Sunday, September 24, 2017
ACCIÓ - REACCIÓ - art. El 9 Nou
ACCIÓ – REACCIÓ.
Fer un pols a l’Estat, requereix molta més preparació, molt més temps,
molts més arguments que els utilitzats pels partits independentistes. I sobretot, disposar d’una base social ,molt
més àmplia que la que tenen, a dia d’avui.
S’ha volgut actuar de pressa i corrents, i les presses mai son bones
conselleres, per assolir els objectius perseguits. Tot sovint s’apel.la als
exemples de Quebec i Escòcia, sense especificar l’enorme distància , en quan a
mètodes, preparatius i posades en escena. Res a veure aquests casos, amb el
nostre.
En anteriors ocasions, en aquestes mateixes pàgines, ja he exposat l’enorme
desequilibri de forces entre un Estat, i una regió, per molt nació que
sigui. I Catalunya és una nació, no hi
ha cap dubte, tot i les controvèrsies i conflictes que alguns han buscat en
aquesta denominació. Però, una nació , per esdevenir Estat, ha de tenir en
compte la realitat interna, i per descomptat, l’externa. Tant la més propera,
l’Estat espanyol, com la de conjunt, Unió Europea. Ja res és igual que abans,
perquè la dependència és tant gran, respecte una, com respecte de l’altra.
Aquí ,s’ha cregut que forçant les lleis, forçant la realitat, es podia
construir un relat / un somni , i fer-lo realitat. No s’ha esperat a tenir una
majoria social, suficient, ni unes forces parlamentàries àmplies, ni una
legalitat més favorable. S’ha decidit el moment, no en funció de les
possibilitats, sinó dels desitjos, o pitjor encara, de les conveniències
d’algunes persones i partits. En comptes de construir la casa pels fonaments,
s’ha començat, per la teulada. No hi havia cap possibilitat d’acabar bé.
En el meu llarg període de diputat ,en el Parlament de Catalunya, vaig
poder participar en la elaboració del nou Reglament. Un Reglament que ve a ser
la Carta Magna del Parlament en quan a usos i costums, fet per perdurar, per
molts i molts anys. També vaig participar directament en l’elaboració de
l’actual Estatut d’Autonomia, impulsat pel president Maragall. Tant un document
com l’altre, establien unes regles molt clares per ser modificats, renovats o
canviats. No vàrem inventar res, és propi de la majoria de Parlaments de països
democràtics.
Tota llei feta per durar, s’ha de fonamentar amb un ampli consens. I igual
consens es necessita per modificar-la. D’aquí que establíssim la necessitat
dels dos terços per dur a terme aquests canvis. Doncs bé, en les sessions del 6
i 7 de setembre, Junts x Sí i la CUP, varen trinxar la legalitat catalana, com
mai s’havia fet en la nostra història contemporània. Varen acordar que amb 72
diputats, podien emprendre accions que en necessitaven 90. I ho varen fer,
sense atendre els informes, per unanimitat, dels lletrats del Parlament ( un
dels quals ,ex secretari general d’ERC), ni tampoc del Consell de Garanties
Estatutàries, elegits pels grups parlamentaris catalans.
Es a dir, els dies 6 i 7 de setembre passaran a la nostra història
col·lectiva, com les jornades en que es va trencar la legalitat catalana, per
emprendre una acció completament il·legal. Ja no per trencar amb la Constitució
espanyola, sinó amb la pròpia del nostre país. Davant una
acció com aquesta, és va deixar lliure la reacció de l’Estat. Se li varen donar
els arguments ideals, per posar en marxa les accions destinades a restablir
l’estat de dret. Conscients del greu error comès, el govern de la Generalitat,
va intentar implicar els alcaldes en aquest salt endavant, demanant
pronunciaments a favor del referèndum, i cedint locals electorals, quan mai els
alcaldes han tingut cap mena d’implicació en les votacions. Els alcaldes no
posen ni treuen urnes. La llei els deixa al marge de qualsevol implicació, i en
canvi, aquí se’ns ha volgut imposar una activitat impròpia del càrrec.
El Vice President, Junqueras, màxim responsable del dispositiu del
referèndum, havia promès, una votació “com sempre”. Uns termes que ha dit i
repetit dotzenes de vegades, sense haver sospesat l’immens poder de l’estat de
dret. Greu error, perquè per fer un pols a un Estat, en primer lloc no has de
trencar amb l’estat de dret. I aquí, s’ha fet, no solament trencant amb la
legalitat espanyola, sinó també amb la catalana. La única sortida viable i
raonable és convocar eleccions al Parlament de Catalunya, promovent el canvi de
lideratges aquí, per després canviar els del govern central i aconseguir
sentar-se per acordar un nou encaix de Catalunya dintre d’Espanya, en el marc
d’una modificació de la Constitució. Això, volem votar.
# posted by joan roma cunill @ 10:52 PM 
