Wednesday, September 27, 2017
L'IMPERI DE LA RAUXA - art. blogesfera socialista
L’IMPERI DE LA
RAUXA.
Tots els pobles, tota la gent, té etapes de seny, alternades amb algunes de
rauxa. Normal, com la vida mateixa. El problema ve, quan les etapes de rauxa
s’allarguen i no troben el necessari descans, com per tenir temps de meditar,
reflexionar i modificar comportaments, per entrar en l’etapa de prudència o
seny.
A Catalunya, portem una dotzena d’anys, immersos en etapes perllongades de
rauxa, amb poques pauses de seny. I ara i aquí, estem dintre de l’imperi de la
rauxa, alimentada per molts factors, interns i externs. De com en sortim,
dependran les possibilitats de recuperar el seny i encarar la nova etapa cap a
destins profitosos de cara el futur.
Els motius de la rauxa son molt diversos i molt espaiats en el temps, però
si volem buscar el precedent més immediat, el podem trobar en la indignant
campanya del PP contra l’Estatut que va promoure el president Maragall. Pasqual
Maragall era conscient de que l’anterior Estatut havia arribat al sostre del
seu desplegament, i calia un nou Estatut que fes avançar l’autogovern cap a
cotes més elevades. En tant que diputat al Parlament, vaig ser actor
privilegiat de tot el recorregut, i a hores d’ara no tinc gens clar de
l’oportunitat d’aquella aposta.
Hi havia alguns diputats i membres destacats del PSC que no n’eren gaire
partidaris i preferien batallar per un nou sistema de finançament, en comptes
d’endirsar-se en un objectiu tant complicat, com la d’un nou Estatut. Amb el
pas del temps, crec sincerament que aquella posició, hagués evitat molts del
problemes posteriors, i per descomptat, dels actuals. Però, el fet, fet està, i
cal afrontar la situació present.
La campanya anti – catalana del PP va fer molt de mal, a nivell intern, i
extern. Allà es va iniciar l’etapa de rauxa, que encara perdura. I com que els
nacionalismes, sempre necessiten un enemic exterior, varen trobar en el PP, el
contrincant ideal. Personatges antipàtics, com el president Aznar, prepotents,
sords i cecs a les demandes catalanes, ha preferit ignorar-les que no pas
escoltar-les i buscar-hi solució. Rajoy ha pres el relleu, amb menys paraules,
però iguals conseqüències.
Amb prou mitjans econòmics, i sobretot tècnics, com ofereixen les noves
tecnologies, es pot encendre un país, una societat. L’ús i abús dels mitjans de
comunicació públics, de la Generalitat, sumats a d’altres de privats,
generosament subvencionats, han anat propagant els greuges reals, i altres
d’inventats. Poc a poc, el consum diari de noticies, missatges i propaganda,
han incrementat la distància entre Catalunya i Espanya, fins arribar a cotes
d’autèntica incomprensió i odi.
A la sordera i ceguera del govern espanyol, personalitzat en un PP,
prepotent, s’hi ha afegit la constitució d’un govern de la Generalitat de
característiques molt especials. En primer lloc, presidit per una persona
inconscient del càrrec que ostenta. De fet, hi va arribar de rebot, i se li veu
la falta de coneixement i preparació per un càrrec rellevant com aquest. Per
altra banda, es dona la presidència del Parlament a una persona de similars
característiques al president de la Generalitat. Ja tenim un tàndem letal per
impulsar un bon govern. D’aquí a tirar pel dret i buscar dreceres impossibles,
hi va un instant. Instant que ja hem superat, trinxant la legalitat espanyola,
sí, però també la catalana, en les sessions del 6 i 7 de setembre.
Heus aquí, tot un país, tot un Estat , immersos en l’imperi de la rauxa,
amb una situació que cap d’ells pot reduir ni esvair. No hi ha marxa enrere,
perquè han anat molt més lluny del que era previsible. Uns volen guanyar, i
altres volen derrotar. Mal moment per un PSC que voldria dialogar i pactar. No
és possible en el moment actual, i caldrà esperar la topada del 1-O, per
intentar retrobar el seny perdut, per les dues bandes. Aquí, la sortida, son les
eleccions al Parlament, i allà, noves eleccions generals, per tenir ocasió
d’apartar a qui no ha estat capaç de veure la necessitat i urgència de moure
fitxa. Els principals actors han de donar pas a nous lideratges que permetin
deixar enrere l’imperi de la rauxa, i entrem en temps de seny. Ni vencedors ni
vençuts, el dia 2-O tots serem perdedors, obligats a buscar una sortida
dialogada. Serà l’hora del seny.
# posted by joan roma cunill @ 2:32 AM 
