Monday, October 16, 2017
JA TORNARAN ¡ - art. Nació Digital Solsona
JA TORNARAN !
Segur, hem pogut comprovar la impossibilitat de mantenir un diàleg, debat o
discussió amb independentistes radicals, perquè quan la indignació és molt
forta, o s’ha entrat en el fanatisme, la raó, ha sortit per la finestra. Res a
fer. Impossible contrastar opinions o buscar alternatives. Es tot o res. Així,
estem a nivell de país.
El mateix diria ,respecte aquells radicals nacionalistes espanyols, que no
volen veure ni escoltar les justes queixes i reivindicacions , dels qui ens
considerem catalanistes, i no volem ser posats ni en una banda ni en una altra.
Volem trobar solució al conflicte, i només el veiem de la mà d’un diàleg i
negociació que comporti posar al dia la Constitució i federalitzar
definitivament Espanya. No costaria tant, aconseguir-ho, i en això, treballem.
Però, avui, voldria exposar la preocupació pels canvis de domicilis
socials, de moltes empreses. Bé, en alguns casos, no solament son canvis de domicilis
socials, sinó, també fiscals. Sense cap mena d’estudi, enquesta o prospecció,
Artur Mas, primer i després Oriol Junqueras, i altres dirigents, van manifestar
alegrement que cap empresa marxaria. Fins i tot alguns dels economistes, molt
ben pagats, pel sobiranisme, havien manifestat el mateix. Cap problema, tot
aniria bé, encantats de canviar de país, encantats d’estar en una situació
il·legal o al.legal, clara conformitat en sortir de la UE,per una porta, i
demanar entrar, per una altra....
Si fa no fa, ho podem comparar amb la campanya pel Brexit a Gran Bretanya.
Els seus impulsors i defensors, prometien una mena de paradís terrenal, sortint
de la UE, sense cap problema, per fer-ho viable. Però, bé, tots estem
contemplant els greus conflictes oberts, i les incerteses que bloquegen govern
i economia.
Doncs, bé. Ara i aquí, aquella visió idíl·lica d’una independència
fantàstica, ràpida, indolora i sense conseqüències negatives, s’ha emportat en
deu dies, la feina de més de mig segle. I no acaba aquí, la cosa. No és
solament el dany econòmic , ja produït, el més rellevant, el més greu és el
dany moral, i sobretot l’estratègic. Durant decennis, per no dir, segles,
Espanya ha tingut la capital política, a Madrid, però l’ econòmica, a
Barcelona. Més o menys, ens hem mogut en una mena de bicapitalitat, imperfecta
si voleu, però força real en quan a poder econòmic, cultural, social,
esportiu...
El desplaçament de la major part del
poder econòmic, català, cap altres CCAA, suposa decantar la balança i perdre el
paper de bicapitalitat, de Barcelona. Aquesta és una pèrdua estratègica, de
vital importància pel futur del nostre país, de la nostra nació. I remarco el
caràcter nacional de Catalunya que sempre ,els socialistes l’hem tingut clar,
d’aquí el nostre catalanisme permanent. Aquí no parlem de diner, parlem de
poder d’influència i de decisió. El pont aeri Barcelona – Madrid, ara amb
l’AVE, suposa una connexió directe d’uns amb els altres, per fer rutllar el
país, ni que sigui d’una manera imperfecta, o no tant forta com voldríem, però
Madrid , tenia un contrapoder.
Si no es retorna a la realitat, retornant a la legalitat, els danys causats
poden ser irreversibles. Es fàcil marxar, serà molt més difícil ,tornar. I qui
cregui que solament marxen uns pocs dirigents, s’equivoca, perquè primer marxen
ells/ elles, però després els segueixen altres departaments, per mica que es
trobin ben rebuts al lloc on van a parar. I hem pogut veure com han estat
rebuts amb els braços oberts. El temps i el retorn a la legalitat son urgents,
de manera que si Junts x Sí, no ho veuen clar, cap on tirar, millor pleguin i
deixin pas a una nova majoria que agafi les regnes del govern i recomposi els
danys produïts. Hi som a temps, si la cosa no s’allarga, però seran danys
irreversibles si no es canvien les posicions. I llençar com a lema el “ja
tornaran” és el més inconscient que es pot fer, en el moment, actual.
# posted by joan roma cunill @ 10:55 PM 
