en permanent deriva independentista, a tot el govern de la Generalitat, ha significat oblidar l’acció de govern, durant cinc anys. Si a tot plegat, s’hi afegeix el seguidisme d’entitats com l’ANC, Omnium, i l’ACM, a més dels partits independentistes, es comprova l’enorme repercussió negativa, en l’administració local: els ajuntaments. La majoria d’ells, han estat trasbalsats, paralitzats o convulsionats per crisis entre els partits de govern, conflictes entre govern i oposició, convocatòries constants de plens per parlar de tot, menys del que preocupa als ciutadans de forma directa, concentracions, mobilitzacions, manifestacions, etc, etc, que impedien l’acció de govern, del dia a dia.

Es fàcil comprovar el grau de paràlisis de la majoria d’ajuntaments, si s’estudia el capítol d’inversions, però el més greu, ha estat l’absència d’activitat del govern de la Generalitat. Amb el cap en un altre lloc, i en altres batalles, és impossible fer front als avorrits problemes de cada dia. Alguns dels lectors, poden pensar, que els ajuntaments podien continuar fent la seva feina, oblidant-se de la Generalitat. Ai las, això no és possible, per la senzilla raó que la majoria de competències, en temes clau, depenen de decisions de la Generalitat, de manera que si aquesta no resol, els temes queden paralitzats.

I així és com estan milers i milers d’expedients de tota mena, que dormen en departaments de les Conselleries, a l’espera que algú es responsabilitzi de les resolucions que toca prendre. I els danys col·laterals d’aquesta paràlisis, son immensos. En primer lloc , per la falta de capacitat financera de la Generalitat que ha tallat tots els ajuts que concedia als ajuntaments, de manera que ja depenem de nosaltres mateixos, o de la Diputació de Barcelona, en el cas de la província de Barcelona, però drama immens, en les províncies de Girona, Lleida i Tarragona, on les seves diputacions son de miniatura.

Els danys a iniciatives empresarials, son gravíssims, per quan la majoria d’inversions i actuacions necessiten de resolucions de Departaments de la Generalitat i sense càrrecs per la feina, expedients que haurien de ser resolts en dos o tres mesos, poden passar un, dos o tres anys, en un calaix. Determinades llicències d’activitats, expedients urbanístics, informes preceptius, resolucions obligatòries...van esperant, i esperant que el govern existeixi. I no parlo d’ara mateix, sinó de tots aquests cinc darrers anys. Perseguir un somni, o inventar-se un objectiu que sabien inassolible, ha produït una immensa frustració col·lectiva, però no oblidem els danys col·laterals, en multitud d’iniciatives empresarials, personals, o municipals, paralitzades en qualsevol despatx de la Generalitat. Els Alcaldes n’hem estat observadors privilegiats, i alhora perjudicats directes, en l’acció de govern dels nostres pobles, i ciutats. Que ningú ho oblidi.