Monday, January 22, 2018
40 ANYS DEL PSC - art. blogesfera socialista
40 ANYS DEL PSC .
Hem arribat als 40, amb un canvi de seu central, i un munt de feina ,al
darrere. En conjunt, podem estar satisfets de la trajectòria, tot i els clars
obscurs que tota organització té, i els moments difícils, en els quals ens
trobem. Es impossible resumir 40 anys, en unes poques ratlles, però ha valgut
la pena, l’esforç dedicat. Marxem del carrer Nicaragua per anar al carrer
Pallars, tot un símbol de canvi i inici d’una nova etapa, sense desmerèixer del
passat. Al contrari, en podem estar orgullosos perquè s’ha fet molta feina, i
molt ben feta, en la majoria de casos.
En el moment del Congrés d’unitat, l’any 78, em trobava a Suïssa i un any
abans havia demanat poder ingressar en el Moviment Socialista, de Joan
Reventós, però els qui estàvem a l’estranger ,només podíem militar en el PSOE,
únic partit amb delegacions a tot el món, de manera que vaig esperar a venir, l’abril
del 79, per fer-me militant. Des d’aleshores, i fins ara, he ostentat diferents
càrrecs institucionals i de partit que m’han fet conèixer i participar de les
grans i no tant grans, decisions.
Mirant enrere, sembla impossible el camí recorregut. En aquests moments, en que es
critica i fins i tot, es menysprea la Transició, els qui la varem viure, sabem
que era la única via per superar la dictadura i entrar en democràcia. Va ser un
encert, i un model per a molts altres països que han intentat copiar-lo. Es
fàcil criticar “ a toro pasado” el que es va fer i com es va fer, però la
realitat és que en pocs anys, la transformació del país, fou espectacular.
I la victòria socialista del 82, suposà l’inici del major canvi en
profunditat, vist en un país de l’Europa occidental. Puc donar fe, de l’enveja
que sentien molts altres països, de la rapidesa i profunditat dels canvis, en
ben pocs anys. Viatjar per Europa, suposava donar a conèixer la transformació d’un
vell i atrotinat país, en un altre de modern i innovador. La culminació vingué
de la mà dels JJOO de Barcelona del 92 i de la Expo de Sevilla, precedida per l’entrada
a la UE, el dia 1 de gener del 86.
En 40 anys, militants i simpatitzants del PSC, han estat protagonistes del
canvi i la modernització de centenars de pobles i ciutats, no en va, hem estat
i som un partit municipalista, de primer nivell. He conegut centenars d’alcaldes,
regidors, diputats, senadors, i puc assegurar l’enorme esforç posat, en atrapar
el temps perdut, en la llarga nit del franquisme. En 40 anys, hem fet, el que
en altres països, han necessitat 60 o 70 anys. El mateix podem dir de la feina
en Diputacions, Parlament , les Corts Generals o en els governs de la
Generalitat i govern central.
El temps passa i les persones passen, però el projecte es manté, amb els
lògics alts i baixos, de tota organització humana. Toca posar-se al dia, trobar noves formes de fer política, d'apropar-nos
als ciutadans, i buscar noves propostes engrescadores. Fàcil de dir, complicat
d’aconseguir com veiem una mica per tot el món, però sortiran. No en tinc cap
dubte. Hi ha tantes injustícies en el món, tantes desigualtats, que només per
la via socialdemòcrata podem aconseguir un món més just.
Ho vàrem ja discutir amb els nostres referents inicials. Amb en Joan
Reventós, Pep Jai, Marta Mata, Ma. Aurèlia Campmany, Ernest Lluch, Fernández
Jurado, i tants i tants altres, amb els quals vàrem fer una part del trajecte.
Som peces d’un engranatge, reemplaçats uns per altres, en una cadena sense fi.
Aquest any en fem 40, bon aniversari , a tots i totes els qui els hem viscut i
protagonitzat, i anem preparant el relleu per als qui han de continuar la
feina. Queda molt per fer.