Thursday, November 30, 2017
NI HOLA , NI ADÉU- art. Blogesfera socialista
NI HOLA, NI ADÉU.
Ni hola República, ni adéu Espanya, aquest és el breu resultat de cinc anys
de procés independentista, marcat per tota mena de promeses, compromisos,
moments èpics, dates històriques, i invents mil, per tenir ocupats als membres
del Govern, a la majoria d’Ajuntaments, entitats civils, mitjans de
comunicació, etc, etc.
Aquests darrers dies, he escoltat en diferents moments i llocs, expressions
com “ara que ho teníem tant a prop !!!!”, “ens ha faltat molt poc ...”, “ho
teníem a tocar !!!” i tantes altres de molt similars. Expressions que detallen
la frustració de molta gent ,que havia cregut tenir a l’abast la independència,
i que creuen haver-la perdut en el darrer tram del procés. Pels pèls, per pocs
metres...
Sobta la credulitat de tanta gent, en un objectiu impossible. No s`entén
com tantes persones havien arribat a creure que amb unes quantes grans
manifestacions, concentracions, perfomances , actes i esdeveniments,
l’objectiu, era a l’abast. No escoltaven, les veus que avisaven del fracàs, de
la impossibilitat. Feien oïdes sordes als qui temíem el gran fracàs, acompanyat
de la gran frustració, i la conseqüent depressió.
Per evitar ser escoltats, els impulsors, anaven promovent noves
mobilitzacions, nous reptes, noves accions que donessin idea de moviment, d’avançament,
de progrés ,cap a l’objectiu promès.
Si mirem enrere, la carrera ha estat frenètica,... per tornar al lloc on
estàvem. La teoria de la noria s’ha fet realitat. El procés, ha anat donant
voltes i més voltes, però no s’ha mogut de lloc. Se’ns demanava assistir a cada
crida, a cada mobilització, a fer plens municipals, a aprovar mocions, a formar
part d’entitats independentistes, a donar-se d’alta en associacions de
municipis per la independència, a les de càrrecs electes, a baixar a Barcelona
per acompanyar imputats, davant dels tribunals, a viatjar cap a Bèlgica, a
tornar a Barcelona...
Una activitat frenètica, sota criteris, absolutament irrellevants, de cara
a fer avançar el procés. Perquè no es va parar, un any enrere ? Perquè no es va
parar ,el dia abans ? Som molts els que ens fem aquestes i moltes altres
preguntes, independentment ,de ser sobiranistes o no. Érem a temps d’evitar
mals majors. Després de tants errors, mentides i falsedats, almenys es podien
salvar una part dels mobles.
Però, no. La bola de neu s’havia fet tant gran que ningú es va atrevir a
parar-la. Ara, tothom espera resultats del 21 D, creient que poden justificar
una part del passat, però es torna a la idea de compartir , passat, present i
futur, en el bàndol independentista. La llista de Junts x Catalunya, considera
que Puigdemont ha de ser investit president, guanyi o no, i avisen ERC perquè
ho tinguin clar...I aquest ex president, que creu ser-ho ,a dia d’avui, no té
clar si podrà prendre possessió del càrrec de diputat, ni tant sols tornar,
sense ser immediatament detingut... mentrestant en el bàndol d’ERC, es presenta
Marta Rovira com a candidata a la presidència , si bé, pensant en formar
govern, a les ordres de l’antic govern, fugit a Bèlgica o empresonat, a l’espera
de judici...Si els estimats lectors, no s’han perdut pel camí, comprendran que
no hi ha guió, ni ruta, ni objectius clars. Simplement aguantar, resistir i
esperar el 21 D, per improvisar noves rutes. El país no es pot permetre, una
nova etapa, tant irresponsable com la viscuda. Es hora de la crua realitat i
posar seny i ordre a tots els estaments del país. Sap greu els sentiments
trencats, els esforços esmerçats, i les frustracions tingudes, per les dues
bandes, però no es poden marcar noves rutes inviables. Meditem bé a qui donar
el vot. El nou govern ha de dedicar-se a curar ferides i recuperar la
normalitat perduda, i no a fer nous invents, destinats al fracàs.
# posted by joan roma cunill @ 11:01 PM 
