Wednesday, August 23, 2017
PER QUÈ ARA ? DEIXEM CARRERS I PLACES, EN PAU.
PER QUÈ ARA ? DEIXEM CARRERS I PLACES, EN PAU.
Es curiós, i moltes vegades, indignant, el procés de canvi de noms de
carrers i places, en molts pobles i ciutats, després de tants anys de
democràcia. Hi ha hagut temps més que suficient per plantejar canvis, en els 38
anys de democràcia municipal, iniciada a l’abril del 79. I com sol passar en el
nostre país, la improvisació, el sectarisme i el papanatisme ,es barregen per
donar pas a propostes esperpèntiques. L’exemple més recent el tenim a Sabadell,
amb unes propostes de canvis que han donat la volta al món ,per estúpides i
plenes d’ignorància i mala fe.
I és que demanar treure Antonio Machado, Quevedo, Góngora, Lope de Vega, Goya,
i un grapat més, és francament digne d’aparèixer el llibre Guinness, en rècords
d’estupidesa , per no posar-hi adjectius més gruixuts. I a sobre, a alguns d’ells etiquetar-los com
propers al “franquisme”, ja supera tot l’imaginable.
Però, no és un cas únic, i en molts pobles i ciutats, on han entrat en el
govern, partits, agrupacions, col·lectius...nous, han volgut desautoritzar, les
coses fetes, per anteriors governs municipals i deixar-hi la seva petjada
personal. Una altra manera de fer-se veure, inventant criteris, fora de tota
objectivitat. I si a cada mandat, s’han de posar en marxa propostes de canvis
de noms, al final caldrà optar per alguna solució d’alguna ciutat americana de
posar números als carrers, en comptes de noms. Trista iniciativa, perquè treu
personalitat i història als pobles i ciutats.
En el meu cas, a Borredà, vàrem arribar a un acord de plantejar canvis, a
finals de l’any 79, al cap de mig any de les primeres eleccions municipals. Els
dos grups, a proposta del meu, vàrem pactar canvis lògics i fonamentats. Vàrem
treure la placa metàl·lica que batejava la placeta de la rectoria, com a Plaza
de los Caídos. Vàrem canviar el nom del carrer Rvd. Cándido Puig, pel de Carrer
de la Font, que ja havia tingut. I quedava la placa de marbre, damunt de l’entrada
de les antenes, a l’església, on hi figuraven 7 caídos por España. En aquest
cas, la nostra proposta pretenia posar-hi els noms de tots els caiguts a la
guerra civil, però després de més de mig any d’investigació, no em vaig veure
capaç de tenir-los a tots. Hi havia més de 14 morts segurs, però després hi
havia desapareguts, fugits, o sense cap noticia, del cantó republicà. La
solució fou, treure la placa, i canviar-la per una en que figura “en record de
tots els difunts del poble durant la guerra civil”. I ja està.
En el que hem estat tots d’acord, a nivell municipal, és en seguir el guió
dels governs que ens han precedit, en el sentit de no batejar amb noms
conflictius, cap dels carrers i places del poble. Tenim carrers dedicats a
pobles i ciutats: Manresa ( carrer principal), Berga, Plaça Major, Placeta,
Carrer de Dalt, Carrer de l’església, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, o
els tradicionals , com Carrer de Cal Gall, de la Creu, del Vinyal... o del Dr.
Vilardell, en reconeixement d’un metge estimat i apreciat, tant el pare, com el
fill. O una excepció. El Carrer General Manso, en record del guerriller i
posterior militar , en lluita contra l’exèrcit francès, nascut a Cal Manso de
Borredà , amb una llarga carrera civil i militar, fins a morir a Cornellà.
No és bo ni pràctic, entrar en polèmiques, moltes vegades artificials sobre
noms posats en determinats moments de la història del municipi. Era lògic
treure aquells que topaven amb els principis democràtics, però no, els que
representen cultures, personalitats o col·lectius determinats, sense cap deriva
negativa. I qüestionar constantment el passat no és la millor manera per
respectar els nostres avantpassats, i la història col·lectiva. A més, hi ha
multitud d’altres temes més importants que no pas aquest, que comporta
discussions inútils i maldecaps afegits a tots els veïns , afectats pels
canvis.