Wednesday, November 22, 2017
FEM HISTÒRIA - art. Blogesfera socialista
FEM HISTÒRIA.
Sóc un entusiasta
lector de fets històrics, d’arreu del món, i molt especialment dels que tenim
més a prop. Es evident que cada dia “fem història”, si bé, en alguns casos la
fem en lletres majúscules, en altres, minúscules, i en altres , millor no
haver-ne fet, com és el cas de la major part del recorregut, conegut pel nom de
procés independentista.
En els llibres
d’història, s’hi pot entrar per la porta gran, amb fets destacats, elogiosos,
positius i rellevants , a nivell individual o col·lectiu, o per la porta petita
,o del darrere, amb fets que tenen poc interès, o han suposat un clar perjudici
pel país on es desenvolupa l’acció que es descriu. Molt em temo, que al final
del recorregut del procés, aquest figurarà en la història catalana, com un
moviment mal plantejat, pitjor desenvolupat, i amb un final, molt negatiu pel
conjunt del país.
Fa dies, vaig
repassar, una vegada més, els fets de l’octubre del 34, protagonitzats pel
president Companys, i em faig creus de com es va poder tirar endavant una
declaració com la que es va dur a terme, en uns moments i condicions, tant
delicades pel conjunt d’Espanya. No m’estranya la reacció del govern central,
d’aleshores, i l’empresonament de tot el govern de la Generalitat.
La història, ens
depara moments realment curiosos, al cap de tants anys, amb situacions que no
tenen comparació directa possible, però amb uns resultats, no gaire diferents.
Per sort, ara i aquí, no hi ha cap víctima mortal, com hi hagué aleshores.
Però, semblaria que del passat se n’hauria d’haver après alguna cosa. I no. Hi
ha persones que per desconeixement, o simplement per gosadia i ignorància de la
realitat present, es llancen a reptes, absolutament desprovistos de tota
possibilitat d’èxit.
Les raons de cada
fet històric, es fonamenten en la qualitat dels protagonistes, i en les
circumstàncies de l’entorn en que es mouen. No descobreixo res de nou, afirmant
que la qualitat dels protagonistes de la política catalana ( també de
l’espanyola), ha anat baixant a cada nova contesa electoral, fins arribar a la
pobresa, actual. Ho he viscut en carn pròpia, en les quatre legislatures en que
he estat diputat al Parlament, i en les darreres, viscudes des de fora, però
amb múltiples relacions internes. Això explica l’elecció de Carme Forcadell com
a presidenta de la Cambra Catalana. Una persona, sense la preparació deguda,
sectària, desconeixedora de la funció institucional de la segona autoritat del
país, fins el punt, que ha protagonitzat la pitjor presidència, en la història
del nostre Parlament.
Similars retrets
, podem fer al propi ex president Puigdemont, raonable alcalde de Girona, però
més que mediocre, representant de la màxima institució del país. I tampoc,
anava gaire ben acompanyat, amb la resta de Consell Executiu.
En definitiva,
amb aquests elements , ningú s’estranyi de la intromissió de persones alienes a
la política institucional, per prendre decisions de país. Han primat els
aventurers, els predicadors, els il·luminats que lluny de conèixer la realitat
propera i la llunyana, n’han creat una de pròpia, imaginant poder-la imposar a
la resta del món mundial. Tot havia d’anar com ells havien imaginat, i no com
va la vida quotidiana, la de peu del carrer, la dels simples mortals. Ells
anaven i conduïen les accions per una via, en sentit contrari, creient que eren
tots els altres, els equivocats. Han menyspreat el poder de l’Estat, i el de
l’estat de dret, encara més poderós, trencant sense manies amb la pròpia
legalitat catalana. L’impuls i empenta no tenia límits, i la ignorància és
agosarada, arreu del món, com no ho havia de ser aquí ¡¡¡¡ La política
exterior, oblidada, o posada en mans d’un ex eurodiputat, conegut per la seva
inoperància. La econòmic- financera, en mans d’un ex Vice president, inexpert i
sense contactes externs, gestionant el major deute de la nostra història, i amb
ben poca capacitat de gestió... en fi, son tants els errors i els camins
escollits, que el final havia de ser inequívocament desastrós.
Hem fet història,
i aquesta serà estudiada, en multitud d’universitats del món, com el que no es
pot fer, en cap cas i cap moment. Hem viscut el paradigma de la improvisació,
afegit a unes reaccions de marxar uns a Bèlgica, quedar-se uns altres, i dir
que no s’havia fet res, en concret, per part de gairebé tots... animem a
oblidar aquesta etapa de la nostra història, perquè mai més es pugui imitar. Ja no dic
repetir. No ens ho mereixem.
# posted by joan roma cunill @ 8:46 AM 
