Saturday, October 14, 2017
VERTÍGEN - art. Regió 7
VERTÍGEN
Dues persones amigues, m’han explicat els símptomes, i els resultats d’un
atac de vertigen, que les deixa realment impossibilitades per a poder fer
qualsevol activitat, de manera que han de restar en descans, fins superar la
normalitat perduda.
Dona la impressió d’una cosa semblant, per part del govern de la
Generalitat, a la vista de les darreres decisions preses. Ni sí, ni no,
esperem, i ja veurem. Un nou termini, una nova signatura solemne, fora de
l’hemicicle, i nova estranyesa, sorpresa, o indignació, en el conjunt de la
ciutadania catalana, espanyola, i mundial.
El que la gent del carrer no sap, és que portem cinc anys , sense govern
efectiu. Els Alcaldes que intentem “fer vida normal”, no ens és possible
tramitar, gestionar , planificar ni coordinar accions amb un govern que té el
cap , en un altre lloc. I si el govern li té, no seran els funcionaris els qui
prenguin les decisions rellevants: solució, congelar-ho tot , a l’espera de
nous temps.
Porto trenta-vuit anys, a l’ajuntament, i mai havia vist cosa semblant.
Tràmits que haurien de tardar dos o tres mesos, poden durar dos o tres anys.
Incompliment generalitzat dels terminis per informar, contradiccions flagrants
entre un departament i un altre, del propi govern, modificacions de reglaments
i normatives, sense cap ni peus...i els dies van passant. Els mesos, també i
finalment, els anys. Fins quan ? Ningú ho sap. Estem en ple atac de vertigen a
l’espera de recuperar una normalitat perduda que no se sap quan retornarà.
Enyoro els vells temps , a l’entorn dels JJOO de Barcelona, en els quals
Catalunya volia competir amb les grans regions europees. Algú recorda, els
quatre motors d’Europa, posant-nos al costat de Lombardía ( Itàlia), Rhone-
Alps ( França) i Baviera ( Alemanya) ? Algú recorda la gran projecció de
Barcelona, en motiu dels JJOO, i l’impuls que va donar a la regió / nació que
tenia al darrere ? Algú recorda el prestigi que vàrem aconseguir, posant-nos en
el món mundial, com un exemple de modernitat i eficàcia ?
El canvi, d’aquella manera de fer i actuar, per la reivindicació permanent,
pel victimisme més persistent, per la deriva cap a posicions extemporànies i
intempestives, o per les mostres clares de trencament de l’estat de dret, ens
han dut a la irrellevància política, a nivell intern i internacional.
Tots sabem que hi ha causes pel malestar i , fins i tot la indignació,
envers posicionaments, actituds i decisions del govern del PP, però no podem
confondre l’Estat, amb el seu govern. Ni acusar tots els espanyols, d’unes
accions d’un sol govern. Tampoc és de rebut, haver guardat el seny a les
golfes, i dedicar-nos a predicar “l’astúcia”, i els jocs de mans. En el debat
del passat dimarts, la millor intervenció fou la de Miquel Iceta en que
reclamava resoldre els temes aquí, fent propostes clares i concises per portar
al govern central i a la Comissió Territorial del Congrés de Diputats.
S’ha guanyat, o perdut un temps, en funció del que es faci dintre d’aquest
termini. El que no és de rebut és posar en perill les institucions de
Catalunya, per decisions que no respectin l’estat de dret. Ja va ser prou
traumàtic, veure trencada la legalitat catalana, els dies 6 i 7 de setembre,
com per donar més passos en la falsa direcció. El govern es troba immers en un
atac de vertigen que precisa calma i descans, i no continuar donant passos
endavant, enrere, o als costats, com fins ara. Hi ha prou destrosses en el
conjunt de la societat civil, com en la empresarial , com per voler tornar a la
normalitat. I si no se sap com tornar-hi, el millor és convocar eleccions al
Parlament, i buscar noves majories per conformar un nou govern. Aquesta és la
millor medicina, quan les altres no han donat cap dels fruits esperats.
# posted by joan roma cunill @ 12:06 AM 
