Thursday, October 26, 2017
NI PLURALS, NI OBJECTIUS - art. Nació Digital Solsona
NI PLURALS , NI
OBJECTIUS.
Vull tornar a deixar clara la meva oposició a l’activació de l’art. 155,
pel que té de mesura excepcional, i sobre tot
pels efectes desconeguts, però em resulta curiós que ara apareguin tants
defensors dels mitjans de comunicació catalans, que podrien ser intervinguts,
quan durant anys, i anys, han estat un exemple de falta de pluralitat i
d’objectivitat. A més, d’un àmbit de col·locació o recol.locació de càrrecs de
partit, procedents de CiU.
Els mitjans integrats, en la
CCRTV ( corporació catalana de radio televisió) han suposat i
suposen, la principal eina propagandística del govern de la Generalitat i de les
entitats que li donen suport. El grau de partidisme, sectarisme i propaganda no
ha estat superat, ni per TVE, ni per altres, mitjans estatals.
Ara, alguns destaquen la valentia del director Vicent Sanchís, en la
defensa dels mitjans públics, però cal recordar que aquest senyor va ser
reprovat pel Parlament de Catalunya, per entendre que no tenia les qualitats d’objectivitat
i neutralitat com per ostentar un càrrec d’aquesta importància. Es igual, ell
el va acceptar, va prendre possessió i no va actuar com qualsevol altre hagués
fet, en un país europeu. Renunciar al càrrec. Aquí no, ni somiar-ho en un dels
càrrecs més ben pagats del país.
Però, és que dintre de la casa, hi ha personatges intocables, pels bons
serveis prestats, es diguin Mònica Terribas, Antoni Bassas, o Xavier Grasset,
per posar-ne alguns dels que poden ser terriblement incisius amb polítics de la
oposició, i més que benevolents amb els membres del govern. I si cal, es poden
pagar favors rebuts, contractant insignes economistes del procés, com Xavier
Sala Martin, i donar-los-hi algun programa, molt ben remunerat.
També és fàcil comprovar el brutal desequilibri, en matèria de tertulians.
Per cert, degudament remunerats, amb xifres que no he pogut saber, ni en els
meus temps de diputat, en que estaven obligats a donar-me-les. La
confidencialitat ha estat norma per segons què i segons qui. En aquest àmbit, hi
veureu cares conegudes i reconegudes del sobiranisme i antics càrrecs
socialistes, a la recerca de protagonisme, i dietes. A la banda dels
contradictors, un, per cada cinc o sis dels altres. I si es posa pesat, no li
costa gens al moderador de fer-lo callar, no sigui que digui coses
inconvenients.
Voldria també recordar l’enorme cost de mantenir aquesta maquinària de
propaganda, més que d’informació. La xifra de treballadors, supera la suma de
Telecinco i La Sexta ,
junts, i a més del gran director, hi ha 47
directius d’alt nivell. No sé si de direcció o de sou, però els sous son
generosos. Us ho puc assegurar.
En resum, sol passar sovint que quan es veuen les orelles al llop, es
vulgui aclamar i proclamar la llibertat d’expressió, la defensa dels mitjans d’informació,
la protecció del quart poder...però, almenys, en aquest cas no se’ns vulgui fer
creure que han estat plurals i objectius. Confio en que res del que s’anuncia,
es posi en marxa, però recordem la realitat. No la vulguem emmascarar amb grans
paraules i grans ideals, perquè no han estat mai presents, en el dia a dia,
d’aquests mitjans públics que no han servit a tot el país, sinó a una part.
I repeteixo, tant de bo, no s’activi el 155, però que ningú el vulgui fer
servir ara, per justificar la continuïtat d’un tipus de mitjans de comunicació
públics que no han complert mai la funció de públics, en el sentit de
representar a la totalitat dels ciutadans catalans, que som els que els paguem
, amb els nostres impostos.
# posted by joan roma cunill @ 12:41 AM 
