Friday, October 27, 2017
HA VALGUT LA PENA? -art. Regió 7 ( enviat dimecres dia 25)
HA VALGUT LA
PENA?
Arribats en el punt on estem, ens hem de demanar, “ha valgut la
pena?”. Tant en la vida particular , com
en la política, davant de cada actuació, hem de valorar si l’esforç dedicat a
un tema determinat ha suposat una millora, un avenç, un canvi cap a millor...o
no. I si la resposta és negativa, queda clar que, el millor és rectificar i
anar per altres vies, per no espatllar més la situació.
Sé que a molts, no els agraden molts dels meus escrits, perquè van en
direcció contrària al que ells voldrien sentir. Però, també son molts els que
em manifesten el seu acord i aprecien tenir opinions diverses, sobre un tema
tant delicat com el d’emprendre la via cap a la independència, sense tenir prou
elements sòlids, per fer-la possible.
Sigui com sigui, expresso la meva opinió, lliure i sobirana, no per agradar
a uns o altres, sinó per opinar sobre temes que considero importants, des del
meu punt de vista. No trairé mai els meus ideals, per un simple “quedar bé”.
Seria poc honest, i no pretenc caure bé, si per fer-ho he de dir coses en les
que no crec.
Dit això, el panorama que tenim, a dia d’avui, no té res a veure amb el
pronosticat pels “profetes” del procés. Aquells que sense cap prova, sense cap
solidesa ni serietat, prometien anar cap a l’Arcàdia feliç, han quedat retrats
brutalment, perquè la realitat sempre s’acaba imposant. Dir que es podia fer un
referèndum “com sempre”, que els bancs continuarien feliços i contents, que les
empreses aplaudirien , la deriva independentista, que la UE esperaria amb els
braços oberts, el nostre “alliberament”, que tindríem reconeixements arreu del
món, que no hi hauria problemes en finançament, ni en funcionament, ni ...ha
topat amb la crua realitat.
L’anunciat “xoc de trens”, ho he dit en anteriors ocasions, és de fet un
xoc entre un camió i un sis-cents, i en el sis-cents, hi anem nosaltres.
L’equilibri de forces és tant descompensat, tant enorme, tant desequilibrat que
el resultat només pot ser catastròfic. Per les dues parts, perquè sempre en un
xoc, rep tothom, i el gran pot patir danys, en parts sensibles dels seus
mecanismes vitals.
No sóc independentista, perquè sóc profundament europeu i considero
indispensable sumar forces, per a poder competir amb les altres potències
mundials. Sinó, continuarem sent uns països tutelats pels grans. Depenem massa
dels EUA, i ens hem de convertir en els Estats Units d’Europa. Quan més aviat
esborrem fronteres, i tinguem com a primera bandera, la de la UE, millor per a
tots. Però, és que pensar en una independència- exprés, suposa no tenir present
uns quants factors elementals i vitals. Enumero uns pocs, per raó d’espai.
Es impensable anar cap a la independència sense disposar d’una àmplia base
social. Som set milions i mig de catalans. Sense més de tres i mig, clarament
favorables a la independència, el procés no pot reeixir. Però, és que la
conjuntura internacional, és totalment desfavorable com hem pogut veure aquests
dies a nivell de la UE. Tenim setanta-cinc mil milions de deute, que creix a
raó de tres milions diaris, en interessos. El seixanta per cent, en mans de
l’Estat. Podria seguir, però amb això n’hi ha suficient per veure la
complexitat de la situació.
El que s’havia anunciat no passaria, ha passat en un sol mes. Més de mil
cinc-centes empreses han canviat de domicili social o fiscal. Aquest paquet,
suposa més d’un trenta per cent del PIB, i la sagnia continuarà sinó es posa
remei immediat. Però, el dany més greu, el més irreparable, el que costarà més
de curar, és la fractura social interna, i el distanciament extern. Milers de
famílies trencades, milers d’amics i companys, distanciats, partits polítics en
crisis, trencament de pactes municipals, comarcals o provincials, per no
respectar les diferències d’opinió i posicionament.
Arribats aquí, tornem-nos a preguntar, “ha valgut la pena”?. Vivíem tant
malament com per emprendre un camí tant dolorós ? Hem perdut, o estem perdent,
ingressos immensos que costarà recuperar. Alguns s’han perdut per sempre, però
som a temps d’evitar més danys. No veig altra decisió ràpida i immediata com
per evitar mals majors: anar a eleccions. Segur que tots avaluarem bé la
situació com per donar el vot a qui millor pot resoldre
la situació.