Tuesday, October 24, 2017
SER SOCIALISTA, AVUI DIA - art. Blogesfera socialista
SER SOCIALISTA,
AVUI DIA.
Mai, ha estat fàcil ser socialista, i encara menys exercir-ne, des de
càrrecs institucionals. Fins i tot diria, que era més fàcil, anys enrere que no
pas ara. Perquè ? Doncs, perquè son
molts els que cauen en la temptació de “voler quedar bé”, en comptes de fer el
que toca fer, encara que no sigui “popular” o atractiu. El populisme, avança de
forma gradual, però constant , aquí i a fora d’aquí, com podem veure en recents
conteses electorals a Àustria o Alemanya. També a França.
Aquí mateix, la gran esperança posada en Podemos, a nivell d’Espanya, o amb
Comú – Podem a Catalunya, amb una Ada Colau, d’alcaldessa de Barcelona, que
prioritza “el quedar bé”, en comptes de fer el que cal fer, en son mostres
clares. La decepció és gran, i demostra, com de fràgil és el populisme, quan ha
d’assumir reptes importants.
Tornant al tema d’avui, és evident que el socialisme, aquí i a la UE, passa
per moments complicats, motivats per canvis molt accelerats que no han donat
temps a trobar-hi respostes adients, de manera que es van fent provatures a
l’espera de disposar d’un nou programa global. Molts mirem a Portugal, com un
model innovador, amb resultats força positius i traslladables a d’altres
indrets.
Però, centrant-nos a Catalunya i Espanya, la situació , a dia d’avui, és
molt complicada. Tenir una recepta única, global i senzilla, ha esdevingut
impossible, perquè no hi ha problemes senzills, amb solucions senzilles. Tot és
complex i tot s’ha globalitzat, com per haver d’actuar amb cirurgia fina, i no,
a cops de bisturí.
La crisis del PSC va començar, molts anys enrere, quan estava en el govern
d’un gran nombre d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i de la pròpia
Generalitat. Les transformacions s’han de fer, en un moment donat, i sinó ,
produeixen efectes molt negatius, com ha estat el cas. Si, a més s’hi afegeixen
factors externs, que obliguen a modificar posicions establertes, les costures
se’n resenteixen i acaben petant.
Molts dels que varen marxar, en un moment donat, ho varen fer simplement a
la recerca de la poltrona perduda. En podem veure uns quants asseguts en
altres, de la mà d’altres partits, molt allunyats dels ideals socialistes.
Altres, varen marxar a la callada, pensant que no érem prou fidels als ideals.
Respecte per aquests, oblit i menyspreu, pels altres.
Ara bé, els que hem quedat, ho hem fet pels ideals que un dia ens varen
portar a militar en un partit d’esquerres, d’ampli ventall social, transversal,
preocupat per aconseguir millores socials, pels més desvalguts. Aquests ideals,
continuen, i el futur del partit, està assegurat mentrestant persisteixin
aquests ideals.
I si estem emparentats amb el PSOE, és per una raó tant senzilla, com que
res es pot canviar sinó és per la suma d’esforços. El govern d’un poble no pot
millorar, sinó troba complicitats i ajuda, del govern provincial, del nacional,
de l’estatal, i finalment del supraestatal ,com és la UE. No es pot canviar el
món des d’un sol racó. O ens ajuntem, o no ens en sortirem. I ara que veiem
batalles de banderes, la millor bandera que podem onejar és la de la UE,
pensant en reforçar la ciutadania europea, com a millor solució als problemes i
conflictes regionals/ nacionals, i estatals.
No estranyi, doncs, les pressions, tensions i acusacions contra els socialistes,
a Catalunya i a Espanya, per la deriva independentista. Pretenem trobar
solució, per la via de l’acord, proposant un nou encaix de Catalunya dintre
d’Espanya, modificant la Constitució. Molts critiquen Pedro Sánchez pel seu
paper, altres a Miquel Iceta, però la realitat és que intenten moderar, frenar
, i fins i tot, exigir, canvis importants en les actuacions dels governs, per
tal d’aconseguir tornar a la normalitat. Estem, en el mig, del conflicte i rebem
per totes bandes, però és l’habitual quan hi ha posicions enquistades. Ningú
vol rebaixar tensions i buscar una sortida dialogada. L’aplicació del 155 seria
un greu error, com ho va ser l’ús de les forces de seguretat el 1-O, com ho ha
estat l’empresonament dels Jordis. Enmig de tants errors, no és fàcil, actuar
amb encert. Queda clar, que ser socialista, mantenir els ideals, i ser
coherent, continua sent difícil.
# posted by joan roma cunill @ 6:46 AM 
