Monday, November 13, 2017
ENGANYS, AL DESCOBERT - art. Nació Digital Solsona
ENGANYS , AL
DESCOBERT.
Si per una cosa ha servit l’aplicació de l’art. 155, és per trobar un bon
nombre de documents, en dependències de la Generalitat ( quina
poca prudència), explicant detalls sobre la creació de les suposades
“estructures d’estat”. També s’han recollit converses telefòniques, entre
alguns alts càrrecs d’Economia i Finances, en les quals es comprova la
permanent improvisació de tot el procés independentista, des del principal
Departament de la Generalitat. El
Al final, sabrem qui estava al capdavant del grup de pensadors i impulsors
de les accions del procés, perquè en tot moviment popular, sempre hi ha uns
pocs dirigents que preparen documents, estratègies i moviments. I pel que hem
pogut veure, en aquest grup, hi havia bons estrategues i comunicadors, si bé,
han topat amb dirigents i estructures que no estaven, ni de lluny, preparades
per avançar al ritme imposat. I encara menys, per assolir un objectiu
impossible, en el moment elegit.
Haurem d’esperar uns anys, per tenir coneixement de tot l’entramat
d’entitats, personatges, organismes i institucions , que han intervingut en el
procés, però d’alguns ja tenim prou informació com per fer-nos una idea del
perquè hem arribat fins aquí, i sobretot com hi hem arribat.
Crear un “relat”, és molt important en tot moviment popular, i a fe, que
els impulsors del procés ho han sabut fer. Lligar passat i present, mitificar
la derrota de 1714, aplicant-li dosis de guerra espanyola, contra la terra
catalana, ha estat una constant de tots els nacionalistes, en comptes
d’explicar-la en clau de guerra familiar, per simple afany de poder. El mateix
han fet amb la guerra civil, fent-la aparèixer, més com una nova guerra
territorial, que no pas en una ,contra la democràcia, en general.
I ja més cap aquí, calia rebaixar l’entusiasme i bon resultat dels pactes
del 78, plasmats en la
Constitució espanyola. Res millor que tornar a parlar del
“café para todos”, i del suposat maltractament a Catalunya. Cap auto crítica,
cap retret, als anys de pujolisme, ni de col·laboracions i pactes de CiU amb el
PSOE i el PP. La Transició ,
ha passat a ser blasmada, en comptes d’elogiada i respectada.
Arribats aquí, res millor que animar un relat ,ple d’incomprensions, mal
tractaments, menyspreu constant, amb un reguitzell de memorial de greuges que
tots hem vist i sentit. A partir d’aquí, ja es pot començar a vendre, un futur
feliç, ple d’avantatges, i cap inconvenient. Se simplifica tot, i es banalitza
qualsevol dificultat, de manera que tot ve de baixada. Tindrem mols més diners,
ens governarem millor, continuarem a la
UE , no farà falta exèrcit, estarem protegits igualment, cap
empresa marxarà....
Ara bé, el maleït temps, fa via i tots els terminis arriben a la seva fi,
deixant al descobert les mentides i enganys. No hi ha havia res preparat, a
nivell d’estructures d’estat. Els treballs fets, eren teòrics, sobre paper, i
el paper ho aguanta tot. En pocs dies més, tindrem tot al descobert, però ja
ara, podem assegurar que s’ha enganyat a la gent, fent creure realitats
inexistents. A tot gran engany, segueix, la gran frustració. Hi hem entrat de
ple, tot i que alguns pretenen allargar la ficció, fent creure que la fugida de
Puigdemont i part de l’ex govern a Bèlgica, era cosa planificada. A l’igual que
una altra part anés a presó, o que els membres de la Mesa , fessin veure que no
havien fet res rellevant, per quan res ha estat aprovat ni publicat... la fe,
mou muntanyes, però la realitat sempre s’acaba imposant.
Els enganys, es van posant al descobert, i d’aquí el gran desig de que
siguin excarcerats els Jordis, i els membres de l’ex govern. Primer, per
qüestions personals, però després perquè volem reclamar les explicacions
pertinents. Que donin la cara i expliquin alt i clar, com pensaven complir,
promeses que res tenien a veure amb la realitat. El país i la seva gent ha
patit, està patint greus danys, individuals i col·lectius com perquè se’ls
expliquin les mentides, a les que han estat sotmesos durant anys. Els danys son
immensos, com a mínim, que afrontin la realitat que han deixat.
# posted by joan roma cunill @ 1:04 AM 
