Friday, September 22, 2017
REACCIÓ PREVISIBLE - art. Blogesfera socialista
REACCIÓ
PREVISIBLE.
Estranya que s’estranyin de la reacció de l’Estat , davant la deriva
independentista. Passa sovint que al poder llunyà ,no se’l veu com un autèntic
poder, i se’l menysprea, pensant no serà capaç de reaccionar davant tanta
astúcia ,demostrada per Artur Mas, primer, i per Carles Puigdemont, després.
Van avançant poc a poc, creient acovardits els adversaris, fins que desperten
els poders de l’estat de dret, i el resultat, és el que tenim davant nostre.
Ho he dit en anteriors ocasions. Un pols a l’Estat, és un pols, perdut. I
si el pols, a més es fa, trencant l’estat de dret, encara més, perquè se li
donen a l’Estat unes raons que el fan més fort i contundent. Ha estat una
insensatesa actuar com han fet els partits independentistes, i el resultat
final, produirà una gran frustració a tot el poble català. Tots serem
perdedors, perquè ni s’assolirà la independència, ni es podrà retornar a la
normalitat, durant molt i molt de temps. Les ferides produïdes son profundes i
de molt llarga curació.
No entenc els greus errors comesos, durant molts anys. En primer lloc, pel
govern central, especialment en tota la etapa del PP, però amb alguns errors ,
en temps del PSOE. Ni de lluny tant greus, però , no deixen de ser destacables.
Tot plegat ha fomentat un sentiment de llunyania, d’incomprensió, de
desconnexió, que ben aprofitat pels moviments independentistes, han anat
incrementant el descontentament fins arribar a cotes propers al 40%.
L’estratègia d’incentivar el menyspreu i fins i tot l’odi, a tot el que venia
d’Espanya, ha calat en múltiples col·lectius de la societat, produint efectes
de llarga durada. Si el caldo de cultiu era ja prou important, greus errors
d’apreciació del problema català per part del PP, han facilitat ampliar
l’independentisme, fins a fer-lo creure en la possibilitat d’una independència
immediata.
Han cregut que tenien com adversari un Estat, feble i desorientat. Mancat
de possibilitats de reacció i això els ha portat a cometre errors garrafals,
impensables en un moviment revolucionari. S’han envalentonat, fins a voler
ridiculitzar al president i els seus ministres, i amb ells a tot l’aparell de
l’Estat. Han pensat en una victòria, ràpida i ben vista, per la resta de països
europeus, sense avaluar ni entendre la composició i funcionament de la UE.
El govern central, amb Rajoy al capdavant, ens pot semblar poc seriós, i
poc eficient, però no deixa de representar la 12a potència mundial, i la
tercera de la UE. Posar contra les cordes a un Estat com aquest, ha suposat
despertar el dragó, i fer-li fer, una demostració clara de força, de cara en
dins i de cara en fora. El 9 N va ser tolerat pensant serviria per esbafar les
ànsies de votar, i plegar veles. Ara ho veuen com un error, i un error no es
repeteix, si es considera vital evitar-lo. I ara va de prioritat absoluta.
Rajoy va dir que el referèndum del dia 1-O no es faria, i ha de complir la
promesa feta, sinó vol quedar en ridícul davant la resta d’Espanya i de tota la
UE. D’aquí la decisió de posar tots els mitjans a l’abast per impedir-lo.
El que no s’entén son alguns immensos errors comesos pels partits
independentistes, com ha estat trencar l’estat de dret, tant aviat, i de manera
tant poc eficient com es va poder veure en les sessions del 6 i 7 de setembre,
en el Parlament de Catalunya. Allà, els partits independentistes varen perdre
la principal raó de la seva existència. Després han comès errors
incomprensibles, com pensar que podrien organitzar un referèndum, amb l’Estat
en contra. No va d’urnes, ni de paperetes, va de multitud d’altres elements
essencials com perquè una votació tingui una validesa mínima com per ser presa
en consideració. El trencament de l’estat de dret, ha permès a l’Estat, actuar
per mitjà dels poders judicials i per tant, li han donat les eines per fer-ho
de forma democràtica. Si, encara que a alguns no els agradi la reacció era més
que previsible, i els jutges son lents, però quan actuen ho fan amb tota la
força de la llei. Ho estem veient aquests dies. A més ,l’eficàcia de la
policia, ha desmuntat múltiples elements de la votació, demostrant casos de
poca eficiència organitzativa per part dels independentistes. No s’entén com
podien tenir totes les paperetes en un sol lloc. No s’entén com podien tenir
totes les comunicacions de meses electorals, en una única empresa de
distribució. Com tampoc s’entén que creguin que la policia anirà a buscar
urnes, quan el més fàcil és no deixar obrir els col·legis electorals, el dia
1-O, en comptes de dedicar-se a requisar urnes.
En resum, la reacció de l’Estat era previsible, i si a algun dels
organitzadors de l’1-O l’ha sorprès, és que coneix poc el poder d’un Estat.
Estem en un moment delicat per quan no tenim els lideratges adequats, ni aquí
ni allà. Per a poder normalitzar la situació, caldria fer foc nou, i tenir nous
protagonistes, molt diferents dels actuals. Per això, quan més aviat anem a
eleccions aquí a Catalunya, millor, i que tot seguit puguem anar-hi a nivell
general, per a poder elegir nous representants que no ens portin per camins
impossibles. NO va de guanyar o perdre, perquè queda clar que estem perdent
tots.
# posted by joan roma cunill @ 12:32 AM 
