Thursday, November 09, 2017
EIXEMPLAR EL PERÍMETRE DEL PARTIT - art. blogesfera socialista
EIXEMPLAR EL PERÍMETRE DEL PARTIT.
Renovar-se o morir. Si aquest principi val per la vida privada, què no ha
de fer un partit per impulsar-se cap el futur, després d’anys de crisis i
ensopiment. Em declaro, totalment favorable al preacord entre el PSC i Units
per Avançar, i la seva entrada en les candidatures, a les 4 províncies.
A la de Barcelona, en el número 3 hi haurà Ramon Espadaler, amb qui vaig
coincidir en el Parlament de Catalunya i del qual puc dir que ha estat una
persona honesta, treballadora, molt respectuosa amb les idees de cadascú, i un
home de consens, tant quan era només Diputat com quan va ser Conseller. Amb ell,
vàrem poder dialogar, acordar i pactar nombroses qüestions, quan fer-ho, era
molt excepcional. HI ha altres noms, d’aquest moviment ,en totes les
circumscripcions, cosa clarament positiva, de cara a eixamplar el perímetre de
vot del partit.
De fet, demà, divendres dia 10 ,a la tarda, es reunirà el Consell Nacional
per aprovar les candidatures i aleshores tindrem la resta de noms d’altres
àmbits, amb els quals s’està treballant aquests dies, per tal d’ampliar la
representació del PSC. Ara, és el moment de demostrar cintura política i ganes
d’obtenir uns resultats que permetin trencar la dinàmica , independentista –
constitucionalista. Es massa reduccionista aquesta divisió, i s’ha d’anar a buscar
una tercera via que ressusciti el catalanisme progressista. Aquí és on volem
ser.
Aquesta és una de les prioritats establertes per Miquel Iceta. Ampliat el
perímetre per una banda, es fa el mateix per l’altra, amb incorporacions com la
de Paco Frutos, ex secretari general del PCE, o Josep Lluís López Bulla , un
dels millors sindicalistes que ha tingut el país. A tots ells, se n’afegiran d’altres
que es donaran a conèixer en el transcurs del Consell Nacional i que de ben
segur, provocaran un bon enrenou, en totes les altres candidatures.
I és que , aquesta vegada, malgrat la travessia del desert per la qual ha
passat el PSC, la voluntat és ,ser la locomotora de la recuperació del seny i
la normalització del país. Per a fer-ho tenim un autèntic “home d’estat”, en la
persona de Miquel Iceta. Tothom li reconeix una facilitat enorme per maniobrar,
buscar acords, trobar sortides, i no imposar solucions, sinó pactes. I no, no
es fer volar coloms, el pensar en les seves opcions d’assumir la presidència de
Catalunya. El que cal per aconseguir-ho, és ser la segona força política, al
redós de la qual es podria conformar un govern de progrés. Per aquí anem.
Si per una cosa ha servit tot l’enrenou d’aquests darrers dies, és per
avaluar la feina feta i les mancances de tot el procés independentista. S’han
començat a conèixer les mentides i enganys a l’entorn de les estructures d’estat,
dels inexistents països amics, de la capacitat financera, etc, etc. Tot plegat,
ha fet tocar de peus a terra a molta gent que creia en la viabilitat del
procés, i veu, com ara ,tot s’ha anat en orris. Però a més , les males relacions
entre els socis de Junts x Sí, motiva la presentació de llistes per separat i l’existència
de nombrosos punts de fricció.
Amb aquest panorama, la gent vol seguretat, vol persones series, i partits
que no els enganyin. Es el que ha fet el
PSC. Des de bon principi, ha manifestat la impossibilitat de la independència i
la inexistència d’estructures per a fer-la possible i viable. Ningú podrà dir
que vàrem enganyar. I això ha de tenir, la recompensa de fer possible un fort
creixement del vot al partit, com per poder tenir l’encàrrec de buscar socis
per a conformar un nou govern. Comença el repte, i el comencem amb aquest eixamplament
del perímetre que calia fer, per millorar resultats. El 21 D a la nit, comprovarem
l’encert, en tirar-lo endavant.
# posted by joan roma cunill @ 7:36 AM 
