Friday, October 27, 2017

 

HA VALGUT LA PENA? -art. Regió 7 ( enviat dimecres dia 25)

HA VALGUT LA PENA?
Arribats en el punt on estem, ens hem de demanar, “ha valgut la pena?”.  Tant en la vida particular , com en la política, davant de cada actuació, hem de valorar si l’esforç dedicat a un tema determinat ha suposat una millora, un avenç, un canvi cap a millor...o no. I si la resposta és negativa, queda clar que, el millor és rectificar i anar per altres vies, per no espatllar més la situació.
Sé que a molts, no els agraden molts dels meus escrits, perquè van en direcció contrària al que ells voldrien sentir. Però, també son molts els que em manifesten el seu acord i aprecien tenir opinions diverses, sobre un tema tant delicat com el d’emprendre la via cap a la independència, sense tenir prou elements sòlids, per fer-la possible.
Sigui com sigui, expresso la meva opinió, lliure i sobirana, no per agradar a uns o altres, sinó per opinar sobre temes que considero importants, des del meu punt de vista. No trairé mai els meus ideals, per un simple “quedar bé”. Seria poc honest, i no pretenc caure bé, si per fer-ho he de dir coses en les que no crec.
Dit això, el panorama que tenim, a dia d’avui, no té res a veure amb el pronosticat pels “profetes” del procés. Aquells que sense cap prova, sense cap solidesa ni serietat, prometien anar cap a l’Arcàdia feliç, han quedat retrats brutalment, perquè la realitat sempre s’acaba imposant. Dir que es podia fer un referèndum “com sempre”, que els bancs continuarien feliços i contents, que les empreses aplaudirien , la deriva independentista, que la UE esperaria amb els braços oberts, el nostre “alliberament”, que tindríem reconeixements arreu del món, que no hi hauria problemes en finançament, ni en funcionament, ni ...ha topat amb la crua realitat.
L’anunciat “xoc de trens”, ho he dit en anteriors ocasions, és de fet un xoc entre un camió i un sis-cents, i en el sis-cents, hi anem nosaltres. L’equilibri de forces és tant descompensat, tant enorme, tant desequilibrat que el resultat només pot ser catastròfic. Per les dues parts, perquè sempre en un xoc, rep tothom, i el gran pot patir danys, en parts sensibles dels seus mecanismes vitals.
No sóc independentista, perquè sóc profundament europeu i considero indispensable sumar forces, per a poder competir amb les altres potències mundials. Sinó, continuarem sent uns països tutelats pels grans. Depenem massa dels EUA, i ens hem de convertir en els Estats Units d’Europa. Quan més aviat esborrem fronteres, i tinguem com a primera bandera, la de la UE, millor per a tots. Però, és que pensar en una independència- exprés, suposa no tenir present uns quants factors elementals i vitals. Enumero uns pocs, per raó d’espai.
Es impensable anar cap a la independència sense disposar d’una àmplia base social. Som set milions i mig de catalans. Sense més de tres i mig, clarament favorables a la independència, el procés no pot reeixir. Però, és que la conjuntura internacional, és totalment desfavorable com hem pogut veure aquests dies a nivell de la UE. Tenim setanta-cinc mil milions de deute, que creix a raó de tres milions diaris, en interessos. El seixanta per cent, en mans de l’Estat. Podria seguir, però amb això n’hi ha suficient per veure la complexitat de la situació.
El que s’havia anunciat no passaria, ha passat en un sol mes. Més de mil cinc-centes empreses han canviat de domicili social o fiscal. Aquest paquet, suposa més d’un trenta per cent del PIB, i la sagnia continuarà sinó es posa remei immediat. Però, el dany més greu, el més irreparable, el que costarà més de curar, és la fractura social interna, i el distanciament extern. Milers de famílies trencades, milers d’amics i companys, distanciats, partits polítics en crisis, trencament de pactes municipals, comarcals o provincials, per no respectar les diferències d’opinió i posicionament.
Arribats aquí, tornem-nos a preguntar, “ha valgut la pena”?. Vivíem tant malament com per emprendre un camí tant dolorós ? Hem perdut, o estem perdent, ingressos immensos que costarà recuperar. Alguns s’han perdut per sempre, però som a temps d’evitar més danys. No veig altra decisió ràpida i immediata com per evitar mals majors: anar a eleccions. Segur que tots avaluarem bé la situació com per donar el vot a qui millor pot resoldre la situació. 







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?