Saturday, November 11, 2017
NINGÚ ESCOLTA NINGÚ - art. Regió 7
NINGÚ ESCOLTA
NINGÚ.
Estem en un punt ,en que el diàleg, la confrontació d’idees i propostes, no
té cap possibilitat, perquè ningú escolta ningú. La situació s’ha enverinat,
fins al punt de que tothom creu tenir la raó o les raons, i no vol sentir ni
acceptar, les dels altres. La gran i única esperança, és aconseguir uns
resultats electorals que modifiquin de manera prou significativa, el mapa
parlamentari actual, com per obligar, a canvis de rumb, rellevants.
“Qui sembra vents, recull, tempestats”. Es ben cert que les campanyes i
maniobres realitzades pel PP, dotze anys enrere, en contra de l’Estatut, com a
via per fer mal al govern central, en mans del PSOE, va ser l’inici d’una
deriva que ens ha portat, on som ara. Altres actuacions, d’uns i altres, han anat
elevant el to de la confrontació fins arribar a extrems insostenibles, pel que
ha suposat de trencament de la legalitat, i amb ella, de l’estat de dret.
Greus i forassenyades varen ser les accions del PP, amb algun error , també
rellevant del PSOE, però l’independentisme català, va voler respondre amb
accions encara més agosarades, o fora de tota empara legal, i aquí es va
carregar les raons objectives, i les va malmetre totalment. L’autèntic cop
d’estat civil, comès els dies 6 i 7 de setembre, en el Parlament de Catalunya,
va suposar un atac a la legalitat catalana, com mai ningú s’havia atrevit a
fer. Aquells dies, no va ser cap govern central, ni cap acció externa, sinó
que, per primera vegada a la història, dos grups del Parlament, varen vulnerar les
pròpies lleis catalanes.
Després, continua el que ja sabem, i arriba el que arriba, portant als
tribunals les accions dutes a terme. Quan les coses arriben als tribunals, ja
no hi ha qui ho pari, ni qui pugui predir els passos que seguiran. A diferència
de molts articulistes, em crec la independència judicial. L’he pogut veure i
comprovar en multitud d’ocasions. Altra cosa és l’actitud i la dependència del
Fiscal general, que per raons òbvies, sí té vinculacions amb el govern, i
francament , algunes de les seves declaracions i sobretot, actuacions se les
podria haver estalviat, i ens hauria evitat un bon nombre de conflictes, a tots
plegats.
L’empresonament dels dos Jordis, primer, i les que han seguit després,
considero han estat desproporcionades i han elevat el conflicte, a cotes
perilloses. La pública i insistent petició de presó, des de la Fiscalia , causa
indignació i provoca una barreja de desconfiança i rebuig, contra tota decisió
judicial, pensant que totes estan contaminades per decisions polítiques. D’aquí
que sigui impossible el diàleg, la confrontació d’idees i propostes, perquè
ningú escolta ningú. Cada sector, cada àmbit, cada col·lectiu, es referma en
les seves posicions i les defensa, sense possibilitat de modificar-les. El
resultat és, un país crispat, una ciutadania en tensió permanent, i unes
institucions paralitzades , a l’espera d’una solució que no arriba, perquè dia
sí, dia també, apareixen noves vies de confrontació.
Davant aquest panorama, res millor que acordessin excarcerar les persones
empresonades, i esperessin judici, a casa, per a poder dur a terme una campanya
electoral, en positiu, a la recerca de nous resultats que permetessin majories
alternatives i transversals. Es evident que ara cal bastir ponts i no cavar més
trinxeres de les que ja tenim . Hem de passar de l’estadi de “ningú escolta
ningú”, al de tothom escolta tothom i en treu les conseqüències pertinents.
# posted by joan roma cunill @ 12:31 AM 
