Monday, October 09, 2017
RES ÉS IRREVERSIBLE - art. Nació Digital Solsona
RES ÉS
IRREVERSIBLE, RES ÉS INEVITABLE.
Som molts, els qui treballem per evitar un segon xoc de trens, cas de que
el govern català, vulgui aprovar la Declaració Unilateralla
DUI , perquè activaria una reacció del govern central, de
conseqüències imprevisibles.
Entre aquells fets, i el present, hi hagué el 1-O, amb el gravíssim error
de voler evitar la votació, sense la preparació deguda, i amb unes
intervencions, en determinats llocs, realment inacceptables. Les imatges
brutals d’una intervenció desmesurada, han enverinat la reacció posterior i
compliquen la recerca d’una sortida pactada.
Però, ahir es produí una demostració de l’existència d’altres catalans, i
d’una altra manera de pensar. La manifestació d’ahir, contraposa l’existència
d’una sola via, a l’existència de dues vies, que han de trobar la confluència,
i ser capaces de coexistir. De fet, és el que hem fet fins ara. Pensem com
pensem, pertanyem a una mateixa nació, dintre d’un mateix Estat. Ens interessa
mantenir aquesta coexistència, i hem d’estudiar la manera per fer-la viable.
Res és irreversible, res és inevitable, perquè encara no hem trencat res
vital. D’aquí la necessitat de no activar la DUI , per no donar peu a altres decisions de
difícil retorn. Queda clara la desafecció d’una part important dels catalans,
davant anys de males relacions i incomprensions, però si una cosa ha quedat
clara aquests dies, és que el toc d’atenció a l’Espanya real, està donant els
seus fruits. No estem sols, a l’hora de reivindicar canvis en l’estructura de l’Estat,
per aconseguir l’encaix que Catalunya encara no té. Ho hem de saber aprofitar.
Aquesta és la qüestió.
Els bons governants han de saber quan toca fer una pausa, per aprofitar-la
per agafar alè, i proposar alternatives a la sortida plantejada. Ara i aquí,
molts creuen que Mariano Rajoy, no donarà cap pas. Potser era cert, dies
enrere, però ara, son molts els que pensem en que una treva, seria acceptada,
per tal de trobar una solució raonable.
Per facilitar-ho, res millor que buscar apropaments, evitar l’ús de les
forces de seguretat, buscar persones properes a cada partit de govern, i
començar discretes negociacions que puguin aportar solucions, evitant imatges
de guanyadors – perdedors. De moment, tots som perdedors, i en una negociació,
les dues parts han de cedir, per arribar a acords intermedis.
I si des d’aquí es veu inviable, negociar amb l’actual govern central, és
millor convocar eleccions al Parlament de Catalunya i siguin uns altres, els
qui ho intentin. Les coses han canviat tant en aquests 20 mesos des de les
anteriors eleccions, que aniria bé saber quina és la nova correlació de forces
que vol Catalunya. El que no és bo és allargar l’etapa d’incertesa en la que
estem immersos. Encara som a temps de refer ponts trencats, deixant que la major
part de culpa la té qui mes responsabilitat té: el govern central.
# posted by joan roma cunill @ 1:06 AM 
