Friday, October 27, 2017
PROFETES DEL PROCÉS - art. El 9 Nou
PROFETES DEL
PROCÉS.
Tots els moviments populars, han de tenir els seus líders, els quals
aporten l’energia necessària, els arguments i les estratègies per aconseguir
els objectius perseguits. El procés independentista, n’és un exemple palmari. I
com tots, ha tingut els seus “profetes”, encarregats de “bastir” un
argumentari, uns símbols, unes propostes, i unes estratègies, per arribar a
l’assoliment de l’objectiu desitjat: la independència de Catalunya.
El problema dels “profetes” és la realitat, crua i dura. Es a dir, quan un
moviment es posa en marxa, ha de tenir molt clar el camí a seguir, i precisament,
fugir de “profetes” que vulguin vendre camins inaccessibles, o massa
enrevessats, com per arribar a bon port. I no és igual la figura de “´líder”
que la de profeta. Considero un greu error, haver confiat més en profetes que
no pas en líders experimentats i bons coneixedors de la realitat , pura i dura.
M’explico.
Cinc anys enrere, Artur Mas, va voler reconvertir-se en “profeta”, en
comptes de dedicar-se a governar el país i intentar treure el màxim profit de
la seva experiència governamental. Va creure que el poble el seguiria i va
inventar un relat, engrescador, il·lusionat, ple de retrets envers el govern
central, i ple de compromisos , de cara el futur immediat. Proposava anar cap
una Arcàdia feliç, prometent una ràpida, indolora i esplèndida República
Catalana. Qui no se sent atret per una proposta com aquesta, si , a més té un
govern central , ocupat per uns impopulars personatges, com son, els del PP ?
Sumada la seva persona, amb la d’Oriol Junqueras, un altre visionari, bon
predicador de la bona nova, cap un món feliç, i la de Carles Puigdemont,
arribat a dalt de tot, per obra i gràcia de la CUP; ja tenim un triplet de
personatges, encarregats de profetitzar una independència – exprés, sense
matisos ni efectes secundaris. A tots ells, s’hi sumen els capdavanters de
l’ANC i d’Òmnium, i la participació de Carme Forcadell, en funcions de
presidenta sectària del Parlament de Catalunya. Ja està. Ja tenim els
“profetes” indispensables per construir el relat del moviment.
I per engrescar a la gent, les veritats i les realitats, han de quedar al
marge. Explicar quins problemes, quins terminis precisa, quines dificultats
caldrà superar, en quin marc internacional es trobarà...no son recomanables.
Millor explicacions senzilles, eslògans curts, missatges fàcils, i consignes
pel broc gros. D’aquí, missatges com que
els bancs aplaudirien el procés, les empreses estarien d’acord, les inversions
augmentarien, la UE ens esperaria amb els braços oberts, el reconeixement
internacional seria immediat, el refinançament del deute seria fàcil d’obtenir,
etc, etc.
Però, és clar, tard o d’hora la realitat s’imposa i les prediccions
profètiques passen a millor vida, i mostren l’engany , dels seus autors. En un
sol mes, han traslladat la seu social o fiscal, més de 1.500 empreses, i moltes
més estan en procés de fugida. Mai un Vice president econòmic havia resultat
tant letal pel país com Oriol Junqueras, i ni tant sols s’ha plantejat la
renúncia al càrrec. Fins ara, les empreses desplaçades , suposen més del 30 %
del PIB. Això sol, és el pitjor retrocés , en els 40 anys de democràcia
recuperada. A la crisis que encara patim, s’hi afegeix una crisis, molt més
greu que suposa un empobriment generalitzat de Catalunya que costarà molt de
superar. En setmanes, hem perdut, la feina de molts anys.
Però, més greu encara, és que les promeses “profètiques”, han caigut totes
per terra. Una independència que no compti amb més de la meitat de la població,
és impensable. I recordo que Catalunya té 7,5 milions d’habitants. I la
conjuntura internacional, no solament no està disposada a
acollir un nou Estat, sinó que s’hi ha mostrat totalment en contra, com hem
pogut veure a nivell de la UE, oimés si s’ha trencat amb la legalitat vigent.
Cap Estat acceptaria reconèixer un altre, si ha trencat amb la Constitució, i
fins i tot amb la seva pròpia legalitat, com es va fer els dies 6 i 7 de
setembre, en el Parlament de Catalunya. En resum, els profetes del procés, han
topat amb la realitat. I la realitat sempre acaba imposant el seu pes. I per
sortir del mal lloc on ens han conduit, la única via ràpida i formal, és la de
convocar noves eleccions al Parlament i procurar que tothom mediti bé a qui
donar el vot, per tal de retornar a la normalitat i recuperar el temps i
ocasions perdudes.