Wednesday, August 30, 2017
OSTRES... L'EXÈRCIT - art. Blogesfera socialista
OSTRES, .... L’EXÈRCIT.
No sé si els estimats lectors recordaran un anunci , d’anys enrere, de la
casa “donuts” en el que apareixia un nen o nena, més preocupat per agafar el
donut que no la cartera per anar a l’escola. I sortia una expressió com “ostres
la cartera”. Aquesta imatge m’ha vingut al cap, a la vista de que en la Llei de
Transitorietat , preparada des de fa
mesos i mesos, no hi figura la creació de l’exèrcit català. Davant un petit
oblit com aquest, ha hagut de sortir el President, dient “ostres l’exèrcit”, ...sí
que en volem tenir.
Bé, com que aquesta Llei ,com la del simulacre de votació de l’1-O, no
sabem quin recorregut tindrà, vull recopilar una mica les batalles que ha
originat el tenir o no tenir exèrcit. D’entrada cal dir que la CUP no en vol, i
suposo que per això no surt en la Llei de Transitorietat, però en canvi, l’antiga
CiU, ara PDECAT, considera que un estat sense exèrcit no és estat. Per tant,
toca tenir exèrcit.
Davant d’una controvèrsia com aquesta, ERC queda a l’aguait com en tants
altres temes, i tant aviat diu que sí , com que no, o ja ho veurem. Dintre de l’ANC,
hi ha hagut llargues i denses polèmiques, sense arribar a cap acord concret, i
vistes les diferències han preferit tapar el tema i deixar-ho per a més
endavant. Amb tot, hi ha documents, conferències i propostes concretes en que
consideren indispensable contribuir a la defensa de la UE amb un exèrcit,
perquè és impensable, voler continuar dintre de la UE i dintre de l’OTAN, sense
aportar-hi personal i material.
Alguns, pretenien pagar, per ser defensats. Apa, ja està. Si hi ha
conflictes que siguin els altres els que morin, nosaltres a viure. Com que això
no acaba de rutllar, les propostes presentades copiaven un exèrcit similar al
que té Bèlgica o Holanda, i pensaven en uns 30.000 efectius, amb un cost a l’entorn
dels 3.000 milions anuals. Per descomptat, calia tenir exèrcit de terra, mar i
aire, sense especificar on anirien les acadèmies militars, ni quants vaixells
de guerra, ni avions tindria.
Arribats en aquest punt, constatem, per si algú no ho havia fet, que la
improvisació arriba a extrems estratosfèrics. Portem 5 anys al darrere del
procés independentista, i preparant lleis de desconnexió, i resulta que ara es
donen compte de la falta d’un apartat, dedicat a la defensa ¡¡¡ extraordinari i
veritablement exemple de desgavell total. Però , és que formar un exèrcit no és
cosa de quatre dies ni quatre diners. D’aquí que es torni a donar una imatge d’incompetència
absoluta.
No sóc independentista, en absolut, però em resulta sorprenent i indignant,
veure cada dia com el govern, el nostre govern ( encara que no ens agradi) va
de ridícul en ridícul, omplint pàgines increïblement desastroses. Que l’endemà
de presentar una llei, suposadament estudiada, reflexionada, i corregida, per
entesos en totes les matèries, provoqui la sortida del president, a corregir-la
en un tema tant bàsic com tenir exèrcit, demostra l’immens desgavell de tot el
procés. Ja només toca esperar que el més aviat possible es tanqui aquesta etapa
i es convoquin eleccions al Parlament, per poder canviar tot el guió, i iniciar
una etapa radicalment diferent.