Wednesday, November 15, 2017

 

SÒL RÚSTEG, SÒL SAGRAT - art. Diari de Terrassa

SÒL RÚSTEG, SÒL SAGRAT.
En el nostre país, Catalunya, passem d’un extrem a l’altre, en qüestió d’urbanisme i protecció al medi natural. En els prop de 40 anys de democràcia municipal, hem assistit a tants canvis en matèria urbanística que, a dia d’avui, els tècnics municipals, han de ser més experts en els canvis de legalitat que no pas en arquitectura.
Ha estat habitual, per part de la Generalitat, considerar els ajuntaments  com institucions menors d’edat, als quals convenia protegir, vigilar, i sobretot controlar, tot el que volien fer en terreny rústec. Entenent per terreny rústec, tot aquell que no és urbà, i per tant no edificable.
Quan el govern de la Generalitat es queixa de la intromissió del Madrid polític, en els afers autonòmics, els alcaldes d’ajuntaments rurals, fem un somriure , pensant en les constants i greus intromissions en les competències municipals. I és que, hem passat dels vells temps en que es deixava fer, als nous temps, en que el control és tant detallista i absolut que ens perdem en tramitacions i gestions, fins extrems inacceptables. Uns exemples serviran, per descriure les queixes.
Si un pagès vol arreglar la seva casa, no sap en quin embolic està a punt de ficar-se. La casa pot ser seva, però qui decideix el que hi pot fer i com ho pot fer, ja no és ni el seu alcalde o ajuntament, sinó uns senyors de Barcelona que han decidit, què li deixaran fer. Quan dic uns senyors de Barcelona, em refereixo al Departament de Territori i Paisatge, abans dit Departament de Política Territorial, o noms similars. En aquest Departament, hi ha la Direcció General d’Urbanisme, encarregada de vetllar per l’aplicació de les lleis d’urbanisme, o també la Direcció General de Paisatge.
El pagès, veurà com fer teulada nova, o ampliar alguna dependència, aixecar una mica el sostre, convertir les golfes en un habitatge, etc, comporta una allau de projectes, tràmits, i despeses, com per fer-li canviar d’idea i esperar millors temps. He d’afegir que se’ns han tret als ajuntaments ,tota competència en sòl rústec i tot ha d’anar a la Comissió d’urbanisme respectiva. Els tràmits poden durar mesos, i en alguns casos, anys. I al final, li poden anar retallant tot el que volia fer, fins al punt d’exigir-li unes condicions tècniques, tant rigoroses que no li val la pena fer obres, a no ser que la casa li perilli de caure-li al damunt.
Obres tant necessàries i indispensables com portar aigua o llum, en cable soterrat, li suposa haver de presentar un projecte i tramitar-lo com un pla especial. Mesos de tramitació i costos enormes, abans del primer cop de pic, a terra. Si vol millorar la pallissa, o algun magatzem , li tocarà fer el mateix que per la casa principal.
En fi, perquè explico això ? Doncs, perquè en aquest país, es legisla, a partir de la visió i els desitjos de la gent de ciutat, pensant molt poc, en els que viuen i han de viure del món rural. Es vol tenir un rerepaís com una mena de jardí o paisatge pels urbanites, i els que hi viuen s’han d’adaptar a aquesta regulació. I que ningú pensi en que els rurals, no volem un país bonic i ordenat. En absolut, som els primers a cuidar-lo i mantenir-lo, però sense exageracions ni regulacions, tant i tant restrictives ,que impedeixin viure-hi.
De fet, ja patim una doble discriminació, en quan a serveis bàsics elementals, amb pèssima cobertura de radio i televisió, per una banda, i encara més greu en matèria de noves tecnologies. Tenir determinades cobertures, suposa pagar instal·lacions caríssimes per poder garantir un determinat servei de telefonia mòbil o Internet, si a més per a qualsevol canvi, millora o modificació que es vol fer a la finca, s’ha de demanar permís i esperar vegin bé els canvis, al cap de molts mesos de tramitació, suposa considerar els habitants del món rural, ciutadans de segona categoria. Així estem, i d’això ens queixem. Quan algú parli d’ampliar l’auto govern, que pensi, en tot el país i no només, en les ciutats. Pensem en 600 municipis que perden població i no se’ls atén com la seva situació requereix.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?