Friday, September 29, 2017
RETORN A LA UNIVERSITAT - blogesfera socialista
RETORN A LA UNIVERSITAT.
El proper dimarts dia 3 d’octubre, tornaré a la Universitat , després
de 40 anys, en que vaig obtenir el títol de Llicenciat en Ciències de
l’Educació. M’he inscrit a la
Universitat de Manresa, per a recuperar l’idioma rus, que havia
estudiat, i tinc totalment rovellat, després de 30 anys de no fer-lo servir.
Es curiós recordar, la joventut, quan de petit volia ser capellà. Formava
part de l’escolania de la parròquia de Borredà, cantava bé, i vaig veure que
l’església tenia una gran influència sobre la gent i el país. Podia ser un bon
lloc per “canviar el món”. Amb 9 anys, vaig entrar al Seminari de Vic. Era el
més petit dels 500 seminaristes ( 300 en el seminari menor i 200, en el major).
Compleixo anys a finals de novembre, i no es permetia entrar abans dels 10
anys. Amb mi, varen fer una excepció.
Al cap d’any i mig, vaig veure que allò no era per mi, i me’n vaig sortir,
a mig curs, amb autorització dels pares que sempre em van deixar decidir el meu
futur. D’allà cap als Salesians de Ripoll ( batxillerat elemental) , després a La Salle Manlleu ( batxillerat
superior) i finalment cap a Barcelona per fer el Preuniversitari. En aquells
temps, m’havia proposat fer la carrera militar. Una altra via , per “canviar el
món”. Abans de prendre la decisió, però, vaig considerar indispensable rebre
assessorament d’algú que conegués l’exèrcit.
Un ex tinent coronel, cosí de la meva mare, em va recomanar triar una altra
carrera. No la considerava adient, però vista la meva tossuderia, em va proposar
que estudiés anglès i rus, com a via segura per poder entrar a l’Estat Major, i
poder anar d’agregat militar a diferents països del món, quan el dictador morís
i s’obrissin les fronteres de la
Europa oriental. Vaig considerar molt interessant el consell
donat, i em vaig inscriure a l’Acadèmia Inlingua de Barcelona, per estudiar
anglès, rus i perfeccionar el francès que havia estudiat en el batxillerat.
Mentrestant, em vaig presentar voluntari a la “mili” per veure de primera
mà, com era tot plegat. Acabada a mili, i havent estudiat en una acadèmia
preparatòria militar, vaig veure que havia de triar una altra carrera. L’exèrcit
era un desgavell i era impossible fer-lo compatible amb les meves idees de
democràcia i llibertat. La mort del pare, em va fer decidir, sortir del país, i
guanyar-me la vida. Després d’un curs per exercir de professor de castellà,
me’n vaig anar a Berna ( Suïssa), centre de les Acadèmies Inlingua a tot el
món. Al cap de 3 anys vaig esdevenir cap del departament d’espanyol i em varen
encarregar la redacció de 3 llibres d’aprenentatge de l’espanyol, per a les 200
acadèmies, repartides per tot el món.
Els ingressos per drets d’autor, em varen permetre, amb el meu germà,
fer-nos la casa on vivim. Però , també em va permetre practicar cada dia, els
idiomes apresos, i estudiar alemany i italià. Érem prop de 50 professors de tot
el món, i cada dia podia parlar en 5 o 6 idiomes, entre els quals ,el rus.
Però, porto ja 38 anys aqui, i tot sovint puc practicar , francès, anglès,
alemany i italià, però no el rus, de manera que fa un parell d’anys, vaig
decidir reprendre les classes i recuperar-lo. Quan l’estudiava, a Barcelona ,
amb una professora de Kiev, educada a Moscou, vaig ser fitxat per la policia
franquista, com a possible agent comunista, i mai vaig poder visitar Rússia,
perquè no donaven permís. Ara , m’agradaria visitar el país, però podent parlar
amb la gent.
I curiositats de la vida. En aquests moments , com a voluntari de Creu
Roja, dono classes de castellà als refugiats de Berga, entre ells hi ha un bon nombre de persones
d’Ucraïna, que parlen ucrainià i rus, o d’altres de Geòrgia, que també parlen
rus... en fi, que podria practicar-lo amb molta facilitat.
En resum, sempre he imaginat una jubilació activa, i per això em dic pensionista,
i no jubilat. He deixat càrrecs polítics per facilitar el relleu, i alhora per
tenir més temps lliure. Doncs bé, ara em fa il·lusió tornar a la Universitat , i fer-ho
per a recuperar un dels idiomes que més m’ha impactat. Un idioma amb una
immensa cultura i història al seu darrere. Es un bon moment per reviure estudis
i mantenir l’activitat mental.