Friday, November 24, 2017
POLÍTICA, ES PEDAGOGIA - art. Regió 7
POLÍTICA, ÉS
PEDAGOGIA.
Si una cosa hem de tenir clara els polítics, és que , tant en la vida
personal, com en la pública, el nostre comportament ha de ser “exemplar “. I en
aquest terme hi entra, la coherència, l’ètica i l’estètica; per descomptat,
però lògicament, també l’honestedat i perquè, no , l’austeritat. Aquest era un principi
fonamental, després de la llarga nit del franquisme, per a tots els qui varem
entrar en política ,a finals dels setanta o principis dels vuitanta.
Veig amb perplexitat i indignació, la pèrdua d’aquests valors, i la seva
substitució per un oportunisme i un populisme que justifiquen qualsevol acció
de govern, i comportament públic. En els darrers anys, arran l’inici de la
deriva independentista del govern de la Generalitat , n’hem tingut dotzenes d’exemples, i
en els darrers mesos, el compliment de les normes, ha estat l’excepció. Em
referiré a l’àmbit municipal, i deixaré per altra ocasió, els altres àmbits
institucionals.
Tots els alcaldes i regidors, jurem o prometem fidelitat a la Constitució i a
l’Estatut d’Autonomia, quan accedim al càrrec. Un primer exemple de coherència
i ètica, se suposa, ha de ser el compliment d’aquest jurament. No fer-ho,
constitueix un acte de perjuri i situar-se fora de la legalitat vigent. Doncs bé,
centenars d’alcaldes, han trencat aquest precepte i han cregut poder-ho fer,
seguint el guió independentista, segons el qual es podien vulnerar les lleis
vigents, i crear una mena de legalitat paral·lela.
Molts, no han dubtat convocar plens municipals, per aprovar mocions que
trencaven clarament els principis constitucionals i estatuaris. De fet, hi ha
hagut milers de plens, i milers de mocions aprovades, sense cap base legal, que
ara dormen la seva inutilitat, en arxius de les altres institucions que les han
rebudes.
Centenars d’alcaldes, uns diuen set-cents, altres set-cents cinquanta,
varen signar un suposat Decret, de recolzament al referèndum, declarat il·legal
pel TC, i a les lleis de transitorietat. Però, molts, em diuen que una majoria,
varen aplicar la tant elogiada astúcia per signar papers sense cap valor legal.
Es a dir, varen signar uns Decrets que , en realitat no ho eren, perquè ni els
varen numerar ni els varen registrar, per la qual cosa no tenien cap caràcter
oficial. Un altre exemple d’astúcia, o si voleu de falta d’ètica i estètica. Un
nou pèssim exemple pels ciutadans.
Però, calia anar més lluny i res millor que manifestar-se davant del
Parlament i del Tribunal Superior de Catalunya, acompanyant als qui havien
d’anar a declarar. En cap país del món democràtic, es imaginable, manifestar-se
davant de la seu, on rau la sobirania popular, i sí davant de la seu del
govern. Però, encara més greu, és fer-ho davant de la seu d’un Tribunal de
Justícia, a la qual mai se la pot pressionar ni atemorir.
I per si no n’hi havia prou, noves concentracions a Barcelona per anar de
l’ajuntament al Palau, en protesta per accions judicials, considerades
injustes, per alcaldes que han de respectar la independència dels tribunals.
Per acabar-ho de completar, viatge a Brussel·les, en protesta per la falta de col·laboració
de les institucions europees, a les accions, independentistes, del govern
Puigdemont. Si en un lloc era imprudent, anar, era a Brussel·les.
Però, és que fins i tot , entitats municipalistes com ACM ( associació
catalana de municipis) i l’AMI ( associació de municipis per la independència)
havien somiat i programat que un consell d’alcaldes podia assumir el govern del
país, cas de ser empresonat el Consell Executiu ¡¡¡ Francament, inimaginable que
uns alcaldes pensessin en assumir un govern ¡¡¡ . Els deliris causen aquestes
efectes, i passats uns dies, no veig que hagin decidit dissoldre les dues
associacions, a la vista del desastre de les seves accions i manifestacions.
El dany causat per aquestes accions. és enorme. Què han de pensar i fer els
ciutadans, a la vista de que molts dels seus alcaldes, han trencat els
juraments fets, han incomplert preceptes legals, i han advocat per desobeir
resolucions judicials ? Com poden demanar compliment d’ordenances municipals,
si ells s’han situat fora de la legalitat, en moltes ocasions ? Confio, espero
i desitjo que d’aquí un any i mig, en ocasió de les properes eleccions
municipals, molts dels actuals alcaldes, siguin rellevats per una nova
generació de polítics, que tinguin per objectiu, recuperar la credibilitat
perduda, i tornin al principi de “política és pedagogia”, essencial per
governar bé.
# posted by joan roma cunill @ 11:00 PM 
