Thursday, January 25, 2018
CARMENA VS COLAU - art. Blogesfera socialista
CARMENA VS COLAU.
Com Alcalde,
sempre he procurat fer un seguiment proper, de tot el que passa en el món
local, a nivell de Catalunya, Espanya ,o arreu del món. En primer lloc ,per
interès genèric, després, perquè es poden aprendre coses que poden ser
traslladades, a un petit ajuntament, com el que presideixo.
Recordo
interessants xerrades amb l’Alcalde Maragall, amb en Antoni Ciurana de Lleida,
Manel Royes de Terrassa, Manuela de Madre de Sta. Coloma, i dotzenes d’altres,
que varen saber marcar tendència en els seus municipis, i els transformaren ,
en pocs anys, com mai s’havia fet, en els darrers segles. Hi ha un abans i un
després, en els primers vint anys de democràcia municipal. Però bé, avui, vull
parlar de dos models diametralment diferents, de com governar una gran ciutat.
Avui, vull parlar de les Alcaldesses de Madrid i Barcelona.
He de dir,
d’entrada, que no les conec personalment. Les he de jutjar per les seves
accions i per les seves intervencions, en tota mena de fòrums polítics, socials
o culturals, però en el mon de les noves tecnologies i xarxes socials, hi ha
prou elements com per fer-ne una valoració força exhaustiva.
Vull deixar clar,
el decantament clar pel model Carmena, front el model Colau. No tenen res a
veure, ni en el fons ni en les formes. M’encanta la simplicitat natural, la intel·ligència
quotidiana, la senzillesa en el tracte i l’exercici del poder, com a necessitat
natural, per complir i fer complir les normatives vigents, en una gran ciutat,
com Madrid.
Una dona que es
lleva a les 6 del matí, es prepara l’esmorzar, s’emporta el dinar a
l’ajuntament, i s’hi planta a les 7 o quarts de vuit, quan encara les portes
estan tancades, sorprèn gratament. Es una “ave raris” en el món municipal i en
el polític, en general. Pensar en un dinar de “tuperware” en el despatx
d’alcaldia, es ben poc freqüent.
Però, a banda
d’aquests costums, tant poc habituals, el que és més elogiable, és el
despreniment i senzillesa de l’ús del càrrec. Un càrrec al qual no s’aferra ni
li farà fer mai, el que no vulgui fer. Ha superat ja diverses crisis, deixant
molt clar que si algú creu que la farà baixar de les seves decisions, va molt
errat, i abans plegarà que no canviarà de rumb. Hi és per convicció i per donar
compliment a uns compromisos electorals molt determinats. No busca ni
protagonismes estèrils, ni elogis ni medalles. El seu projecte, és la millora
de la ciutat, en tots els seus àmbits essencials, i de fet, va per molt bon
camí. Segur tindrà grans pressions per a continuar en el càrrec, tot i haver
dit que només hi seria un sol mandat. Veurem.
A l’altra banda
de la balança, tenim Ada Colau, procedent dels moviments populars, lligats a
les dificultats per obtenir o mantenir la vivenda, amb nombroses accions
reivindicatives del dret a l’habitatge, i en contra de l’especulació en el
mercat immobiliari. Saltar d’un moviment com aquest a l’Alcaldia de Barcelona
era molt complicat i molt inesperat. De fet, dona tota la sensació que la seva
aspiració era a treure un bon resultat, i quedar-se a l’oposició, on sempre és
més fàcil fer soroll sense haver de resoldre els temes criticats.
Però, ironies de
la història, i de les eleccions, el mapa municipal queda tant fraccionat que la
porten a ser Alcaldessa de Barcelona, amb un mínim equip de govern. De seguida
es nota la falta de preparació per governar, i les dificultats per posar-se al
front d’un Ajuntament tant gran i complexa com és el de Barcelona. A diferència
de Carmena, Ada Colau no té un projecte clar ni definit de què fer ni cap on
anar, de manera que s’actua més per complaure algun dels àmbits més propers que
no pas per conduir la ciutat cap un futur determinat. No hi ha projecte clar ni
ambiciós de futur. Simplement , resistir, intentant vendre petits projectes o
retocs a la situació heretada, a l’espera d’esdeveniments futurs. Més que
governar, s’administra , evitant entrar en temes massa polèmics, pels quals ni
està preparada ni té un equip prou preparat com per fer-hi front.
Es en aquest
punt, on se li veuen ànims per resistir, a l’espera d’arribar a les eleccions
de l’any vinent, en un mínim de condicions com per poder aspirar a repetir
resultats. Aquell anhel d’ampliar resultats i menjar-se el món, ha donat pas a
un simple exercici de supervivència, en una ciutat en que amb això no n’hi ha
prou. Barcelona necessita de grans projectes i grans ambicions. Colau no té ni
una cosa ni altra. Si he d’elegir entre una o altra, aviat s’ha triat, almenys
en el meu cas.
# posted by joan roma cunill @ 6:34 AM 
