Friday, September 15, 2017
PENSANT EN L'ENDEMÀ - art. blogesfera socialista
PENSANT EN
L’ENDEMÀ.
No sé si gaire gent pensa en l’endemà de l’1-O, però el cert és que la vida
continua i continuarà el dia 2, i ens pertoca a tots, intentar retrobar una
certa normalitat. Hi dic una certa normalitat, perquè sóc conscient de l’immens
abisme que s’ha obert, dintre de Catalunya, i d’aquí cap en fora.
No dic cap novetat ,si constato el trencament intern de milers de famílies,
per culpa del procés, a l’igual que el distanciament d’amics i companys, de
feina, de partit, d’entitats...que han tingut topades, massa fortes ,com per
retornar a les relacions anteriors. Hi ha trencaments i distanciaments que son
de per vida.
I això, ens ha de preocupar, i molt a tots els catalans. També la imatge
que hem donat cap en fora ,perquè el procés ha passat dels somriures, a l’agror
dels debats i les discussions, amb imatges inimaginables ,com les vistes en el
Parlament de Catalunya, dies enrere. Allà es va posar de manifest, davant de
tot el món, el profund distanciament ,entre representants del propi país.
Però, si tot això ja és prou greu, vull detallar un altre efecte perniciós
del procés com és el de la paralització de tota l’acció de govern. Es inútil
fer gestions davant la Generalitat perquè tenen el cap i les mans , en altre
lloc. La cúpula del govern està ocupada
en el procés, i amb ell, el segon nivell de l’administració, de manera que el
tercer nivell i la resta de personal, es troben sense directrius ni contactes
amb qui resoldre els dubtes o els temes pendents. Davant aquesta situació, el
més fàcil és parar-ho tot.
I en efecte, tot està parat, a l’espera del 1-O, primer, i després ,
probablement de les eleccions al Parlament de Catalunya ,si tot va com sembla
anar. Un país no es pot permetre 5 anys de falta de direcció clara, i
encarar-ne algun més, en funció dels resultats que es donin. Tota l’etapa
d’Artur Mas, va estar dedicada a iniciar el procés, i tota l’etapa actual, a
intentar sortir-ne bé. El resultat son milers de projectes aturats i milers de
decisions a l’espera de tenir un govern estable.
Pels qui estem al capdavant d’ajuntaments, és un problema greu. No podem
comprometre cap esforç, perquè no sabem quin resultat tindrà. La gent vol
respostes, vol decisions, i la majoria de temes importants, s’han de tramitar
davant la Generalitat. Hi ha qüestions que porten dos, tres i fins i tot quatre
anys, sense resolució. Com se li pot explicar a un ciutadà que el seu tema està
a la llista d’espera ? Com pot creure que no hi ha hagut temps ? Porto 38 anys
a l’ajuntament, i mai havíem patit un període tant llarg de provisionalitat.
Mai. I d’incertesa absoluta, a més de manca total d’ajuts als municipis.
Per això, hem de demanar pensar en l’endemà per aconseguir desencallar la
situació i facilitar posar en marxa la maquinària administrativa i política de
tot el país. Totes les administracions estan interconnectades i quan falla una,
fallen totes. Els ajuntaments poden mantenir serveis, i és el que fan, però no
poden impulsar-ne de nous, sinó troben interlocutor a l’altra banda. Els
dirigents haurien de pensar en aquests efectes secundaris que han passat a ser
prioritaris.
# posted by joan roma cunill @ 8:29 AM 
