Sunday, October 29, 2017
EL FRACÀS DEL PROCÉS- art. Nació Digital Solsona
EL FRACÀS DEL
PROCÉS.
Aquest matí de dilluns, dia 30 d’octubre, tothom podrà comprovar els
efectes del fracàs del procés, en aquelles mesures més visibles, de l’aplicació
de l’art. 155, però també en aquelles molt menys visibles, però més efectives
,de cara a fer complir els seus efectes.
Avui es comprovarà la destitució del govern, la dissolució del Parlament, i
l’inici del compte enrere , de cara a les eleccions del 21 D. Ja hem pogut
veure el canvi en la cúpula dels Mossos d’Esquadra, la retirada dels retrats de
l’ex president, en les dependències oficials, així com la de vehicles i
escoltes oficials, a tots els ex consellers, excepte a l’ex president, per
entrar en vigència el protocol, destinat als qui han ostentat la màxima
representació de la
Generalitat.
Però, tot i les proclames fetes per Puigdemont, i algunes insinuacions de
Junqueras, el més efectiu per fer complir les resolucions, és la presa de
control del Centre de Telecomunicacions, des d’on es desactiven les signatures
electròniques de tots els membres del govern, alts càrrecs, i demés organismes
oficials de la Generalitat. Com
No m’estendré en les mesures aplicades o a punt d’aplicar, per fer efectiu
el compliment de la legalitat. Avui, no hi ha motius per l’alegria ni la
satisfacció, d’uns i altres. Avui podem constatar els resultats d’un fracàs de
la política , amb dures conseqüències per a tots. Haver arribat a la situació
en que ens trobem, és el resultat, d’un gran nombre de despropòsits que podríem
fer retrocedir a 12 anys enrere, quan es va decidir redactar un nou Estatut, i
el PP, ho va aprofitar per fer una dura campanya en contra. Després varen venir
múltiples despropòsits, allà, però també, aquí.
Estic cansat de repetir que el nacionalisme necessita adversaris, enemics
externs, per a justificar-se i arrelar. I si troba el camp abonat, per culpa
d’actuacions insensates, com moltes de les que hem vist, la llavor creix i es
multiplica. Hi ha hagut errors immensos, procedents del govern central, i han
vingut sobre tot de la mà del PP, però també els socialistes han / hem comès
errors evidents. Tot plegat, ben aprofitat, s’ha aconseguit mobilitzar persones
independentistes de sempre, a les quals s’hi ha ajuntat una xifra molt més
rellevant de persones que sense ser-ho, s’hi han sumat per demostrar el grau de
descontentament i indignació. Així, hem arribat, on som.
Avui, per a molts, per a la majoria, és el dia de la “gran frustració”.
Avui constataran que les promeses fetes, no s’han complert. Avui veuran com
l’astúcia desplegada, els tripijocs utilitzats, les paraules emmascarades, les
jornades èpiques o històriques, han donat pas, a la crua i dura realitat. Avui
s’inicia una nova etapa, per sort curta, de cara a retrobar la normalitat
perduda, mitjançant unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.
Tots, tenim la gran responsabilitat de fer front a la gran frustració, amb
seny i serenitat. Es hora de cosir costures trencades o esparracades, sense
retrets ni ànims venjatius. Ens interessa a tots, normalitzar la situació, i
girar una pàgina de la nostra història, presidida per la rauxa, que ha de donar
pas , a una llarga etapa de seny i reconstrucció de consensos i alta política.
Durant anys, però , especialment en els darrers mesos, hem assistit a
situacions i actuacions mai imaginades, mai previstes, en el Parlament de
Catalunya. Dol molt, molt, haver estat diputat en el Parlament de Catalunya, i
veure com el propi Parlament vulnera el Reglament i l’Estatut d’Autonomia, al
qual tots hem jurat fidelitat. Com dol, trencar amb l’estat de dret, i els
principis constitucionals.
Però, aquesta etapa ha acabat, i en comença una altra que ens ha de portar
a les eleccions del 21 D. Aquestes, han
de conformar un nou Parlament i d’aquí n’ha de sortir un nou Govern. Ens queden
52 dies per preparar-les i buscar els millors candidats. Avui, doncs, tanquem
una etapa, i en comencem una altra. Hem de saber estar a l’alçada perquè tot
torni al seu lloc. Han estat massa anys, massa tensions i pressions, com per
ara no dedicar-nos a cosir i curar les ferides causades. Superarem les
dificultats, i en sortirem reforçats. N’estic segur.
# posted by joan roma cunill @ 11:58 PM 
