Thursday, November 23, 2017
AUTOCRÍTICA TRUNCADA- art. Blogesfera socialista
AUTOCRÍTICA
TRUNCADA.
Arribats en el punt en que estem, ben pocs independentistes poden concloure
que el procés gaudeix de bona salut i va pel camí previst. Amb tot, els més
aferrissats i fanatitzats, encara justifiquen tot el vist i fet, en la tant
repetida i reiterada, ASTÚCIA. Encara defensen que tot estava planificat i
programat, i que la fugida a Bèlgica, ha estat genial, i aportarà bons
resultats... en fi, la història i la realitat, sempre posa les coses en el seu
lloc.
Avui, però voldria parlar de la autocrítica que la gent més seria, va
iniciar l’endemà de la sessió del Parlament, en que suposadament es va votar la DUI , però que ha quedat
truncada per la por d’un desastre electoral el 21 D. Solució, callar, i
inventar algun nou relat “èpic”, per parar el cop, i mirar de redreçar la moral
dels desorientats. D’aquí l’invent d’una possible intervenció de l’exèrcit, amb
probables víctimes, de la boca de Marta Rovira, portaveu de Junts x Sí, i
Secretària General d’ERC.
Ben pocs, s’han atrevit a seguir-la, en aquesta invenció, perquè una
mentida té un determinat recorregut, però al final, es gira contra la seva
autora. Produeix pena que Lluís Llach, l’hagi volgut seguir, dient que havia
escoltat que “perillaven haciendas y vidas “si el procés continuava...tant una
, com altre, cap prova, cap nom, cap data concreta. Un simple subterfugi més,
en la llarga llista d’improperis, improvisacions, plantejaments erronis, i
mentides generalitzades.
Per sort i per aquells destins de la vida, tinc un bon amic i company, en
la persona de Jordi Marsal i Muntalà, un dels principals experts en matèria de
Defensa, a nivell d’Espanya i la UE ,
pels càrrecs que ha tingut, al llarg dels darrers 30 anys. Portaveu adjunt de la Comissió de Defensa, en
el Congrés dels Diputats, en representació dels socialistes, cursos a tots els
nivells en matèria de Defensa, aquí , a la UE i als EUA, i encara ara, assessor del CESEDEN
(centre de estudios de la defensa nacional), amb col.laboracions constants amb
l’OTAN.
Les mentides sobre moviments d’armament a Sant Climent Sescebes, provenen
de les maniobres que tot sovint s’hi fan, per provar vehicles especials i
tropes, que després han d’actuar en el marc de la defensa europea. Res a veure,
amb cap tipus de possible intervenció interna. Es més, ell pel lloc que ocupa,
i pels contactes que té al màxim nivell, sap que mai, mai, s’ha parlat ni
planificat, ni imaginat cap intervenció. Per tant, tot és un gran invent, per
justificar una mena de “decisió èpica” de l’ex govern de la Generalitat , per “evitar
danys” al poble català. Home, a aquestes alçades de la pel·lícula buscar
sortides com aquesta, ja és anar molt desesperats per la vida.
Torno al principi, per parlar de l’inici de l’autocrítica que s’ha truncat,
de cop, per evitar fugida de votants, i desmoralització de la tropa. Era
interessant constatar el grau d’improvisació, falta de programació i oblit
total de la realitat interna catalana, espanyola i mundial. Ara, es donen
compte que amb dos milions d’independentistes no es pot portar un país de set
milions i mig, per camins que no volen els cinc i mig, restants. Carai, ha
costat arribar a una conclusió com aquesta ¡¡¡¡
Però, també han vist el que tots sabíem o intuíem, i és que cap país de la UE recolzaria una decisió
unilateral d’independència. No calia ser gaire llest per arribar a aquesta
conclusió, com tampoc ho era que un Estat, dotzena potència mundial i quarta de
la UE , faria
servir tots els elements de l’estat de dret, per fer complir la legalitat
vigent. Evident.
Però és que la truncada autocrítica, hauria d’haver continuat. Es més jo
crec que hem d’exigir explicacions a tots els protagonistes. Volem que tots els
diputats , desplegats per tot el país, dies abans de l’1-O, expliquin quina
informació tenien com per garantir que el resultat, portaria a la
independència. De no fer-ho, és que sabien que estaven enganyant a la gent. I
recordo que Lluís Llach va ser un dels més actius, com Germà Bel i uns quants
altres. Curiosament aquests dos ex diputats, ja no repeteixen en cap llista.
També volem explicacions pel cop d’estat civil, dels dies 6 i 7 de
setembre. O perquè els diputats varen votar , en secret, i amb urna, en comptes
de fer-ho de forma nominal i a veu, el dia de la suposada votació de la DUI.
Es més, volem saber com és possible que la presidenta del Parlament, llegís
un text de la DUI ,
que no coincidia amb el que es va votar, a continuació. I que ni un ni l’altre,
es publiquessin ni en el Diari de Sessions del Parlament, ni en el Diari
Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
Volem saber el perquè de la renúncia a convocar eleccions, per part de
Puigdemont, quan el dia abans havia acordat que ho faria, davant la comissió
d’intermediaris, entre els quals destacava el Lehendakari Basc, Urkullu,
l’Arquesbisbe de Barcelona, membres del Gabinet Cuatrecases , i alguns
importants empresaris catalans ?
Volem saber el perquè de la fugida a Bèlgica, de Puigdemont i uns quants ex
consellers, deixant la resta, aquí, provocant una situació de vergonya col·lectiva
i ridícul espantós que passarà a les pàgines més negres de la nostra història.
Volem saber qui paga despeses enormes en defensa jurídica, viatges, estades
a tort i a dret, i campanyes informatives, arreu del país i de fora.
Necessitem explicacions de com pensaven crear un nou estat, sense cap
recolzament econòmic, extern, cap estructura d’estat, mínimament creada i ja no
dic, consolidada. Com pensaven pagar la primera nòmina, les primeres pensions,
les primeres despeses en matèries tant sensibles com sanitat, educació, serveis
socials...
En resum, exigim una autocrítica, seria, profunda, intensa i extensa, per
deixar clar davant del poble català, que l’anomenat procés ha consistit en una
gran aventura, fonamentad,a en un gran engany. El panorama el tenim al davant,
però en coneixem només la part visible, la més coneguda, però ens ha de
preocupar més la invisible, la més amagada. De tot plegat, n’ha sortit tocada
de mort, la marca Barcelona, la marca Catalunya, i una prova l’ hem tingut aquesta mateixa setmana amb la
pèrdua de l’Agència del Medicament, que en altres circumstàncies, hagués vingut
aquí. També haurem de demanar comptes a Ada Colau, pel seu mandat a la capital.
Però bé, en parlarem un altre dia.
El 21 D, ha truncat l’autocrítica iniciada, pels partits independentistes.
Hem d’exigir més explicacions i no deixar que, amb un simple arraconament de la
via unilateral, que ara diuen proclamar, tot quedi esborrat i perdonat. Els
danys son tant immensos que han de tenir una clara traducció en els resultats
del 21 D. Hem de poder girar pàgina, i no tornar als temps viscuts.
# posted by joan roma cunill @ 11:15 PM 
