Saturday, November 18, 2017
INGENUITAT O ENGANY ? - art. Regió 7
INGENUÏTAT, O
ENGANY ?
Fa uns dies, l’ex conseller Santi Vila, va admetre una certa ingenuïtat ,en
l’anterior govern de la
Generalitat , a l’hora de planificar, i prometre, l’assoliment
de la República Catalana.
Perquè, que polítics, suposadament amb un mínim de preparació i coneixement
de la política interna i externa, de la realitat catalana, espanyola, europea i
mundial, donessin per fet, la possibilitat d’assolir la independència de
Catalunya,de forma unilateral, trencant amb la legalitat catalana, primer, i
espanyola, després, afirmant que la
UE ens acolliria amb els braços oberts, que altres països del
món mundial, farien el mateix, que no tindríem cap problema per finançar els
primers anys del nou estat, ni trobaríem cap problema per posar en marxa les
estructures d’estat, etc, etc, fins un centenar més de compromisos expressats
en veu alta, per radio, televisió i premsa escrita, resulta més que sorprenent.
No hi ha hagut ingenuïtat, sinó, un gran engany. Un gran engany, ben
planificat, ben elaborat i programat, des de les més altes instàncies del
govern de la Generalitat ,
amb la inestimable ajuda d’entitats alienes que han assumit rols que no els hi
pertocaven, a nivell de governabilitat de país. S’ha creat una doble estructura
de poder institucional, i civil, fins arribar a extrems en que decidia més el
civil, que no pas l’institucional. Aquesta realitat, sumada a la disponibilitat
de potents mitjans de comunicació públics ( tots) i alguns de privats,
generosament subvencionats, han injectat en la societat unes idees i unes
propostes irreals, donant-los-hi semblança de possibles i fàcils d’assolir.
A tot plegat, s’hi ha sumat, un element essencial, com és l’existència d’un
govern central en mans del PP que lluny de dissoldre aquests missatges, els ha
anat incrementant, amb les seves insensates actuacions. I heus aquí com la suma
de factors, produeix un producte “aparentment factible”: la independència, com
a única via per ser “lliures” i crear un estat idíl·lic. Era lògic, caure en
l’engany, sinó no tens altres vies de contrast amb la realitat.
Es per això que des del partit socialista s’ha criticat tant i s’ha
batallat, sense defalliment, la deriva independentista, conscients de la
impossibilitat d’assolir l’objectiu. Creure que amb dos milions
d’independentistes, n’hi havia prou, en un país de set milions i mig
d’habitants, ja era viure en una altra dimensió. Però, no conèixer la realitat
de la UE , ni de la
resta del món, és imperdonable. O pensar que algú se’ns acostaria, després de
vulnerar el Reglament del Parlament, l’Estatut d’Autonomia, i la Constitució , era
somiar , despert. I vendre que el món econòmic i financer, abraçaria amb
entusiasme una DUI, és que supera tot l’imaginable, com hem pogut veure.
Sincerament desitjo, que quan surti publicat aquest article, tots els actors
d’aquest gran engany, estiguin en llibertat, a l’espera de judici. En primer
lloc, perquè si uns no han entrat en presó, considero que els altres , tampoc
hi haurien de ser, però és que tinc unes immenses ganes de que facin campanya
electoral i ens diguin mirant-nos als ulls que varen enganyar a tothom. I
espero i desitjo sobretot, que Oriol Junqueras expliqui les estructures d’estat
que havia preparat, la planificació de les finances per fer front al primer
pagament dels sal.laris i pensions dels catalans, de com pensava actuar per
recuperar les més de dues mil empreses perdudes, de quines vies tenia pensades
per eixugar un deute de setanta-cinc mil milions d’euros, amb un augment diari
de tres milions en interessos, etc, etc. Es hora de passar comptes. Es hora
d’exigir explicacions.
Hem estat molts els qui portem anys, rebatent les simplificacions de les
entitats independentistes, i del propi govern. No fa cap il.lusió dir, “teníem
raó” perquè s’ha fet un immens dany al país. Dany econòmic – financer, traduït
en un retrocés enorme, a nivell laboral, però un dany encara més greu i no
quantificable econòmicament, perquè és a nivell social. El trencament de milers
de famílies, amics i companys, enfrontats i confrontats a una elecció que no
era viable. Una part del dany el podem reparar el 21 D, la resta, tardarem anys
a reparar-lo.
# posted by joan roma cunill @ 11:06 PM 
