Sunday, November 26, 2017
VOLEM ACOLLIR ¡¡¡ SEGUR ?- art. Diari de Terrassa
VOLEM ACOLLIR
¡¡¡, SEGUR ?
Aquest nostre país, fa ben certa aquella dita popular , “arrencada de
cavall, parada de ruc”, molt explícita en quan a entusiasmar-se i refredar-se,
amb la mateixa rapidesa i constància. Ho dic, a la vista de la meva experiència
com voluntari de Creu Roja, a la comarca del Berguedà. Fa anys, em vaig
inscriure com voluntari, i durant un temps vaig donar classes de català a
immigrants, en general, i actualment dono classes de castellà, al contingent de
refugiats, establerts a Berga – capital, a càrrec de Creu Roja.
Doncs bé, fer de voluntari, et permet tocar de peus a terra, i comprovar la
immensa geografia de països, on les condicions de vida fan impossible, viure en
llibertat. No parlem només de Síria, on la guerra impera ,encara. No. Hi ha
moltes altres procedències, menys conegudes, però no per això menys difícils:
Ucraïna, Rússia, Afganistan , Camerun, Guinea , Geòrgia, ...La nostra missió
consisteix ,en proporcionar les eines bàsiques per defensar-se , a nivell
d’idioma, i al mateix temps, donar a conèixer els trets més importants de la
història i cultura, per facilitar la seva integració.
Un altre dia parlaré, d’algunes anècdotes i experiències com professor de
castellà per a refugiats, però avui, el que pretenc, és donar un toc d’atenció,
a les campanyes de bona fe que s’han dut a terme , reclamant l’acolliment de
refugiats de tot el món, sota el principi de “volem acollir”. Es evident que
aquestes campanyes son dignes d’elogi i respecte, però no n’hi ha prou en
reclamar l’acolliment. S’ha de facilitar l’èxit de l’acollida, i això no és
gens, fàcil.
Ara mateix, tenim el segon contingent, dels 17.000 que ha acceptat acollir
Espanya. Fins ara, Espanya n’ha acollit un 10% , repartits en diferents punts
de l’Estat, un dels quals es Berga, amb 56 persones, de diferents edats i
procedències. Tots ells, ocupen una part de l’Alberg de Joventut, i és allà on
se’ls proporciona tot el que necessiten, per recuperar-se de les penes
viscudes, i preparar-se per una nova etapa de la seva vida, lluny de casa seva.
I és aquí, on volia arribar. Acollir és una cosa, integrar, n’és una altra,
molt més complicada d’aconseguir. Els refugiats ,disposen de sis mesos per
adaptar-se, aprendre l’idioma, conèixer cultura i tradicions, buscar feina i
trobar vivenda. Fàcil de dir, molt complicat, de complir. I si pels ciutadans
d’aquí ,és complicat trobar feina, com no ho ha de ser per gent vinguda
d’altres països. Primera dificultat. I una segona fa referència a la
contradicció existent, entre les ganes i voluntat d’acollir, i les dificultats
per trobar vivenda.
No els és gens fàcil poder llogar un pis, tant bon punt el propietari sap
que es tracta d’un refugiat. I no parlo de diner, sinó de reticències a llogar
a un foraster, a un refugiat, sigui del país que sigui. Son molts els que
busquen instal·lar-se en ciutats grans com Terrassa, Sabadell, Santa Coloma,
Hospitalet, etc, fugint de Barcelona per la impossibilitat de pagar lloguers
tant elevats. En moltes ocasions , Creu Roja, fa de mediadora per aconseguir
facilitar l’acord, i no sempre , aquest arriba.
Es per aquest motiu que cal emprendre campanyes de conscienciació, lligades
al “volem acollir” , per facilitar feina i vivenda, als refugiats que arriben
aquí. Ells es troben amb múltiples dificultats, per la barrera de l’idioma,
dels costums, dels títols universitaris o professionals, del desconeixement de
la legalitat vigent, i per trobar-se en un país, radicalment diferent al seu.
Per tot plegat, l’esforç ha de ser en totes direccions. Impulsar l’acció
d’acollir, i al mateix temps donar les eines perquè els qui hagin pogut venir,
trobin moltes més facilitats de les que han tingut els primers contingents. Hi
ha molt a fer, us ho puc assegurar.