Friday, August 18, 2017
RUPTURA DEMOCRÀCIA - art. Regió 7
RUPTURA
DEMOCRÀCIA.
No tot s’hi val,
en política, oimés quan es posa en perill les regles democràtiques que vàrem
aconseguir després de quaranta anys de dictadura. Tenir un mal govern central,
no pot mai ser excusa ni justificació, a saltar-se la llei a un similar mal
govern, aquí. Com Alcalde puc donar fe de similars males pràctiques en matèria
de gestió, recentralització de competències municipals, intromissions en la
política quotidiana, incompliment de compromisos assumits, restricció de
l’autonomia municipal, i una llarga llista de greuges, que podria arribar als
quaranta-cinc presentats pel govern de la Generalitat, al govern Central.
Quan els
independentistes presenten el memorial de greuges, del govern central, envers
Catalunya; similar memorial de greuges podríem presentar els Ajuntaments,
envers el govern de la Generalitat, i tanmateix no considerem el trencament
democràtic, com a via de sortida a una situació, injusta i inacceptable. El que
ens toca fer, és aconseguir canviar, via eleccions , la composició del Parlament i de rebot, la del
govern , confiant en tenir-hi persones que respectin i apostin per la separació
de poders dels diferents nivells d’administració. Un objectiu tant senzill com
fer complir les Cartes Magnes, respectives.
Que ningú
s’estranyi del paper que hem decidit tenir els constitucionalistes, en
l’anomenat procés independentista. De cap manera podem participar en un procés
de ruptura de la democràcia que tant va costar assolir. El memorial de greuges,
entre governs; les estupideses fetes pel PP, en temps passats; les males
formes, i els greuges comparatius, no poden justificar sortir del marc
constitucional, per entrar en un marc impossible de justificar , a nivell
intern i extern. Qui cregui poder complir aquest somni, o aquesta fugida cap a
“terres ignotes”, desconeix el poder de l’estat de dret.
Un pols entre
l’estat de dret, i la ruptura de la democràcia, no pot tenir cap altre resultat
que una immensa frustració, produït pel fracàs de la iniciativa. Agradi o no,
els moviments fets per una part del Parlament i pel conjunt del Govern,
destrossen la major part dels arguments que diuen defensar. Trencar les regles
del Parlament, aprovant modificacions que incompleixen el propi Reglament, és
sortir de la legalitat i donar arguments als qui han motivat la indignació de
bona part dels catalans. I tenir un Govern que se salta els preceptes
continguts en el propi Estatut d’ Autonomia, demostra nul respecte per la Carta
Magna que vàrem consensuar i aprovar a nivell intern de Parlament i extern, per
Referèndum. I una retallada del Tribunal
Constitucional, no justifica la ruptura d’un sistema que hem jurat defensar i
acatar tots els qui tenim càrrecs polítics o funcionarials.
Per últim, qui
cregui que algun país democràtic pugui veure amb simpatia, un procés de ruptura
de la democràcia, suposa desconèixer la realitat internacional. No hi ha ningú,
en sintonia amb uns moviments com els
que es volen impulsar. Però, sobretot és a
nivell intern on més es constata la impossibilitat de que uns partits
que no representen a la majoria dels catalans s’entestin en voler decidir per a
tots, imposant les regles de joc, els àrbitres , la participació i les
resolucions, en contra de tota lògica democràtica. Qui cregui que pot construir
un nou estat, damunt els fonaments d’una ruptura de la democràcia, va molt
equivocat. Es una via impossible. I per aquesta via ha donat tots els arguments
i totes les justificacions perquè l’estat de dret actuï a tots els nivells i
amb tota celeritat i contundència. I qui pensi en reaccions internacionals, en
contra de l’aplicació de l’estat de dret, somia despert imaginant reaccions que
no es produiran. Estem on estem, per culpa de lideratges mediocres i
desconeixements de la realitat mundial, acompanyats de lectures internes molt
errònies. De continuar per aquest camí, la realitat s’imposarà , acompanyada
d’una immensa frustració. D’aquí la urgència de buscar sortides agosarades i
immediates com proposen els socialistes. Seria hora de recolzar-les, per evitar
quedar tancats en un carreró sense sortida.
# posted by joan roma cunill @ 11:11 PM 
