Friday, September 29, 2017
EL PAPER DEL PSC- art. Regió 7
EL PAPER DEL PSC.
En tots els conflictes, els qui solen sortir-ne més malparats, son els
mediadors. Els que volen posar pau i trobar sortides, per evitar mals majors.
En això està el partit socialista, i en el seu nom , Miquel Iceta, sense cap
mena de dubte el líder més preparat i més interconnectat, a nivell català i
espanyol. Algun dia, sortiran a la llum tots els esforços per apaivagar els
focs provocats pel govern català, per una banda , i per l’espanyol, per
l’altra.
Dit això, des de fa temps, i molt especialment en els darrers mesos, molts
es pregunten, quin és el paper que està jugant el partit socialista, aquí a
Catalunya, i quins resultats ha aconseguit.
El principal paper, és el de moderador, d’uns i altres, per evitar
incrementar els perills de conflicte obert. La situació ja és prou greu, com
perquè ningú més, hi posi més combustible. El paper dels alcaldes socialistes
ha estat important, precisament per a reivindicar el compliment de la
legalitat, en tot lloc i moment. Ningú podrà negar l’immens patrimoni històric
dels socialistes, i la seva lluita per les llibertats, al llarg de prop de cent
quaranta anys d’existència. No hi ha cap altre partit amb un historial, tant
ampli i complert.
Per això, no és de rebut, pensar en haver de triar entre dues legalitats.
Es impensable per impossible, repartir les legalitats, en funció dels
interessos del moment. Tots varem lluitar contra la dictadura, tots varem fer
possible, l’assoliment de la democràcia i les llibertats. Un bé tant preuat, no
pot ser posat en perill per ningú, i per això l’estat de dret, ha de ser
defensat i preservat.
Es cert, que el paper del PP ha estat nefast en els darrers dotze anys,
quan va impulsar una recollida de signatures en contra del nou estatut que va
iniciar el president Maragall. D’aleshores, ençà, hem viscut campanyes
constants de menyspreu i incompliments de compromisos electorals i
institucionals, creant un malestar progressiu ,en bona part dels catalans.
El que va venir després, tots ho coneixem prou bé, com perquè estalvii
repetir-ho. Amb tot, mai es pot justificar el trencament de l’estat de dret,
per culpa del mal govern d’un partit ,en concret. La democràcia permet votar, i
triar els partits que han de formar nou govern, i aquesta és la via per
resoldre els conflictes. I que ningú s’atreveixi a dir que tant li fa qui
governi Espanya, que Catalunya tindrà el mateix tracte. En absolut, i s’ha
pogut veure a bastament, en els quaranta anys de democràcia.
Però, sí és cert que també el PSOE ha comès errors, però ben diferents dels
del PP, i en tot cas, sempre s’han resolt amb acords pactats. No n’hi ha prou.
També és cert, i d’aquí la immensa feina feta per dirigents i diputats del PSC
a l’hora d’aconseguir canvis substancials en la mentalitat i en els objectius
dels socialistes, a nivell de tot Espanya. S’ha de llegir la Declaració de Granada,
per comprovar el canvi de rumb. I més recent encara, la Declaració de
Barcelona, deixa clara la voluntat d’aprofundir la organització de l’Estat, per
la via federal, reconeixent el caràcter nacional de Catalunya, amb tot el que
suposa de blindatge de la llengua, cultura, educació i un millor sistema de
finançament.
Fruit d’aquesta preocupació per trobar un nou encaix, i fruit de les
mobilitzacions de la societat catalana, el resultat s’ha de plasmar en els
treballs de la Comissió Territorial
# posted by joan roma cunill @ 11:11 PM 
