Friday, September 15, 2017
QUINA DEMOCRÀCIA ? - art. Regió 7
QUINA DEMOCRÀCIA
?
En el marc de la llarga trajectòria, com a diputat al Parlament de
Catalunya, vaig tenir ocasió de participar en els debats, discussions i
reflexions per a dotar-lo d’un nou Reglament. Una autèntica Carta Magna, per
regular el funcionament del Parlament durant molts i molts anys. I perquè els
documents durin, han de tenir un amplíssim consens, amb unes condicions molt
determinades i rigoroses, per modificar-lo. Es va aconseguir, i el cert, és que
ha complert meravellosament bé les seves funcions , fins la setmana passada.
Les condicions rigoroses, eren que no es podés variar ni modificar, sense
la participació dels dos terços, de membres de la Cambra. Es
També en l’Estatut de Sau, com en l’actual, es fixaven condicions molt
concretes, de majories reforçades, per a poder modificar lleis determinades,
d’especial rellevància. Es el que passa en la majoria de democràcies mundials.
Doncs bé, la setmana passada, el Reglament del Parlament, i els articles
dels Estatuts d’Autonomia, varen saltar pels aires, a banda dels preceptes
constitucionals. Però, no parlaré avui de la Constitució , autèntica
Carta Magna, de la qual deriven la resta de lleis i reglaments, sinó de les
lleis catalanes. Només catalanes.
La suma de Junts x Sí i la CUP ,
varen considerar acceptable, raonable i perfectament viable, trencar el
Reglament del Parlament. Es a dir, setanta- dos diputats, varen decidir no obeir
la normativa vigent del Parlament. I ho varen fer, amb ostentació i deixant de
banda, els advertiments i informes de la totalitat dels Lletrats del Parlament,
entre els quals es troba un ex secretari general d’ERC. I al capdavant de tots
ells, la pròpia presidenta, la qual lluny de representar a la totalitat de
l’hemicicle, com és preceptiu, va optar per actuar a favor d’una part, i en
clar detriment de la resta.
Però, no varen quedar aquí les coses. Totes les lleis, portades al
Parlament, han de tenir el preceptiu informe del Consell de Garanties
Estatutàries, el qual té un mes per emetre dictamen. Aquest Consell, ha estat
proposat, i votat pel Parlament de Catalunya, sense cap intervenció de cap òrgan
estatal. I els seus membres han estat proposats pels diferents grups
parlamentaris, de manera que la pluralitat, està garantida. Bé, doncs, també
per unanimitat dels seus membres varen dictaminar que el Parlament no tenia
competències per presentar, debatre i aprovar lleis que trenquen l’ordre
constitucional i l’estat de dret.
Finalment, varem poder veure i escoltar com es feia callar, com no es
deixava intervenir ni llegir cap dels dictàmens ni documents essencials per
conduir el debat parlamentari. El Parlament es va convertir en un caos
generalitzat, enviant unes imatges cap el país i cap a tot el món, com mai
haguéssim pogut imaginar. El dany a la credibilitat de la nostra principal
institució perdurarà molts i molts anys, però alhora ens fa preguntar, de quina
democràcia parlen alguns ? Es que en un nou país, en un nou estat, els
discrepants no tindran veu ? Es que les lleis es modificaran, sense seguir els
preceptes legals ? Podria enumerar unes quantes preguntes més, però millor que
cadascú se les faci.
# posted by joan roma cunill @ 11:10 PM 
