Saturday, October 28, 2017
EL PAPER DEL PSC, EN EL PROCÉS- art. Blogesfera socialista.
EL PAPER DEL PSC,
EN EL PROCÉS.
No és fàcil militar en un partit, i encara menys, si aquest partit es
converteix en l’ase dels cops, simplement per defensar els seus ideals, de
sempre. L’any vinent ,el PSC commemorarà els 40 anys de la seva fundació. L’executiva
de la Fed. XI ,
m’ha proposat com a Coordinador dels actes que durem a terme, pensant en els
fundadors, continuadors, i actuals, membres del partit. Ja tindrem temps de
parlar-ne, en properes ocasions.
Del que vull parlar avui, és de la coherència que hem mostrat al llarg de
tot el procés, i el sentit de la ètica, que hem defensat. En algun moment,
varem dubtar, en algun moment varem voler modificar el rumb, i tota variació o
tot dubte, produeix moviments interns i externs, que varen suposar entrar en
crisis. L’hem superada, i avui, els fets, ens han donat la raó.
No podem confrontar a la ciutadania, a una doble realitat, viva i activa
com és la pertinença a un país, Catalunya, i a un Estat, Espanya. Tots dos,
immersos, en una altra realitat, en construcció, com és la
UE. No es pot demanar ,si estimes o has
estimat més, al teu pare o a la teva mare, perquè la lògica resposta, és a tots
dos. Amb intensitats, amb varietats, amb matisos diferents, però amb un únic
sentiment.
Hem estat escridassats, calumniats, atacats per les nostres conviccions, i
la radical defensa de la legalitat. Molts dels atacants, no han patit ni
conegut la dictadura, i parlen d’atacs a les llibertats, o de connivència amb
forces repressives ¡¡¡ quina contradicció quan hem tingut a les nostres files,
o hem estat nosaltres mateixos, protagonistes de les principals batalles contra
la dictadura franquista ¡
Però, ara toca mirar al futur. D’entrada, hem d’estar orgullosos dels
nostres diputats i diputades en el Parlament de Catalunya. He estat diputat
durant molts anys, i us puc assegurar que mai, mai, ni els pitjors sons, hauria
imaginat veure el Parlament convertit en un espai, on la democràcia quedava
trinxada ,per l’actuació sectària d’una presidenta del Parlament i una Mesa,
incomplidors del Reglament que varem aprovar per unanimitat.
Ahir, vaig felicitar Miquel Iceta, i avui ho he fet a Eva Granados, pels
magnífics discursos d’aquests dies. Son discursos d’aquells que et retornen la
confiança en l’alta política i et fan veure que tenim els líders que ens
mereixem. Molts ,sabem l’agenda del Miquel, i la bogeria en que ha estat ficat,
intentant lligar acords que comportessin el retorn a la legalitat. No se n’ha
sortit, però l’esforç ha valgut la pena, ni que sigui per demostrar que és un
autèntic “home d’Estat”. Es el que millor exerciria les funcions de president
de la Generalitat ,
i aquest ha de ser el nostre objectiu, de cara el 21 D.
Permeteu-me també unes paraules pel paper del PSOE i els resultats
obtinguts. També en aquest cas, ha estat l’ase dels cops, a nivell estatal, com
no podia ser d’altra manera quan es volen atemperar ànims, o quan es busquen
solucions i no problemes. La nostra vinculació, ha estat i és indispensable,
per conduir el vaixell a bon port. Les converses, les intervencions, per
moderar el PP han estat fonamentals, i la decisió d’eleccions immediats,
essencial. La bona sintonia entre el Miquel i el Pedro, permet aquests
resultats.
En fi, pels qui som alcaldes, o regidors, però també pels militants ,
aquests, han estat dies molt complicats. En tindrem encara, alguns més, però
l’ètica i la coherència, son les nostres principals cartes de visita, i les hem
mantingut. Convé, passar pàgina, i iniciar una nova etapa, preparatòria de les
eleccions al Parlament. Son fonamentals per obrir un nou procés. Aquest, dintre
del marc constitucional i dirigit a trobar un nou encaix de Catalunya, dintre
Espanya, i dintre de la UE ,
en el qual la major part de les reivindicacions nostres, i de tots els
catalans, hi siguin contemplades. Ànims, doncs, i entrem en una nova etapa, amb
la consciència tranquil·la, per haver fet el que calia fer.