Joan Roma

CRÒNICA D’UNA MOCIÓ.

El passat dimecres, dia 8 de novembre, vaig poder assistir, tal com havia promès , al Ple de la Moció de Censura contra l’Alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà, Xavier Vilamala. He de dir ,que vaig passar per estones de vergonya aliena, al costat d’altres, d’un immens orgull. M’explico.

Política és pedagogia, i en el Ple de Censura, en vàrem tenir proves abundants. El primer que cal , en política o en qualsevol altre àmbit, és explicar els motius de cada moviment, de cada decisió, sobretot de cara els nombrosos ciutadans que estàvem a la Sala de Plens , a fora, o que el seguien pels mitjans de comunicació. Francament, ben poques explicacions per part dels dos grups signants de la Moció de Censura, i sorpresa pels constants elogis a la feina de l’alcalde i el seu equip de govern.

Sorprenen els elogis a la feina ben feta, i  alhora, presentar una moció de censura, per fer-lo fora. L’única raó: no ser independentista. Es a dir, aquesta gent vol un país, uniforme, de pensament únic, sense dret a la discrepància ni a la diferència...fa por pensar, en si algun dia arribessin a aconseguir aquest objectiu. Ens recorden altres temps, altres llocs, altres moments de la història col·lectiva.

Però, el desenvolupament del Ple va deparar moments paradoxals, com la intervenció del qui es presentava com alcalde, fonamentant la moció de censura ,en fets externs al poble, lligats a la intervenció de les forces de seguretat en el 1-O, fets condemnats des del primer moment pel PSC, o per altres fets , derivats de l’aplicació de l’art. 155. Silenci total, respecte projectes, accions i actuacions de Sant Hipòlit. Al contrari, el poc que va parlar del poble, va ser per dir que l’Alcalde Vilamala havia estat un bon Alcalde ¡¡¡¡ Francament, sorprenent.

Ara bé, qui va superar l’imaginable fou la representant del PDEcat, amb un escrit llegit ,que barrejava atacs, acusacions i altres improperis al PSC, titllant de feixista, mals catalans, i altres adjectius a un partit que després del PSUC, fou el qui més va lluitar per recuperar les llibertats, i garantir la supervivència de la llengua i cultura catalana. La ignorància, és agosarada , i no saber qui fou Marta Mata, Joan Reventós, Pep Jai, Ma. Aurèlia Campmany, Pasqual Maragall, Josep Verde, Oriol Martorell... i milers d’homes i dones, molts d’ells empresonats, o a l’exili per defensar el nostre país, clama al cel. Però ,no es pot demanar entendre que és el feixisme, a qui ni la conegut ni ha lluitat contra ell.

Per sort, l’altra cara de la moneda fou la magnífica intervenció de l’alcalde censurat, en Xavier Vilamala, amb un discurs molt ben elaborat, en part llegit, en part improvisat, en el qual exposava l’acció de govern , duta a terme, i finalment una defensa de la democràcia, en majúscules. El que significa respectar les idees dels altres, per a poder treballar junts, en una acció conjunta ,com és governar un poble. Una sòlida defensa dels ideals socialistes, aplicats a l’acció diària d’un poble, on la teoria deixa pas a la pràctica quotidiana. Sorprenent fou també que hagués de rectificar a l’alcalde – candidat, per haver-se descuidat un dels alcaldes que ha tingut Sant Hipòlit, en la persona de Josep Tió ( IPMO).

En fi, per reblar el clau, en el torn d’intervencions dels grups municipals, la de Maribel Jiménez, fou esplèndida a l’hora de defensar la feina feta, la solidaritat amb els companys de grup, i l’orgull d’haver estat regidora, tenint com a prioritat el poble i no , elements ni pressions de fora. Aquesta fou la part d’orgull, en un Ple, que deixa mal gust de boca pel que significa d’ús del partidisme i sectarisme més tronat, avantposant els interessos de partit, per davant dels de poble. Foragitant a la gent, no per feina mal feta, sinó per les seves idees. Així no es construeix un país i menys un estat. Sincerament confio en que els resultats del 21 D, donaran pas a una nova etapa en la nostra història col·lectiva, en la qual imperi el seny i no les males pràctiques com les vistes, el dia 8 a Sant Hipòlit.