Tuesday, September 19, 2017
LA CONSTITUCIÓ NO TÉ LA CULPA - art. Nació Digital Solsona
Els qui varem conèixer i patir la dictadura franquista, valorem més la
democràcia i la llibertat. I no és de rebut que alguns, ara, vulguin fer veure
que el conflicte entre Catalunya i Espanya, sigui un retorn a temps passats.
Estem en una democràcia consolidada, homologable a qualsevol de les
mundials, i situada en un bon lloc a nivell de proximitat, transparència i
control. No es pot dir que estem en una democràcia de baix nivell.
Les constitucions estan fetes per durar molts anys, molts. La nostra no ha
de ser una excepció, però com que es va fer en uns temps i condicions molt
excepcionals, ha arribat l’hora de plantejar una reforma constitucional, d’una
certa profunditat. Es el que el PSC i el PSOE proposen, no solament per trobar
l’adequat encaix de Catalunya dintre Espanya, sinó també resoldre altres temes
que necessiten ser blindats, per la Constitució reformada.
El problema que tenim, és que s’han barrejat conceptes, fons i formes, en
un sol paquet i molts catalans veuen en la Constitució , la mà del
PP, com a braç executor de les seves polítiques i plantejaments. I és cert que
durant uns anys, el TC va donar molt mal exemple, en quan a composició i
resolucions partidistes. Aquells temps varen suposar un fort cop al prestigi de
l’alt tribunal.
Però, en els darrers anys, s’han corregit aquells defectes i tots els
membres procuren mostrar una total i absoluta independència, del govern de
torn, procurant adoptar les resolucions per unanimitat, i no deixant d’aparèixer
com el tribunal de tots. No de part.
El problema és que recuperar el prestigi perdut, necessita temps, i veure’l
mitjançant resolucions de tots els nivells. Estan en el camí correcte, si bé a
Catalunya perdura la imatge dels vells components, fumant puro en una plaça de
toros, amb postures una mica xulesques. Les imatges tenen un poder que moltes
paraules no donen. I costen de ser substituïdes per altres.
Ara bé, en aquests moments, la composició i la voluntat dels membres del
TC, és mostrar-se totalment aliè a les pressions d’uns i altres, i convertir-se
en un àrbitre, fora de tot dubte. De fet, algunes actuacions que li volia
encomanar el govern del PP, no s’han dut a terme, precisament pel dubte en que
fossin acceptades i posades en acció. Es una bona manera de demostrar la
independència, de totes les parts.
He fet aquesta llarga disquisició per mostrar que la Constitució ,no té la
culpa de la situació catalana. Ho dic, a la vista del menysteniment que molts
independentistes li donen, posant-la com a responsable de la situació en la que
ens trobem. Que el PP n’hagi fet un mal ús, i mostri unes formes, clarament reprovables,
no ho hem de posar a la banda de la Constitució , sinó en la d’un partit que ha perdut
l’equilibri de govern i de tractament igualitari entre territoris. Va cometre
greus temeritats i insensateses, com la recollida de signatures contra
l’Estatut de Catalunya, va aconseguir retallar-lo en alguns aspectes, i va fer
servir l’anticatalanisme com a eina per aconseguir vots en altres indrets.
Tanta irresponsabilitat ha donat peu a incrementar la indignació de molts
catalans, que sense aquests fets, ara no estarien de la banda independentista.
Però, els socialistes creiem, que tot i el negatiu passat, hi ha la oportunitat
per refer ponts, pactar canvis, i procedir a una actualització de la Constitució , en la
qual hi constin les aspiracions catalanes. Aquest és el futur que volem, i pel
qual lluitem. Es el nou camí a obrir, a partir del 2-O.