Joan Roma

MOSSOS, DE PRIMERA.

Un cos de seguretat, com qualsevol altre entitat, organisme o institució del país, ha de passar per una prova de foc, per comprovar-ne la seva preparació i vàlua. El Cos de Mossos d’Esquadra, l’ha passada amb nota alta, i ha entrat en una mena de primera divisió, en matèria de seguretat. Una bona notícia per a tots els ciutadans, i una de dolenta per a tots els delinqüents, especialment els procedents de l’àmbit terrorista.

Per motius d’espai no faré història dels llunyans temps de la seva fundació, sinó a partir de la refundació, establerta el 14/7/83, per Llei del Parlament 19/83. En els anys posteriors, varem discutir en el Parlament quin podia ser el model a copiar o a seguir. Els somnis eren ambiciosos, perquè anaven des de la Policia Muntada del Canadà, als Bobbis anglesos, passant per la Gendarmeria francesa o els Carabinieri italians, totes elles, policies de gran prestigi i arrelament ciutadà.

Finalment, s’acordà l’actual estructura i funcionament, iniciant a la comarca d’Osona, l’any 1994 el seu desplegament per Catalunya, en substitució del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, els quals es mantenien per determinades competències i funcions. El desplegament va culminar l’any 2008, a les Terres de l’Ebre, amb una dotació global de 14.200 efectius, en aquell moment. Actualment la plantilla se situa a l’entorn dels 17.000, insuficient per la varietat, diversitat i territori a cobrir, de manera que s’han convocat 500 noves places, enmig d’una certa controvèrsia que esperem quedi resolta, amb bona predisposició entre govern central i Generalitat.

Per raons de càrrec, és habitual despatxar amb el cap de Mossos de la comarca, i compartir informació amb Mossos de peu, o amb altres comandaments, d’àmbits específics. La proximitat existeix, és nota dominant i habitual, i l’ajuda mútua, permet resoldre positivament la majoria de casos oberts.  

Amb tot, la rutina diària, podia fer dubtar de la preparació per encarar reptes de més ampli abast, més propis de cossos especialitzats, que no pas d’una policia més genèrica i territorial. Doncs, bé, qui tingués dubtes, se’ls hi han esvaït a la vista de la rapidesa, eficàcia i control del dispositiu més ampli i crític des de la seva refundació. I dels seus resultats.

Hem pogut comparar i avaluar resultats entre altres grans atemptats, en altres grans ciutats europees, amb els d’aquí. A grans mals, grans remeis, i l’ús de la força queda més que justificada quan els atacants la utilitzen contra tot i contra tots, de forma indiscriminada. El resultat ha estat brutal, en tots els sentits, però l’eliminació física, ha permès reduir els danys, de forma rellevant. Ha de ser dur, per un agent,  haver de fer ús de la seva arma, però per això els hi hem atorgat llicència, i els hem preparat. Es la darrera opció, però , si cal, s’ha de fer servir.

Tot el país , i amb ell, tot el món, porta el drama en el cor i ens fem creus de com es poden fanatitzar persones, fins el punt de destruir per destruir. Però, el mal existeix, i convé tenir els cossos de seguretat preparats per prevenir, primer, i per actuar, si fa falta. El drama viscut, ha demostrat disposar d’un cos, major d’edat, ben preparat, ben desplegat i amb prou experiència com per actuar de manera ràpida, eficient i contundent. Felicitats per la bona feina realitzada i vista; i per tota aquella que no es veu, i permet que l’altre sigui visible.