Tuesday, October 17, 2017

 

DESPROPÒSITS I SENY PERDUT- art. Blogesfera socialista


DESPROPÒSITS I SENY PERDUT.
Ahir a la nit, es va produir la decisió de l’Audiència Nacional, de dictar presó pels presidents de l’ANC i d’Omnium . Una mala noticia, que molts considerem desproporcionada, però que hem d’acatar, com tantes altres decisions judicials que ens poden semblar poc adients, en els moments que estem vivint. Es posar més llenya al foc, però és que el nombre de despropòsits creix dia rere dia, amb una dinàmica acció – reacció, entre els governs de Catalunya i govern central ,que no té fi.
Voldria també, foragitar l’habitual comentari, de que els jutges actuen al dictat del govern central. Una cosa son els fiscals, i altre els jutges, oimés si son magistrats de l’Audiència o del Suprem. Poden haver-hi, els qui siguin més o menys sensibles a la oportunitat política de les seves resolucions, però no tinc cap mena de dubte de l’aplicació de la llei, pura i dura, en la majoria dels casos.
Ara bé, el que s’hauria d’haver evitat, és judicialitzar tants casos. I és que la Justícia és lenta, però és inexorable i arribaran investigacions, detencions i sentències, en moments molt poc oportuns.
Les d’ahir a la nit, en son un exemple palpable. Podia haver estat pitjor, si el mateix s’hagués produït en el cas del Major Trapero, dels Mossos d’Esquadra, però el millor hagués estat, similars mesures, pels dos presidents.
Dit això, estem davant una allau de despropòsits increïbles en un Estat modern, i en una Nació , com Catalunya. Els despropòsits més greus es varen produir els dies 6 i 7 de setembre en el Parlament de Catalunya, amb una actuació de vulneració total del Reglament i de l’Estatut d’Autonomia, propiciada per Junts x Sí, i la CUP, amb la total connivència de la presidenta del Parlament. Allà, el seny català va perdre tota la seva raó de ser.
Però, tot pot empitjorar, i veure la següent sessió, dita de proclamació de la República, en que el President, diu que sí, però no, però ja veurem, suposa el major despropòsit en la política catalana , en tota la història contemporània. Però, que a més, es negui a aclarir si ha dit que sí o que no, voreja el surrealisme més increïble.
I, estem ja a les portes, d’un altre despropòsit major. La negativa, a aclarir un tema tant senzill com si una decisió s’ha pres o no, comportarà activar el famós art. 155 de la Constitució, en una estrena que ningú té clar què pot significar, de cara el futur immediat del país, i de l’estat. No podem mantenir aquest grau d’incertesa, de desgovern i de pressió sobre tota la ciutadania, a l’espera de veure què fa un govern o altre.

Si algú tenia algun dubte sobre les respostes als desafiaments, per part del govern central, va veient quins son els resultats. Centenars d’empreses estan marxant, s’incrementa el grau de trencament de la societat civil, puja la tensió entre institucions i ningú té clar el futur immediat. Repetir la paraula diàleg, insistint en actuar de forma unilateral, perd tot el seu valor, i ens acosta a l’abisme. Recuperar el seny, és la millor formula, i la millor sortida, és convocar eleccions al Parlament. No tindran la serenitat que haurien de tenir, però poden significar una pausa, amb l’esperança posada en disposar de nova majoria parlamentària i nou govern. En aquests temps, aigua de maig. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?