Thursday, November 16, 2017
CAÇADORS ECOLOGISTES- art. Diari de Terrassa
CAÇADORS
,ECOLOGISTES.
Pot sorprendre el títol d’aquest article, i considerar-lo un oxímoron, però
ben aviat es veurà que no. Que té, la seva raó de ser.
El món rural s’està despoblant a un ritme inquietant, i on abans hi havia
prats, horts i camps llaurats i conreats, ara hi ha boscos. A primera vista,
pot semblar positiu, però la desertització humana del territori, comporta
problemes greus.
Sense pagesos i ramaders, el territori no està vigilat, ni protegit, i
d’aquí que grans àrees boscoses, siguin objecte de grans incendis, sense
barreres naturals per parar-los. Ara mateix, s’està duent a terme una bona
iniciativa, com és la de poder tallar massa boscosa, on abans hi havia hagut
prats i camps, per recuperar pastures, i evitar masses continues forestals. Una
bona manera de tenir barreres, contra incendis.
Però, avui, vull parlar d’un problema ,poc conegut per la gent de ciutat,
com és la importància dels caçadors, en tant que substituts ,de depredadors
naturals, inexistents. Abans, la presència d’activitat pagesa i ramadera,
servia per impedir la proliferació excessiva d’algunes espècies animals. Amb la
desertització humana del territori, algunes espècies s’han multiplicat, fins
esdevenir un autèntic problema greu, pel desequilibri que comporta.
La caça i els caçadors, no tenen bona premsa, perquè s’han vist imatges
d’altres indrets, i altres realitats, que han fet pensar que es dediquen a
eliminar espècies animals, en vies d’extinció. Es parla molt poc, de la tasca
reequilibradora que exerceixen, sense la qual, els problemes esdevindrien,
encara més greus. I estem davant una paradoxa. Actualment els qui estan en vies
d’extinció, son els caçadors.
Abans, a cada poble, hi havia una colla de caçadors. Ara, l’envelliment i
la manca de relleu, obliga a diverses colles a agrupar-se, per a poder anar de
caça. I si la davallada continua, en uns deu o quinze anys, hauran desaparegut,
la meitat de colles de Catalunya. Pot semblar banal, però és una qüestió a
tenir present, de cara el futur immediat.
Es parla molt de l’increment de la població de porcs senglars, perquè
arriben, fins i tot ,a les grans ciutats, però, en canvi es coneix poc, la
proliferació de ramats de cérvols, cabirols, o isards. Son espècies, menys
conegudes, més apreciades, i no semblen
suposar cap problema, per a ningú. Com en tot, tot depèn del nombre. A falta de
depredadors naturals, l’expansió d’aquestes espècies ha estat enorme. Els
cabirols es varen reintroduir, procedents de França, just fa una vintena
d’anys. Ara ,son milers. També els cérvols han vist incrementada la seva
població de forma espectacular, de manera que son visibles, a qualsevol hora
del dia o la nit, en multitud d’indrets. Els isards no son tant nombrosos, però
també s’han multiplicat.
Aquesta realitat, provoca la lògica competència, amb la ramaderia
domèstica, vaques, cabres, ovelles, tenint en compte que un cérvol, pot menjar tant com un vedell,
però a més pot portar malalties, transmissores cap a bestiar sanejat, i
escampar determinades epidèmies. A banda, dels perills ,per a la circulació
rodada que suposa aquest nombre, quan volten per tot el territori, a la recerca de menjar.
En resum. Ara que estem en plena època de caça, he volgut aportar una mica
d’informació sobre la importància de mantenir la caça ,com una activitat
indispensable, per tal de garantir un equilibri, entre les espècies que viuen
en els nostres boscos. El paper dels caçadors
té un component ecologista que molts els hi negaven, anys enrere, però coneguda
més d’a prop la realitat, és comprova la bona feina que fan.
# posted by joan roma cunill @ 11:11 PM 
