Wednesday, October 25, 2017

 

A COPS DE MOCIÓ - art. Nació Digital Solsona


A COPS DE MOCIÓ.
Sempre  he estat , en contra  de la proliferació de mocions en els ajuntaments, que no tinguessin una relació molt directe, amb afers municipals. Em refereixo, del propi municipi, puix que per això se’ns ha elegit.
Durant anys, hem pogut veure, en multitud d’ajuntaments, la reconversió dels regidors, en una mena de “diputats bis”, que volien emular als autèntics, del Parlament de Catalunya o del Congrés de Diputats. Els plens municipals tenien una primera part, dedicada als afers interns, i una segona part, moltes vegades, més llarga, més intensa, més contundent, destinada a parlar de temes, pels quals el Ple no tenia cap mena de competència.
Així vàrem assistir a intensos debats sobre l’entrada o no a la OTAN, a l’ús de determinats pesticides, contra l’ús de l’energia atòmica, contra el tràfic d’armes, a favor de l’avortament, en contra dels transgènics, a favor de la introducció dels óssos en els Pirineus, contra les curses de toros, contra la caça de balenes, ...i així, podríem seguir , omplint pàgines i pàgines de mocions debatudes en plens municipals, al llarg i ample de la geografia catalana.
Fer un ús abusiu, o no adequat de les mocions, comporta una pèrdua de temps immensa i un cert fracàs de la política municipal. Personalment no he presentat mai, perdó, potser en no més de quatre o cinc ocasions, en trenta – vuit anys, mocions que no corresponguessin a iniciatives municipals, del poble de Borredà, on exerceixo d’alcalde, des de 1991, i abans de regidor.
Ara, però, estem en una altra situació, en la qual la presentació de mocions, va estretament lligada a la batalla independentista. Es lògic acceptar-les i discutir-les en plens, tot i que sóc molt incrèdul ,respecte els seus fruits concrets. Considero indispensable que cada institució exerceixi les competències que li son pròpies i les defensi , fins el límit de les seves capacitats. I precisament, la proliferació de mocions, lligades a l’ independentisme, suposa un cert fracàs de les funcions del Parlament de Catalunya.
També hi ha un fracàs del Congrés dels Diputats i del Senat. De fet, de la política, en general, la qual cosa suposa derivar cap als ajuntaments, debats i propostes que pretenen apropar a la gent, els temes que més els preocupen. El que em fa por, és la frustració , davant iniciatives que no es traduiran en resultats concrets, ni visibles ni palpables.
Si algú mira enrere, tant sols, en els darrers vuit o deu mesos, s’han presentat i debatut no menys d’una dotzena de mocions, en centenars de municipis del país. Això representa una enorme feina burocràtica, primer, de temps , després, amb uns resultats que ningú pot avaluar de manera precisa i objectiva. Ens podem demanar, hauran canviat les coses que figuraven en les mocions ? Se n’ha tret un rendiment concret ? Es una bona via aquesta com per mantenir-la de cara el futur ?
Sincerament crec que hauríem de retornar a l’exercici de les competències pròpies de cada institució, promovent mocions en els ajuntaments, que realment serveixin per tractar i aprovar temes municipals, i deixar per les altres institucions, les competències que els hi son pròpies. Aquesta barreja de competències, no dona fruits concrets, i suposa destinar temps i esforços per uns objectius que son inassolibles. Tenim ara, aquest parèntesis, lligat al procés, que motiva tantes i tantes mocions, però una vegada , resolt, d’una manera o altra, serà el moment de pensar en aquest retorn a les competències pròpies.







<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?