Tuesday, October 17, 2017
DESPROPÒSITS I SENY PERDUT- art. Blogesfera socialista
DESPROPÒSITS I SENY PERDUT.
Ahir a la nit, es va produir la decisió de l’Audiència Nacional, de dictar
presó pels presidents de l’ANC i d’Omnium . Una mala noticia, que molts
considerem desproporcionada, però que hem d’acatar, com tantes altres decisions
judicials que ens poden semblar poc adients, en els moments que estem vivint.
Es posar més llenya al foc, però és que el nombre de despropòsits creix dia
rere dia, amb una dinàmica acció – reacció, entre els governs de Catalunya i
govern central ,que no té fi.
Voldria també, foragitar l’habitual comentari, de que els jutges actuen al
dictat del govern central. Una cosa son els fiscals, i altre els jutges, oimés
si son magistrats de l’Audiència o del Suprem. Poden haver-hi, els qui siguin
més o menys sensibles a la oportunitat política de les seves resolucions, però
no tinc cap mena de dubte de l’aplicació de la llei, pura i dura, en la majoria
dels casos.
Ara bé, el que s’hauria d’haver evitat, és judicialitzar tants casos. I és
que la Justícia és lenta, però és inexorable i arribaran investigacions,
detencions i sentències, en moments molt poc oportuns.
Les d’ahir a la nit, en son un exemple palpable. Podia haver estat pitjor,
si el mateix s’hagués produït en el cas del Major Trapero, dels Mossos d’Esquadra,
però el millor hagués estat, similars mesures, pels dos presidents.
Dit això, estem davant una allau de despropòsits increïbles en un Estat
modern, i en una Nació , com Catalunya. Els despropòsits més greus es varen
produir els dies 6 i 7 de setembre en el Parlament de Catalunya, amb una
actuació de vulneració total del Reglament i de l’Estatut d’Autonomia,
propiciada per Junts x Sí, i la CUP, amb la total connivència de la presidenta
del Parlament. Allà, el seny català va perdre tota la seva raó de ser.
Però, tot pot empitjorar, i veure la següent sessió, dita de proclamació de
la República, en que el President, diu que sí, però no, però ja veurem, suposa
el major despropòsit en la política catalana , en tota la història
contemporània. Però, que a més, es negui a aclarir si ha dit que sí o que no,
voreja el surrealisme més increïble.
I, estem ja a les portes, d’un altre despropòsit major. La negativa, a
aclarir un tema tant senzill com si una decisió s’ha pres o no, comportarà
activar el famós art. 155 de la Constitució, en una estrena que ningú té clar
què pot significar, de cara el futur immediat del país, i de l’estat. No podem
mantenir aquest grau d’incertesa, de desgovern i de pressió sobre tota la
ciutadania, a l’espera de veure què fa un govern o altre.
Si algú tenia algun dubte sobre les respostes als desafiaments, per part
del govern central, va veient quins son els resultats. Centenars d’empreses
estan marxant, s’incrementa el grau de trencament de la societat civil, puja la
tensió entre institucions i ningú té clar el futur immediat. Repetir la paraula
diàleg, insistint en actuar de forma unilateral, perd tot el seu valor, i ens
acosta a l’abisme. Recuperar el seny, és la millor formula, i la millor
sortida, és convocar eleccions al Parlament. No tindran la serenitat que
haurien de tenir, però poden significar una pausa, amb l’esperança posada en
disposar de nova majoria parlamentària i nou govern. En aquests temps, aigua de
maig.