Tuesday, November 28, 2017
AUTOENGANY NUMÈRIC - art. Blogesfera socialista
AUTOENGANY
NUMÈRIC. CAP MANIFESTACIÓ, S’HA ACOSTAT, AL MILIÓ DE PERSONES.
Sóc de Lletres, i per això, sempre he tingut una especial fascinació i
rigor per les xifres, pels números, fossin lligats a la comptabilitat, o a
qualsevol altre àmbit de la vida humana. I la meva llarga estada a Suïssa, va
acabar de reblar el clau, a nivell d’exigència i rigor a l’hora de donar compte
d’esveniments, actes o activitats, en general. La mentida, l’engany, o la
tergiversació de xifres, en aquell país, està fortament penalitzat, moral,
social i políticament parlant. D’allà em ve, la recerca de la veritat i el
rigor, en totes les facetes de la meva vida, personal i pública.
Es per aquest motiu que sempre he volgut contrastar dades i saber-ne
l’origen, com per tenir constància de la realitat. Les xifres, poden ser, o no
importants, en funció del destí que se’ls hi doni, però de les que avui vull
parlar, sí, han tingut rellevància, en decisions posteriors. Em refereixo a
convocatòries, concentracions, manifestacions o actes lligats a la política, o
amb derivacions polítiques.
D’entrada, un cop d’efecte impactant: mai a Catalunya, hi ha hagut cap
manifestació, concentració ni acte que hagi aplegat un milió de persones.
Repeteixo, mai. I quan dic mai, vull dir, mai, al llarg de la nostra història,
passada, ni present. No ho dic jo, evidentment, ho diuen estudiosos en la
matèria, amb proves concloents a nivell de fotos, vols aeris, superfícies
ocupades, etc. Aquesta dada, em va impactar, perquè , en els darrers anys,
parlem de milions com si costés ben poc moure un milió de persones. I un milió
de persones, és tota la població d’una ciutat gran, molt gran, tenint present
que Barcelona en té 1,8 milions.
Doncs, bé, darrerament he tingut a les mans, un estudi de l’empresa Lynce,
especialitzada en vols aeris, fotos d’alta resolució, comptabilitat en assistència
a actes, manifestacions, etc. També, fa poc, vaig fer un seguiment d’un grup
creat, expressament per evitar les exageracions i mentides sobre assistència i
participació, en esdeveniments públics. L’entitat es va batejar amb el nom de
Contrastant. L’agència EFE, va
contractar, durant anys a la primera i altres mitjans de comunicació varen fer
el mateix, tant a nivell d’Espanya com de França i altres països.
La realitat és tossuda, i els mitjans tècnics, han avançat una barbaritat
com per desmuntar tòpics, invents i mentides que molts volien vendre com a
certes. Durant anys, molts anys, era acta de fe, dir que en el Passeig de
Gràcia hi cabien 500.000 persones. Així s’ha venut durant tots aquests anys,
fins l’hora de la veritat en que s’ha demostrat la impossibilitat de superar
els 225.000, atapeïts fins extrems impossibles . Si hi ha moviment, la xifra
baixa per sota dels 200.000. I és que en un m2, no hi posem més de 4 persones.
Més ben dit, 4 és el màxim imaginable, i en moviment, la xifra baixa als 2, de
forma immediata. Pensar en més de 4 x m2, és imaginar que alguns porten ales, o
poden levitar...
Si anem cap a les grans manifestacions, considerades “històriques”, veurem
de manera clara la tergiversació, per no dir, manipulació de les xifres
donades, amb uns allargaments d’escàndol. La de 2010, en contra de la retallada
de l’Estatut d’Autonomia, la Guardia Urbana va llençar la xifra de 1,2 milions,
i els convocants, la de 1,5 milions. En realitat, els participants no varen
superar els 75.000. Sí, heu llegit bé ( setanta – cinc mil). Atenció, és molta
gent. Molta, però no té res a veure en superar el milió.
Les grans manifestacions de les Diades, varen també multiplicar els
assistents, fins extrems inimaginables, i aquí sí, varen tenir conseqüències
polítiques, puix que el propi Artur Mas, se les va creure i va iniciar el
procés independentista, cregut que al darrere hi havia la gent que li havien
dit. Parlem de la de 2012, 2013, 2014...
De fet, la més nombrosa va ser la Via Catalana. Recordem-la. La que va
consistir en unir els 400 quilòmetres de la frontera nord, fins a l’extrem sud
,de Catalunya. Va ser l’any 2013, i d’aquesta en tenim xifres més que exactes
perquè es varen fer 107.000 fotos, amb les quals es va crear la Gigafoto, amb tots
els assistents. Però clar, quan tens una foto, sempre pot haver-hi algú que la
fa servir per comptar els presents. I sí, senyor. Un grup de 20 persones,
durant 3 mesos es va entretenir a comptar-los a tots, supervisats pel
catedràtic d’estadística de la Universitat de Barcelona ( Josep Ma. Oller). En
concret, la participació va ser de 793.683 persones, de les quals 103.311 eren
nens). Recordo que l’ANC va dir que hi havia participat 2 milions de persones ,
i la Generalitat, 1,6 milions....
Finalment, la d’aquest any 2017, la Guardia Urbana, va donar la xifra de 1
milió, i la Delegació del Govern, 350.000. En realitat, els assistents foren
160.000.
Perquè, aquest autoengany ? perquè donar xifres a la tun tun, sense un
mínim de rigor, ni serietat ? Doncs bé, perquè els convocants, volen donar
grandiositat, ànims, impuls cap el futur, i si un any han dit 1 milió, l’any
següent, han d’afegir-hi cent o dos-cents mil més, i el següent, altres
tants....Es així com s’ha actuat, en aquest i en tots els moviments del procés.
Calia animar la gent. Calia mostrar la fortalesa i l’increment de
seguidors...fins arribar a caure en la ingenuïtat de la fortalesa pròpia, i la
feblesa de l’adversari: l’Estat.
Catalunya, tenia poc més de dos milions d’habitants, cent anys enrere. Ara,
en té 7,5. Pensar en concentracions d’un milió de persones, és inimaginable. I
qui cregui que caben en una avinguda, és que no sap comptar. En fi, les
exageracions, al final sempre es tornen contra els seus autors. La veritat
acaba surant i s’imposa. Acabo. On sí és fàcil comptar, és en les votacions,
legals. Ho veurem el 21 D, i animo a omplir les urnes amb vots que vagin a
partits seriosos i rigorosos, capaços d’elegir un bon president, preparat i
experimentat, que no hagi de fer jocs de mans, per encarar negociacions a
nivell intern, per formar govern, i tot seguit, negociï un nou encaix de
Catalunya dintre d’Espanya, deixant enrere somnis o deliris que ens han portat
al mal son que patim ara.
# posted by joan roma cunill @ 12:27 AM 
