Joan Roma

HORES DECISIVES.

Hem entrat ja, en temps de descompte, i el que ningú hauria pogut preveure, anys o mesos, enrere , està a punt de passar. La confirmació de la DUI, i la conseqüent activació de l’art. 155. Tot sembla inevitable, com si ningú, s’atrevís a canviar de rumb, en el darrer segon.

Son molts els que em demanen, i ens demanen als socialistes, si estem d’acord en aplicar el 155. Es evident ,que no ens agrada aquesta via, però tampoc veiem cap alternativa, si el govern català, continua el seu camí , per vies totalment il·legals.

I aquesta acceptació, no suposa cap mena de recolzament, a les actituds i decisions del govern del PP, en el passat. Precisament, en bona part, ens trobem com ens trobem per culpa d’un comportament ple d’irresponsabilitats. Però, les irresponsabilitats d’uns, no poden justificar, les dels altres. En aquest cas, les del govern català.

La història jutjarà severament el govern Mas, i el govern Puigdemont. Hauran estat els culpables de la intervenció de l’autonomia, per part del govern central, precisament en un moment en que Catalunya podia obtenir un gran avenç. Si la deriva independentista segueix el seu curs, s’haurà perdut la gran oportunitat, d’aconseguir uns molt bons resultats.

M’explico. Es pot o no estar d’acord amb el procés, però , s’ha d’acceptar la seva capacitat per mobilitzar centenars de milers de persones, i mostrar a la resta d’Espanya i a tot el món, la disconformitat, amb unes maneres de fer i tractar, per part del govern central. Ningú els pot negar aquest mèrit. Ara bé, tot moviment popular, ha de saber canalitzar les seves aspiracions i saber frenar o reconduir el moviment, si l’ocasió ho requereix.

I aquí és on fallen els impulsors i promotors. No han entès, que la independència, no és possible. No té cap possibilitat de reeixir, i per tant, la seva reconducció hauria d’anar cap a pactar amb el govern central, un nou encaix de Catalunya, clarament més favorable del que té, en aquests moments. Es la gran oportunitat, en el moment oportú, perquè tots els partits, ho veuen necessari.

Ara bé, si es deixa passar aquesta oportunitat, ningú pot aventurar quan en tornarem a tenir una de semblant. Poden passar anys o decennis a tenir-ne una de semblant. I perquè no és possible la independència ? Doncs, ho he dit en anteriors ocasions, en aquestes mateixes pàgines. No hi ha prou massa crítica, a favor. Es a dir, tant en el 9 N, com en el 1-O, queda clara la massa de dos milions de persones , a favor. Es una xifra important, però en un país de set i mig, no és suficient.

El segon element, és la conjuntura internacional, no solament desfavorable, sinó totalment contrària a qualsevol declaració d’independència. Ja costa molt governar una UE amb 27 Estats, ningú s’imagina què podria passar si n’aparegués un de nou, i volgués ser-hi present, procedent d’una independència “forçada”, o a la “brava”. Impensable, perquè podria ser la primera d’una desena , a continuació. Totalment impensable, per impossible. D’aquí la negativa de tots els estats, a fer de mediadors, o a contemplar aquesta independència.

Aquests dos factors ja son prou fonamentals com per fer-la impossible. El que no s’entén és com algú ha pogut fer creure a tants catalans, que era possible, i a més ràpida i indolora. Aquest procés serà estudiat, en el futur, com exemple del que poden fer unes quantes élites preparades, amb diner, i amb ampli ús de mitjans de comunicació públics i privats, posats a les seves mans. S’ha enganyat a molta gent, i ara, venen les hores decisives de topar amb la realitat.

Cap Estat pot permetre siguin vulnerades les seves lleis, sense intervenir, per recuperar l’estat de dret. Es aquí, on els socialistes no podem fer altra cosa que situar-nos al costat de la llei. Es el gran error comès pels independentistes, de trencar no solament amb la llei espanyola, sinó també amb la catalana. Ara i aquí, els socialistes no volem perdre les institucions catalans per les quals tant varem lluitar, i el més greu, és que qui les posa en perill no és el govern central, sinó el govern de la Generalitat. Estem al fil de l’abisme, i queda una carta a jugar, convocar eleccions al Parlament. Aquesta seria una sortida digne, per una situació dramàtica que no pot acabar bé, si en el darrer segon no hi ha un canvi de rumb. Ho veurem ben aviat.