Tuesday, September 19, 2017

 

LA CONSTITUCIÓ NO TÉ LA CULPA - art. Nació Digital Solsona



LA CONSTITUCIÓ NOLA CULPA.
Els qui varem conèixer i patir la dictadura franquista, valorem més la democràcia i la llibertat. I no és de rebut que alguns, ara, vulguin fer veure que el conflicte entre Catalunya i Espanya, sigui un retorn a temps passats.
La Transició va ser modèl.lica, malgrat les crítiques que se li fan, per part dels qui no la varen viure, ni protagonitzar. Es molt fàcil criticar, anys després , el que i el com s’hauria pogut dur a terme, el pas d’un sistema dictatorial, a un de democràtic, sense provocar danys importants.
Estem en una democràcia consolidada, homologable a qualsevol de les mundials, i situada en un bon lloc a nivell de proximitat, transparència i control. No es pot dir que estem en una democràcia de baix nivell.
La Constitució segueix vigent, tot i que envellida, pel pas del temps. Han transcorregut 40 anys des de la seva aprovació, i en el moment de redactar-la, es varen deixar temes que ara tocaria millorar i tancar. Però, els problemes i conflictes que ara vivim i patim no venen de l’envelliment de la Constitució, sinó de la falta de respostes a qüestions que s’arrosseguen d’anys enrere.
Les constitucions estan fetes per durar molts anys, molts. La nostra no ha de ser una excepció, però com que es va fer en uns temps i condicions molt excepcionals, ha arribat l’hora de plantejar una reforma constitucional, d’una certa profunditat. Es el que el PSC i el PSOE proposen, no solament per trobar l’adequat encaix de Catalunya dintre Espanya, sinó també resoldre altres temes que necessiten ser blindats, per la Constitució reformada.
El problema que tenim, és que s’han barrejat conceptes, fons i formes, en un sol paquet i molts catalans veuen en la Constitució, la mà del PP, com a braç executor de les seves polítiques i plantejaments. I és cert que durant uns anys, el TC va donar molt mal exemple, en quan a composició i resolucions partidistes. Aquells temps varen suposar un fort cop al prestigi de l’alt tribunal.
Però, en els darrers anys, s’han corregit aquells defectes i tots els membres procuren mostrar una total i absoluta independència, del govern de torn, procurant adoptar les resolucions per unanimitat, i no deixant d’aparèixer com el tribunal de tots. No de part.
El problema és que recuperar el prestigi perdut, necessita temps, i veure’l mitjançant resolucions de tots els nivells. Estan en el camí correcte, si bé a Catalunya perdura la imatge dels vells components, fumant puro en una plaça de toros, amb postures una mica xulesques. Les imatges tenen un poder que moltes paraules no donen. I costen de ser substituïdes per altres.
Ara bé, en aquests moments, la composició i la voluntat dels membres del TC, és mostrar-se totalment aliè a les pressions d’uns i altres, i convertir-se en un àrbitre, fora de tot dubte. De fet, algunes actuacions que li volia encomanar el govern del PP, no s’han dut a terme, precisament pel dubte en que fossin acceptades i posades en acció. Es una bona manera de demostrar la independència, de totes les parts.

He fet aquesta llarga disquisició per mostrar que la Constitució ,no té la culpa de la situació catalana. Ho dic, a la vista del menysteniment que molts independentistes li donen, posant-la com a responsable de la situació en la que ens trobem. Que el PP n’hagi fet un mal ús, i mostri unes formes, clarament reprovables, no ho hem de posar a la banda de la Constitució, sinó en la d’un partit que ha perdut l’equilibri de govern i de tractament igualitari entre territoris. Va cometre greus temeritats i insensateses, com la recollida de signatures contra l’Estatut de Catalunya, va aconseguir retallar-lo en alguns aspectes, i va fer servir l’anticatalanisme com a eina per aconseguir vots en altres indrets. Tanta irresponsabilitat ha donat peu a incrementar la indignació de molts catalans, que sense aquests fets, ara no estarien de la banda independentista. Però, els socialistes creiem, que tot i el negatiu passat, hi ha la oportunitat per refer ponts, pactar canvis, i procedir a una actualització de la Constitució, en la qual hi constin les aspiracions catalanes. Aquest és el futur que volem, i pel qual lluitem. Es el nou camí a obrir, a partir del 2-O.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?