Joan Roma

MENTIDES I AUTO ENGANY.

Tots els nacionalismes han creat una història pròpia, per tal de fonamentar la seva acció política, i Catalunya , no és una excepció. El que no els ha agradat, del passat, el modifiquen o canvien, per donar-li aparença més ideal per als seus fins. Tenim dotzenes d’exemples, des de la pròpia derrota del 1714, fins a l’actualitat més recent.

La èpica, el victimisme, la lluita per les llibertats, la democràcia, l’assumpció de la representativitat de tot el poble català, les grans manifestacions, la raó, sempre i en tot lloc, el protocol dels actes, la modernitat, l’astúcia, el europeisme, el considerar-se el melic del món....son elements essencials per alimentar el nacionalisme i justificar totes les accions, per assolir la llibertat, i esdevenir un Estat independent, dintre de la UE que l’està esperant amb els braços oberts , perquè sense ell no podria sobreviure.

Aquests elements, degudament presentats, repetits i ampliats , mitjançant els medis de comunicació públics, i amb molts de privats, molt ben alimentats per subvencions públiques, al cap dels anys, donen el fruit que estem veient.  I si a més, es troben amb un govern central, estúpidament portat per un president,. poc donat a assumir canvis en profunditat i a reconèixer evidents errors , l’aliment multiplica els seus fruits.

I que ningú s’estranyi de les mobilitzacions i de la fe cega de molts catalans, en que l’objectiu de la independència, és viable i possible. Escoltada només una part de la història, la fan seva, i enumeren el rosari de greuges, contra Catalunya. Ningú els hi ha explicat ni contradit, les mentides constants, en molts dels arguments dels nacionalistes. Es evident que en el memorial de greuges de Catalunya hi ha veritats, per descomptat, però no és menys cert que els errors i mals comportaments del govern de la Generalitat, han fet possible molts dels fracassos obtinguts.

No  hi ha equidistància, ni objectivat, en els raonaments nacionalistes i només es dona una versió, sense ni tant sols deixar explicar l’altra. El domini sobre la informació i propaganda és total. I no els importa mentir descaradament, cada vegada que els ha interessat.  A més, el propi govern està segrestat, dominat i subjectat per forces externes que el porten cap on elles volen. Es diguin ANC, Omnium, AMI, CUP , o altres col·lectius.

I les mentides s’accepten i es diuen amb una tranquil·litat increïble. Posem algun exemple. L’assistència a la darrera Diada, la de fa quatre dies, es va considerar excepcional. Doncs bé, va ser una de les més petites dels darrers anys.  No ho dic jo, sinó entitats fora de tota sospita, amb aportació de mapes i xifres. Es calculen els assistents en una forquilla entre els 300.000 i els 350.000, com a màxim. Doncs bé, els organitzadors n’hi posen un milió, i altres, ja arriben a un i mig. Reitero el dit en aquestes pàgines en altres ocasions. A Catalunya no hi ha hagut mai cap manifestació que hagi arribat a un milió de persones.

Però, sinó és cert, la xifra queda, i satisfà als qui volen ser satisfets. Quan es parla de fe, les xifres no compten. I ara mateix, es parla de 712 Ajuntaments, signants del Decret de recolzament al referèndum. Tampoc és cert. La xifra real era de 346 Alcaldes, signataris del Decret, a data del dilluns . Fins els 712 que diu l’AMI, hi van els Alcaldes que no han dit ni sí, ni no, a la vista de la suspensió del referèndum, pel Tribunal Constitucional. Per a l’AMI i pel govern, qui no ha dit que no, interpreten que volia dir que sí. I ja està, tant fàcil com això. No s’esperen a demanar si posar-los en una llista és adequat o no. Però la xifra queda, i fa furor perquè semblen molts. I de fet serien molts si realment haguessin signat 712 ,sobre un total de 948 ajuntaments que té Catalunya.

Ara bé, en base a mentides i auto enganys no es construeix un projecte, i menys un nou Estat. Entre uns i altres, ens han ficat en un carreró de molt complicada sortida, i el dany és i serà enorme. Un dany que tardarà molt a guarir, perquè deixa un pòsit d’odi, trencament i despreci a l’estat de dret, que sempre i en tot lloc ha de prevaler. Pensar que es pot construir sobre uns fonaments d’una legalitat inventada, és auto enganyar-se. Ho veurem ben aviat.