Joan Roma

DECRETS AMB TRAMPA.

En el marc de la campanya dels partits independentistes, s’han dut a terme multitud d’accions i mobilitzacions, per a mostrar la seva força i determinació.  També se n’han fet altres, destinades a incrementar el nombre de “damnificats”, de manera que el tomb independentista fos irreversible. La intenció era afegir els Alcaldes, al front independentista, al costat del Govern i el Parlament, per així aparentar un front comú, i ampliar enormement els casos judicials. El comentari més escoltat era, si som molts, no s’atreviran a anar contra tots.

Doncs bé, sí s’han atrevit. Es més, no els ha quedat cap més remei que portar a tots els qui, presumptament, han vulnerat la llei, davant dels tribunals. Ser molts, no dona peu a cap exempció ni a cap justificació per no actuar, segons marca la legalitat vigent.

Pels qui no recordin, en detall, del que parlo, em refereixo a l’acció duta a terme per uns 700 alcaldes/alcaldesses, de signar un Decret d’Alcaldia, l’endemà de les terribles sessions del 6 i 7 de setembre, del Parlament de Catalunya, en les quals es va trencar la legalitat catalana. Junts x Sí i la CUP, amb només 72 diputats ,varen modificar el Reglament del Parlament, quan en necessitaven 90, per fer-ho, i a més varen aprovar dues lleis: la del Referèndum i la de Transitorietat, vulnerant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Per tal de reforçar aquesta actuació, es va demanar a tots els alcaldes /alcaldesses de Catalunya, la signatura d’un Decret d’Alcaldia, recolzant la Llei del Referèndum , i comprometent-se a cedir locals per dur-lo a terme. Poc després, el Tribunal Constitucional va suspendre les dues lleis, les quals no solament vulneraven l’Estatut, sinó també la Constitució.

En poques hores, centenars d’alcaldes /alcaldesses varen signar el Decret i el varen enviar a les xarxes socials, mostrant la seva total conformitat, fent gala d’aquesta signatura. Pocs dies després, s’organitzà una concentració a la Plaça Sant Jaume, amb vara inclosa, passant de l’ajuntament de Barcelona , al Palau de la Generalitat, en solemne processó.

Però, ai las, el nostre país , les nostres institucions, els nostres càrrecs públics, estan plens d’èpica, i sobretot de molta astúcia i transformisme legal. Resulta que molts, molts, del Decrets d’Alcaldia tenen “trampa”.  Que vull dir ? Doncs, pels qui desconeixen els actes administratius dels ajuntaments, cal saber que perquè un Decret d’Alcaldia, tingui validesa legal, ha de ser un Decret numerat i inscrit en el Llibre de Decrets de l’Ajuntament. Lògic, evident, obligatori, només faltaria ¡¡¡¡ Sinó, no existeix, no és un Decret, és un simple paper, un comunicat, una carta personal...sense cap validesa legal.

I és el que varen fer nombrosos, nombrosíssims alcaldes /alcaldesses. Crec que podem parlar de més de la meitat dels signants. Es a dir, molts varen agafar el suposat “decret”, el varen signar, es varen fer la foto, i el varen enviar, sense numerar, sense registrar, sense coneixement oficial per part del secretari /ia de l’ajuntament que és qui dona fe dels actes administratius. Repeteixo el que varen enviar no era un Decret, era un paper sense cap validesa legal. No ha quedat registrat, no ha quedat com a document per la història del poble o ciutat.

Seria interessant saber quants alcaldes/alcaldesses de les comarques d’Osona i Ripollès estant en un cas o altre. A la premsa ja han sortit que alcaldes com el de Manresa o Sant Cugat, varen enviar un paper, no un Decret. I és que la cosa té la seva importància. Els qui han signat un paper, segurament pensen poder sortir indemnes de la acció dels tribunals, però no així els hi pot passar als del Decret oficial. Uns i altres, han d’anar a Fiscalia. Bé, aquí tots ells s’han posat d’acord per no declarar, però davant d’un Jutge ,què faran constar, que simplement varen signar un paper, o que realment varen signar un Decret?. La sentència pot ser radicalment diferent, en un cas o en un altre. Animo els periodistes d’aquesta casa, a fer un inventari dels qui han fet trampa, i dels que , no.