Wednesday, November 29, 2017
CANDIDATURES AMORFES - art. Nació Digital Solsona
CANDIDATURES
AMORFES.
Els qui estem en
governs municipals, o hem estat en altres governs, d’altres institucions, sabem
la importància de formar equips. I formar equips, vol dir, buscar candidats
adequats per a cada feina, en concret. Creure que es poden anar a buscar
candidats, a qualsevol lloc, amb qualsevol preparació i experiència, i després
pensar en convertir-los en un equip conjuntat, és començar la casa per la
teulada. Experiments, com aquest, mai surten bé.
Dic això, per com
he vist que s’han conformat les candidatures d’ERC i Junts x Catalunya, els dos
partits que fins ara, formaven part de Junts x Sí, i se suposa poden tenir bons
resultats com per somiar en tornar a governar. Confio en que els somnis, quedin
en això ,en somnis. Ja hem tingut prou experiments, com per imaginar continuar
pel mateix camí.
Torno al
principi, per remarcar, com d’important és fer les llistes, pensant en els
possibles resultats, i els objectius perseguits. Si es pensa en un govern, cada
candidat, hi ha de ser per un destí determinat. Es el que fem els alcaldes,
candidats a tornar-ho a ser, quan elaborem una candidatura. No anem a buscar al
primer que trobem, o simplement a qui pugui portar més vots, sinó a qui pugui
ocupar un lloc determinat, per fer una funció concreta. Si a més, és una
persona popular, o especialment coneguda i apreciada , en un àmbit determinat,
dòmino, però sinó, se’l posa a la llista, pensant en el futur treball a
realitzar.
Es molt
important, el cap de llista, per descomptat, però una institució ha de ser
governada per un equip, i si l’equip està format per gent diversa, poc
preparada, poc disposada a treballar en equip...el resultat serà clarament
deficient, o directament, desastrós. La formació d’un equip, és vital, per fer
funcionar una entitat, empresa, club...i encara més, un país.
I el que he vist,
sentit i llegit, respecte la formació de les llistes d’ERC i Junts x Catalunya,
no permet esperar cap bon resultat, cas d’haver de governar. En primer lloc,
per la situació dels dos caps de llista. Un, a la presó i l’altre , fugit a
Bèlgica. Un, ja delega en la segona de la llista, Marta Rovira, com a candidata
a la presidència, cas de tenir opcions, però deixant clar que ell voldria
determinar les accions, des de fora...inimaginable. L’altre, des de Bèlgica, no
sap si podria prendre possessió del càrrec, o no, i es considera encara
president, tot i que ha estat destituït, si bé creu pot continuar exercint
l’antic càrrec des de fora...
En fi, en un cas
i altre, la composició de les seves llistes, no permeten fer cap pronòstic de
qui podria assumir el càrrec de Diputat, primer, i altres càrrecs, a
continuació. Però, a més, hi ha una barreja de persones, acumulades a les llistes, sense cap afinitat
o complementarietat, entre elles. L’únic objectiu que les uneix, és
l’independentisme, però si s’hi vol arribar, algú hauria de governar. I fer-ho,
coneixent el país, coneixent les lleis i sobretot, tenir capacitat de gestió...
doncs bé, de tot plegat, ningú hi ha pensat. El país no es pot permetre 5 anys
més d’improvisacions, paràlisis o decisions a la babalà. Ni podem acceptar-hi ,
ni podem resistir-ho. Els danys son ja tant rellevants que tornar enrere, és
impensable.
En canvi, sí veig
la candidatura socialista, amb un acord, amb “units per avançar”, com una llista
feta per governar. Miquel Iceta, és home pràctic i de llarga trajectòria, com
per tenir clar que si ell s’embarca en un projecte, ho fa amb la gent adequada.
Cada candidat, hi és per un objectiu determinat, per una funció de present i
futur, com per poder bastir un equip de govern, i un equip territorial. A tots
ells, se n’hi sumaran molts d’altres, procedents d’ajuntaments, on han adquirit
experiència en gestió i administració, o en altres organismes on també han
demostrat la seva vàlua.
Sincerament ,
estudiant les diferents opcions polítiques, amb les seves candidatures amorfes,
no donen la sensació d’haver-les construït amb garanties de govern, sinó per
sortir del pas. Els han agafat amb el peu canviat, i han improvisat. I ja està.
Esperen a veure què passa, per resoldre els reptes als quals s’hauran
d’enfrontar. Malament. Prou d’improvisacions. Anem a la cosa segura, i la
seguretat, prudència i experiència, estan en mans de Miquel Iceta. Aquesta és
la opció necessària, per posar ordre i seny, en el país. Ara, Iceta. Ara, és
hora de solucions.
# posted by joan roma cunill @ 6:05 AM 
