Tuesday, September 26, 2017
POPULISME, DEMAGÒGIA I POSTUREIG - art. Nqació Digital Solsona
POPULISME,
DEMAGÒGIA I POSTUREIG.
Portem anys , en que la política ha entrat en un terreny molt poc
edificant. Pels qui creiem que “la política, és pedagogia”, és fastigós
comprovar l’enorme quantitat de fang que impregna a la majoria de polítics de
l’actualitat. Qualsevol càrrec institucional creu poder donar idees, criticar,
o posicionar-se sobre grans temes, amb quatre ratlles de mòbil. Res a veure,
amb els grans líders, dels primers temps de la democràcia recuperada, els quals
eren model de coherència , tant en la vida pública com en la privada.
Recordo personatges , realment històrics, com en Joan Reventós, Marta Mata,
Oriol Martorell, Pep Jai, Maria Aurèlia Campmany, i un centenar més , dignes
representants del socialisme, però també d’altres com Coll i Alentorn, Maties
Vives, Joan Descals, Josep Laporte, Ignasi Riera, etc, i un centenar més, en
altres forces polítiques. Tots ells donaven una serietat i honorabilitat a la
seva feina, pròpia de qui volia donar exemple de vida i treball.
Com han canviat els papers, com s’ha transformat la vida pública, a l’igual
que la privada. L’afany de popularitat immediata, produeix efectes fulminants
sobre tota la població, i res impedeix als representants dels ciutadans emprar
qualsevol mitjà, en qualsevol moment i hora, per sortir a fer el numeret. Es
igual el que es digui, l’important és el moment, el lloc i la manera. Un
exemple clar i modèlic del que vull dir, el tenim en el Diputat d’ERC , Gabriel
Rufián. Té, però, múltiples imitadors i entusiastes contrincants, en fileres
més destacades com el propi Pablo Iglesias de Podemos, capaç de produir la més
gran vergonya aliena, en moments que haurien de ser de gran serietat i
prudència.
Aquests comportaments produeixen un efecte multiplicador, per quan ,
quantes més excentricitats duguin a terme, més focus tindran sobre ells. I si
l’ego és tant pujat que creuen ser “brillants”, tindran com objectiu continuar
a peu del canó. Cada vegada incrementaran més les seves aparicions i buscaran
els moments de glòria. Aquest comportament és letal per als polítics seriosos i
per la política en general. Hem entrat en el mon de la política – espectacle i
qui no hi vulgui jugar ho té difícil per aparèixer en els mitjans de
comunicació. El resultat és desastrós. Només cal mirar alguns programes per
veure la buidor intel·lectual i política de la majoria de líders actuals.
Però, em temo que tenim per uns quants anys, la situació que vivim, i no
serà fàcil retornar a la serietat perduda. Fins i tot, personatges que pensàvem
tindrien un comportament digne, honest i seriós, canvien ben aviat de posició.
Ara mateix, la decepció pel trajecte d’Ada Colau, és ben palpable. Una
activista social, passa a la política, i en dos anys, es converteix en un
exemple clar de demagògia i populisme barat. A banda de demostrar una clara
ineficiència en la gestió administrativa d’una gran ciutat com Barcelona. Però,
vol mantenir posicions i li és igual caure en el postureig, o en el populisme,
tot sigui per conservar plaça i poder continuar a la poltrona. Immensa
decepció, i manifesta enveja quan la comparem amb l’alcaldessa de Madrid,
Manuela Carmena. Aquest sí és un exemple de persona seriosa, coherent i
modèlica en la vida pública i la privada.
Però , tenim pocs exemples més. En tot cas, a casa nostra, cap a nivell de
Consell Executiu de la Generalitat, on els consellers i el propi President son
capaços de dir una cosa, i la contrària l’endemà. Exemple clar de mediocritat
que es vol emmascarar amb demagògia i postureig constant davant de qualsevol
dificultat. Diuen el que volen sentir els que tenen al davant, no el que
necessita el país. Incapaços de fer front amb valentia, als reptes de país, i
no dubten a portar tot un poble cap a camins de confrontació i divisió. La
mediocritat es vol amagar darrere tàctiques i estratègies de tensió, fent veure
que son agosarats i valents, quan en realitat son inconscients del gran dany
que causen. Costarà eradicar aquests formes de fer política, però és una de les
prioritats, de cara el futur immediat si volem emprendre un nou camí, amb gent
de seny per dur a terme polítiques assenyades.
# posted by joan roma cunill @ 12:06 AM 
