Tuesday, November 07, 2017
NO MINIMITZEM ELS DANYS- art. Blogesfera socialista
NO MINIMITZEM ELS
DANYS ¡
Causa desànim, veure, fins a quin punt el relat del procés, ha encaixat en
una part de la societat catalana, fins l’extrem de perdre tota objectivitat.
Persones, amb títols universitaris, amb professió d’advocats, amb tècnics, en
diferents matèries, mestres, professors, ....arriben a justificar totes o,
pràcticament totes les actuacions ,dutes a terme, malgrat s’hagi demostrat la
seva plena il·legalitat.
Tot sigui, per aconseguir l’objectiu perseguit. El com, és el de menys, i les
dreceres les troben inevitables, per arribar-hi. He parlat del tema amb
persones de ben diverses procedències i no tenen cap recança, a l’hora de
justificar fets increïblement greus, impensables de dur a terme, en un país
democràtic.
Es a dir, minimitzen, fins extrems increïbles, els fets que hem viscut a
Catalunya, en els darrers anys. Han perdut el mínim d’objectivitat que s’ha de
tenir, per valorar la situació, i posen a la balança del govern central, totes
les culpes del que s’ha fet o ha passat, aquí. D’aquí que trobin injust,
escandalós, venjatiu o desproporcionada la resposta política, i fins i tot la
judicial. Entenen que tots els tribunals estan al servei del govern, i per
tant, els hi treuen tota legitimitat. I ja està. Tot es justifica , tot es
relativitza, tot es minimitza. El victimisme ha fet el seu treball, i costarà
anys, molts anys, assumir els errors propis, i no carregar sempre les culpes,
als altres.
Però, tornant al principi, intentant tractar el tema amb la màxima
objectivitat, hem de donar-nos compte dels immensos errors comesos, i dels
delictes perpetrats. Son molt i molt greus. I han causat danys immensos, en els
àmbits, polític, econòmic i social, que perduraran durant molts i molts anys.
No sóc independentista, però sempre defensaré l’existència de partits que
tinguin per objectiu aquesta proposta. Ara bé, les regles de joc son sagrades,
per a tots. La Constitució ,
a nivell d’Espanya i l’Estatut, a nivell de Catalunya, son les eines que
garanteixen la vida política i social. Son els marcs que varem elaborar i
votar, i no poden ser vulnerats, ni per uns ni per altres. La seva vigència i
continuïtat son intocables, fins no siguin modificats, per les vies que tenen
establertes.
No poden haver-hi dreceres ni modificacions il·legals, perquè suposaria
trencar les regles de joc, i acabar amb l’estat de dret. Impensable, en un país
democràtic, es digui Catalunya, es digui Espanya.
Doncs bé, aquí es va decidir trencar amb l’estat de dret, per assolir
l’objectiu de la independència, i així es va procedir els dies 6 i 7 de
setembre. Hi hagué, un autèntic cop d’estat intern, en el Parlament, mitjançant
el qual, una minoria social, amb 72 diputats varen decidir desobeir el
Reglament del Parlament i vulnerar l’Estatut d’Autonomia. Recordo ,que només
per proposar una modificació del Reglament i de les lleis essencials, es
necessita un mínim de 90 diputats. Els dos terços de la Cambra. Vaig
Aquesta gravíssima vulneració, ja hauria d’haver comportat l’actuació
immediata del Tribunal Constitucional, i de rebot dels tribunals de justícia,
per a restablir la legalitat perduda. Aquí, es va anar passant el temps, amb
tripijocs i altres maniobres que varen provocar una altra topada constitucional
,el 10 d’octubre, fins arribar a la decisió final de declarar la DUI , en una altra sessió
parlamentària que passarà a la història com un dels fets més greus i més reprovables,
mai imaginats. Només el fet de demanar vot secret, en urna, en comptes de
votació nominal , en veu alta, ja va suposar un altre cop a la valentia i
transparència que tant havien reclamat, en altres ocasions.
Arribats en aquest punt, s’inicia un seguit de despropòsits, que tiren per
terra la dignitat parlamentària i porten un grau d’esperpent i vergonya, a tot
el món. Mig govern amb el seu ex president, marxen cap a Bèlgica, l’altre
meitat es queda aquí...en fi, no segueixo perquè el munt de despropòsits es
tant gran, que fa impossible, per raó d’espai, donar-ne compte.
Dit tot això, el que ha quedat demostrat, és la total i absoluta
improvisació de tots els actes i totes les promeses fetes. No hi havia res
preparat, no hi havia cap previsió ni cap fonament per tirar endavant la
independència. Ni països amics, ni UE amb els braços oberts, ni finançament
disponible, ni continuïtat burocràtica, ni......ni ....
Per a alguns, ha estat una simple aventura mal muntada. Per a altres, un
experiment fallit. Per als més convençuts seguidors del procés, una estratègia
més, en la llarga lluita per l’alliberament nacional...
Ara bé, els danys han estat enormes. Catalunya ha perdut el prestigi
guanyat durant molts anys, especialment arran els JJOO del 92, en que Barcelona
fou el centre d’atenció de tot el món. Es ben coneguda la importància del que
se’n diuen “intangibles”. Els intangibles son factors que no es veuen
directament però tenen una importància vital de cara a decidir implantació
d’empreses, centres de negocis, visites culturals, turístiques, congressos, etc.
Per entendre’ns, és el prestigi, d’un lloc concret per una suma de factors que
el fan atractiu.
Durant setmanes, Catalunya ha estat exposada a tot el món, i si tots varem
patir per les estúpides i brutals actuacions policials del 1-O, abans havíem
mostrat imatges d’un Parlament impropi d’un país democràtic, els dies 6 i 7 de
setembre. I fa menys temps, hem repetit imatges impròpies en el mateix lloc, i
hem acabat amb un ex president i mig govern voltant per Brussel·les, sense
saber ben bé què hi ha anat a fer.
Han marxat prop de 2.000 empreses, hi haurà boicots a determinats
productes, hi ha mala relació amb altres territoris, s’ha hagut d’aplicar per
primera vegada l’art. 155, i si tenim el ex president a fora, tenim el ex
vicepresident aquí, sense donar cap explicació a documentació probatòria, en la
qual queda demostrada la improvisació total i la impossibilitat de fer front a
la independència.
El dany ha estat immens, i perdurarà durant uns quants anys més. Però,
aquest dany, quantificable en milers de milions d’euros, no té punt de
comparació amb el dany social comès. Aquest, és impossible de quantificar
perquè afecta els sentiments, les emocions i les relacions familiars. Tardarem
molts anys, a reparar-lo. El trencament de milers de famílies, l’odi creat, el
distanciament d’amics i companys, no té preu.
Acabo. Hem arribat aquí per un cúmul de circumstàncies molt diverses i
plurals, amb greus comportaments del govern central, és cert, iniciats
especialment 12 anys, enrere amb tota la campanya anti Estatut. Alguns
independentistes volen retrocedir 300 anys, enrere, i altres, en el 78 quan la Transició. Es
El victimisme, no es pot acceptar com excusa per justificar el que ha
passat aquí en els darrers anys, i especialment, en els darrers mesos. Les
culpes tenen noms i cognoms, i ara s’enfrontaran a la Justícia. Que
# posted by joan roma cunill @ 12:40 AM 
